Història del Regnat d'Isabel II: Carlisme i Guerres Carlistes

El Regnat d'Isabel II (1833-1868)

1. El Carlisme: Ideologia, Àmbit Geogràfic i Suports Socials

El 1833, a la mort de Ferran VII, els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre, germà del rei difunt, van començar una insurrecció armada davant l’actitud poc ferma del govern de la reina regent. L’alçament fou el principi de la guerra civil entre els partidaris de Carles, defensors de l’absolutisme, i els defensors de la legalitat del tron d’Isabel II, filla de Ferran VII.

Els carlins s’agrupaven sota el lema tradicionalista: “Déu, Pàtria i Rei”. Consideraven l’Església com la institució vertebradora de l’ordre social. S’oposaven a la centralització política (defensaven, per tant, el manteniment dels antics furs) i al liberalisme.

Àmbit Geogràfic i Suports Socials del Carlisme

Van guanyar força principalment a:

• El País Basc
• Navarra
• Part de Catalunya
• Aragó
• València

Entre els qui donaven suport al carlisme hi havia un gran nombre de membres del clergat i una bona part de la petita noblesa agrària. La seva força provenia de les zones rurals, on comptaven amb una base social de pagesos molt extensa. Molts eren propietaris arrendataris que es malfiaven dels nous impostos estatals i la reforma agrària que defensaven els liberals, perquè temien que podien ser expulsats de les seves terres.

2. Causes i Conseqüències de la Primera i Segona Guerra Carlina

Causes de la Primera Guerra Carlina (1833-1840)

• La negativa a acceptar la successió d’Isabel II.
• El suport a l’absolutisme i el tradicionalisme que representava Carles Maria Isidre.
• La qüestió successòria de Ferran VII: la Pragmàtica Sanció, que abolia la Llei Sàlica per permetre l’accés al tron d’Isabel II.

Causes de la Segona Guerra Carlina (Guerra dels Matiners, 1846-1849)

• Una part del carlisme va cercar una via pacífica per resoldre el conflicte, plantejant la proposta de matrimoni entre el fill de Carles M. Isidre (Carles VI) i Isabel II.
• El matrimoni d’Isabel II amb Francesc d’Assís va trencar els intents carlins de pacte. L’opció carlina es va centrar, de nou, en la guerra.
• Una altra part del carlisme (partidaris de Cabrera) no havia acceptat la fi de la guerra. Aquestes partides es van revitalitzar a Catalunya entre 1846 i 1849, donant lloc a la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina.

Conseqüències de les Guerres Carlistes

1. Demogràfiques: Pèrdua de vides humanes.
2. Polítiques:
   • Consolidació de l’Estat liberal (els absolutistes es van declarar contraris a Isabel II).
   • Incorporació dels militars en la vida política, fet que es va manifestar de dues maneres:
     • Com a caps de govern (Narváez, Espartero, O’Donell).
     • Ús dels pronunciaments per accedir al poder.
3. Econòmiques:
   • Els furs de Navarra i del País Basc van ser respectats.
   • Integració dels oficials carlins a l’exèrcit liberal.
   • Desamortitzacions (1837) per cobrir les necessitats financeres de l'Estat.
   • Despeses importants que agreugen la pèssima situació de la hisenda pública.