Història del Catalanisme Polític: De la Renaixença a la II República

Orígens i Despertar (Segle XVIII i principis del XIX)

• 1714: Guerra de Successió. Catalunya es posiciona amb la Casa d'Àustria. La victòria de Felip d'Anjou comporta conseqüències severes i la caiguda de l'últim baluard de les llibertats polítiques catalanes.
• 1716: Es ratifica el Decret de Nova Planta, buscant la unificació i centralització del poder a Espanya sota les lleis de Castella. A Catalunya significa la pèrdua d'institucions, de la llengua en l'administració i la imposició d'un govern militar.
• 1830-1880: Període de la Renaixença, un moviment cultural lligat al Romanticisme, enfocat a recuperar l'ús públic i literari de la llengua catalana.
• 1833: Publicació d'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, que identifica per primera vegada els conceptes de pàtria i llengua.
• 1835-1843: Es produeixen les Bullangues, les primeres manifestacions d'oposició al sistema centralista.
• 1841: Joaquim Rubió i Ors defensa la recuperació del català com a llengua de cultura. Publica Lo gaiter del Llobregat.
• 1858: Se celebren els primers Jocs Florals de l'etapa moderna, utilitzats com a plataforma per promoure la llengua catalana.

El Catalanisme Polític (1869-1898)

• 1868-1878: Es desenvolupa la Guerra dels 10 anys a Cuba. El 1868 es funda el Partit Republicà Democràtic Federal.
• 1869: Es firma el Pacte de Tortosa, un acord polític federal que busca impulsar un Estat espanyol que respecti la realitat històrica de l'antiga Corona d'Aragó.
• 1874: S'estableix la Restauració Borbònica amb Alfons XII com a rei, basat en el bipartidisme i el torn pacífic.
• 1876: S'aprova la Constitució de 1876, que estableix la sobirania compartida (rei i Corts) i un model d'Estat centralista.
• 1878: Es firma el Conveni de Zanjón, que posa fi a la Guerra dels 10 Anys a Cuba.
• 1879: Valentí Almirall funda el Diari Català, el primer diari polític catalanista.
• 1880: Valentí Almirall convoca el Primer Congrés Catalanista per intentar agrupar les diverses tendències polítiques catalanistes.
• 1882: Creació del Centre Català (sorgit del Congrés), amb l'objectiu de crear nuclis propagandístics i defensar els "interessos materials" de Catalunya.
• 1885: El Centre Català lliura a Alfons XII el Memorial de Greuges, el primer manifest polític conjunt de la burgesia catalana, on es denuncien els abusos del sistema centralista i es defensa el Dret Civil.
• 1886: Valentí Almirall publica Lo catalanisme, la primera teorització política del catalanisme.
• 1887: Una escissió conservadora del Centre Català funda la Lliga de Catalunya.
• 1888: La Lliga de Catalunya lliura el Missatge a la Reina Regent, on demana l'autonomia per Catalunya i la defensa del Dret Civil Català. Es posa fi a l'esclavitud.
• 1889: La campanya de la Lliga per defensar el Dret Civil Català aconsegueix una modificació del Codi Civil, considerada la "primera victòria del catalanisme".
• 1890: S'aprova el Sufragi Universal Masculí (govern liberal de Sagasta).
• 1891: Es funda la Unió Catalanista, una federació de grups i entitats catalanistes.
• 1892: La Unió Catalanista redacta les Bases de Manresa, un document fonamental que reclama la plena sobirania interna de Catalunya, el català com a llengua oficial i la restauració de les antigues institucions.
• 1895-1898: Es desenvolupa la Guerra d'Independència de Cuba.
• 1898: El "Desastre del 98" (pèrdua de les darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines) desprestigia els partits dinàstics. Aquest buit polític impulsa el catalanisme com a força regeneracionista i que busca l'autonomia.

La Consolidació de la Via Electoral (1899-1914)

• 1899: Es produeix el Tancament de Caixes a Barcelona (protesta de comerciants i industrials contra la pujada d'impostos de la reforma fiscal de Villaverde). Es crea la Unió Regionalista, formada per la burgesia i els dirigents del Tancament de Caixes, que demanen autonomia.
• 1900: Es funda el Centre Nacional Català (CNC), un grup favorable a la participació del catalanisme per la via electoral.
• 1901: La Unió Regionalista i el CNC s'uneixen per presentar la "candidatura dels quatre presidents". Després de l'èxit electoral, es fusionen definitivament per formar la Lliga Regionalista, el primer partit polític catalanista modern, sota el lideratge d'Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
• 1906: Després dels incidents anticatalanistes del "Cu-cut!", el govern central aprova la Llei de Jurisdiccions. En rebuig a aquesta llei, es crea Solidaritat Catalana, una gran coalició electoral que uneix tots els partits catalanistes (excepte els dinàstics i lerrouxistes).
• 1907: Solidaritat Catalana obté un èxit aclaparador a les eleccions generals (41 dels 44 escons a Catalunya).
• 1909: La Setmana Tràgica (vaga general a Barcelona contra l'enviament de reservistes a la Guerra del Marroc) provoca una forta repressió i el trencament de Solidaritat Catalana per divisions internes.
• 1910: Es funda la CNT (Confederació Nacional del Treball), el sindicat anarquista.
• 1912: El liberal José Canalejas (en el govern central) aprova la Llei de Mancomunitat, que permet a les diputacions provincials mancomunar-se.
• 1914: Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, el primer òrgan administratiu propi des del 1714.

Crisi i Dictadura (1917-1931)

Crisi General a Espanya (1917)

Es produeix una triple crisi:

1. Conflicte obrer: Vaga general per la inflació.
2. Conflicte militar: Juntes de Defensa per les promocions africanistes.
3. Crisi política: Assemblea de Parlamentaris a Catalunya per demanar descentralització i nova Constitució.

• 1919: La Vaga de la Canadenca a Barcelona, dirigida per la CNT, culmina amb la conquesta històrica de la jornada laboral de 8 hores. S'inicia l'època del Pistolerisme (lluita armada entre anarcosindicalistes i grups de la patronal).
• 1921: Desastre d'Annual al Marroc (derrota espanyola amb milers de morts). S'inicia l'Expedient Picasso per investigar negligències i corrupció.
• 1923 (Setembre): Cop d'Estat del Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el suport del Rei Alfons XIII. El cop es justifica per acabar amb el caciquisme, la corrupció i el catalanisme separatista.
• 1923-1925: Directori Militar. Es declara l'estat de guerra, se suspèn la Constitució i es dissol el Parlament i els partits polítics. Es prohibeix l'ús de símbols i es restringeix la llengua catalana.
• 1925: Es clausura la Mancomunitat de Catalunya. S'inicia el Directori Civil (fins al 1930).
• 1930 (Gener): Primo de Rivera dimiteix.
• 1930 (Agost): Republicans, nacionalistes i socialistes signen el Pacte de Sant Sebastià per enderrocar la monarquia i reconèixer el dret a l'autonomia per a Catalunya, País Basc i Galícia.
• 1931 (Abril): Les eleccions municipals es converteixen en un plebiscit contra la monarquia. El triomf republicanosocialista a les grans ciutats porta a la proclamació de la II República Espanyola el 14 d'abril.
• 1932: Es publica el diccionari català.