Història del Moviment Obrer: Del Luddisme al Socialisme

D'artesans a proletaris (segle XVIII)

A Anglaterra s'imposa la llibertat de producció, fet que permet als propietaris fixar lliurement les condicions laborals i de contractació. Cap al 1820, a les fàbriques es treballaven jornades esgotadores sota condicions extremes.

Els primers conflictes i el luddisme

Els primers conflictes van donar lloc a organitzacions per oficis i àmbit nacional, enfrontant-se a lleis restrictives com la Llei Le Chapelier (1791) a França i les Combination Acts (1799-1800) a la Gran Bretanya.

• El luddisme: moviment iniciat el 1811 amb manifestacions liderades per la figura mítica del capità Ned Ludd. Es va estendre per Anglaterra, el continent europeu (com Bretanya) i a Catalunya (Barcelona).
• Cronologia luddita: execucions i judicis a luddites el 1813; declivi del moviment cap al 1817; nous episodis de destrucció de màquines cap al 1830.

El socialisme utòpic

Corrent basat en propostes innovadores que denunciaven les injustícies laborals i plantejaven noves formes d'organització social:

• François-Noël Babeuf i Auguste Blanqui: defensors de la dictadura revolucionària.
• Charles Fourier: creador dels falansteris (comunitats autosuficients de propietat col·lectiva).
• Étienne Cabet: ideòleg del comunisme icarià (Viatge a Icària).
• Robert Owen: impulsor del cooperativisme sense direcció autoritària.

Naixement del sindicalisme i el cartisme

Els treballadors van fundar les primeres Societats de Socors Mutu, fins a aconseguir l'abolició de les Combination Acts i la legalització del dret d'associació el 1824.

• Associació Nacional per a la Protecció del Treball (1830): federació d'associacions del metall, tèxtil, construcció i mineria que reclamava el sufragi universal.
• Great Trade Union: sota la influència d'Owen. Va patir la repressió governamental (detenció de dirigents) i la resposta patronal (empresaris que negaven feina als afiliats), a més de l'alt cost de les cooperatives, fet que en va comportar la fi.
• El Cartisme: moviment al voltant de la Carta del Poble (1838), que exigia sufragi universal, sou per als diputats i reunions parlamentàries anuals. Tot i que les firmes presentades al Parlament van ser rebutjades, es van aconseguir avenços notables com la regulació de la jornada laboral a 10 hores (1847) i un cos d'inspecció fabril complet.

L'experiència revolucionària de 1848

Durant les revolucions de 1848 a França, l'enfrontament entre la burgesia liberal i els moviments populars va fer que la burgesia s'apartés de les reivindicacions obreres. Això va donar lloc a una alternativa obrera autònoma i a la formulació de noves doctrines doctrinals.

Noves corrents ideològiques

El marxisme

Articulat a partir de 1848 per Karl Marx i Friedrich Engels, es basa en l'anàlisi del passat (materialisme històric), la crítica del present (capitalisme i plusvàlua) i la projecció del futur (societat sense classes).

L'anarquisme

• Pierre-Joseph Proudhon: partidari de l'autonomia individual, el mutualisme i el cooperativisme.
• Mikhaïl Bakunin: el seu pensament revolucionari i antiautoritari es va estendre especialment per Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Espanya.

La Primera Internacional (AIT, 1864-1881)

Fundada a Londres amb la participació de delegats anglesos, francesos i exiliats polítics alemanys i italians. Congressos destacats:

• Ginebra (1866)
• Lausana (1867)
• Brussel·les (1868)
• Basilea (1869): inici del fort enfrontament doctrinal entre Marx i Bakunin.

La Comuna de París (1871)

Govern revolucionari obrer que va aplicar mesures pioneres: nacionalització dels béns del clergat, substitució de l'exèrcit per milícies populars, cessió d'empreses abandonades a cooperatives obreres i establiment d'un ensenyament laic i gratuït.

Dissolució de la Internacional i avenços sindicals

Al Congrés de l'Haia (1872) es va consumar la ruptura: Marx defensava la creació de partits obrers nacionals, mentre que Bakunin rebutjava qualsevol autoritat centralitzada.

Paral·lelament, els sindicats van consolidar la negociació col·lectiva (sous i jornada laboral) i van assolir millores clau: regulació del treball infantil i femení, assegurances obligatòries i reducció de la jornada de treball.

Partits i sindicats socialistes

• Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD, 1875): d'arrel marxista, va impulsar reformes com el sufragi universal femení, sanitat, educació pública, reducció horària, millores salarials i prohibició del treball infantil.
• Unió General de Sindicats Alemanys (1892): similar al cas espanyol amb la fundació de la UGT (1888).
• Model britànic: preval la força del sindicalisme per sobre de l'acció partidista directa; inicialment vinculats als liberals (Whigs), fins a la constitució d'una organització política pròpia que desemboca en el Partit Laborista (1900/1906).

Els diferents camins del socialisme

El debat entre la via parlamentària reformista i la via revolucionària va dividir el moviment:

• Eduard Bernstein: defensor del revisionisme i la via democràtica/parlamentària.
• Karl Kautsky: defensor de l'ortodòxia marxista.
• Rosa Luxemburg: defensora de la revolució proletària.
• Lenin: líder de la facció bolxevic a Rússia, protagonista de la Revolució Soviètica de 1917.