Història del Segle XIX: De l'Absolutisme al Liberalisme

2 PUNTOS

El retorn a l'Antic Règim: El Congrés de Viena

Els estats vencedors de Napoleó es van reunir entre 1814 i 1815 al Congrés de Viena, amb l’objectiu que tots els països tornessin a l’Antic Règim. Rússia, Gran Bretanya, Prússia i Àustria van remodelar el mapa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aportacions nacionals de molts pobles.

Les decisions del Congrés de Viena es van completar el 1815 amb la Santa Aliança (sense la Gran Bretanya), un tractat que tenia com a objectiu ajudar-se davant de qualsevol amenaça de revolució liberal i que permetia una intervenció política i militar si qualsevol país que se sentís amenaçat per moviments revolucionaris ho requeria.

Conseqüències de la Revolució Industrial

Les conseqüències de la Revolució Industrial són diverses, però estan estretament relacionades entre elles.

Demogràfiques i urbanes

• Les principals seran l’explosió demogràfica, que tindrà de vegades conseqüències dramàtiques com és l’emigració massiva.
• Això anirà acompanyat d’un progressiu procés d’urbanització o creixement important de les ciutats, ja que la indústria es concentrarà en elles; una marxa important de la gent de les zones rurals (camp) a les zones urbanes (ciutats) que ofereixen més llocs de treball i més possibilitats.

Tecnològiques

El resultat serà un gran nombre d’invents, innovacions tecnològiques, noves fonts d’energia, evolució dels transports i diversificació industrial. A finals del segle XIX, l’electricitat i el petroli desbancaran el carbó.

Econòmiques

• Es consolidarà el capitalisme com a sistema econòmic.
• Es produirà un procés de secundarització dels sectors d’activitat econòmica en les societats desenvolupades. És a dir, es passarà d'una economia agrària a una economia industrialitzada.
• L’organització del treball serà diferent i es caracteritzarà per la producció en massa i l’estandarització.
• Hi haurà un gran desenvolupament del comerç a totes les escales.

Socials

• S’anirà substituint la societat estamental per un nou tipus de societat jerarquitzada en funció de la propietat: la societat de classes.
• Hi haurà una important desestructuració del món rural o agrari.
• A les ciutats es produirà un fenomen de segregació social per barris i la consegüent marginació social: barris residencials i barris obrers.
• La primera reacció dels obrers serà oposar-se al maquinisme, perquè el consideraven responsable de l’atur i dels salaris baixos.

Polítiques

Hi haurà un canvi en l’estructura de poder en la qual la nova classe, la burgesia, controlarà el poder polític desplaçant les velles classes privilegiades.

En molts llocs s’anirà eliminant progressivament l’absolutisme monàrquic i donant pas a societats més democràtiques. Liberalisme i nacionalisme: El terme liberalisme, hereu de la Il·lustració i la Revolució Francesa, sorgeix a principis del segle XIX per designar una doctrina política i econòmica que adquirirà caràcter revolucionari enfront de l’absolutisme i que es fonamenta en la llibertat individual davant el control de les institucions. Les seves bases són aquestes:

• En l’aspecte social, l’Estat ha de garantir els drets dels ciutadans.
• En l’aspecte polític, defensa un sistema representatiu parlamentari, la sobirania nacional, el sufragi, la Constitució (gran llei que regula les relacions dels ciutadans) i la divisió de poders.
• En l’aspecte econòmic, defensa el dret de propietat i el lliure canvi. L’Estat ha de reduir al mínim les intervencions econòmiques i permetre la iniciativa individual per arribar a una economia de mercat.

Durant la primera meitat del segle XIX, el liberalisme serà impulsat per la burgesia i triomfarà el liberalisme moderat; però a mitjan segle XIX s’anirà obrint pas un liberalisme més radical (popular) que obrirà uns nous horitzons polítics i socials cap a la democràcia i el socialisme.

La Revolució Francesa

És l’esdeveniment clau que posarà fi a l’absolutisme creant un nou sistema polític i social que estendrà la seva influència per Europa i el món. El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes de la Revolució Francesa van ser diverses:

• Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.
• Impopularitat del sistema de privilegis, que marginava políticament la burgesia i alliberava l’aristocràcia de pagar impostos. La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
• A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.

Revolució Burgesa

A mitjan 1789 s’obren a Versalles els Estats Generals. Hi havia tres estaments (noblesa, clergat i el poble), cadascun representat per un membre amb només un vot. Els burgesos van demanar que els vots fossin per persona i en doble representació perquè eren més nombrosos. El rei i part de la noblesa només van acceptar la doble representació, i es van reunir el 20 de juny per comprometre's a elaborar una constitució.

Així doncs, el 14 de juliol el poble va assaltar la Bastilla, un símbol de l’absolutisme. Davant d’aquesta situació, l’Assemblea Nacional Constituent va decretar, la nit del 4 d’agost, l’abolició dels privilegis feudals i van promulgar el 26 d’agost la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà. La tardor de 1789, l’Assemblea Nacional va començar a legislar per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. El 1790 van proclamar la Constitució Civil del Clergat (separació d’Església i Estat) i el 1791 es va promulgar una Constitució que era l’exemple dels ideals del liberalisme polític.

La Revolució democràtica (1792-1794): La Convenció

La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases diferenciades:

• Convenció girondina: La república va quedar a les mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional, que va condemnar i ajusticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va haver d’enfrontar-se a les pressions de l’absolutisme exterior i a les revoltes contrarevolucionàries internes.
• Convenció jacobina: El juny de 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Va ser la fase de més radicalització política i social, dirigida per Robespierre. Va establir el sufragi universal directe, va promulgar una nova Constitució basada en la democràcia social, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sans-culottes), va potenciar l’exèrcit i va impulsar la política del Terror.

La caiguda dels jacobins: Mitjançant el cop d’estat de Termidor, propiciat per la burgesia el juliol de 1794, van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins, i es va acabar amb el seu poder.

La República burgesa (1794-1799): El Directori

• A la república burgesa (1794-1799), la burgesia conservadora va recuperar el poder i va pretendre tornar als principis de 1791, i reprendre el control de la Revolució.
• Es va elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres.
• El nou govern va haver d’enfrontar-se a les pressions de la noblesa i de les classes populars. Va perseguir els jacobins, va derogar la Constitució de 1793 i va anul·lar les mesures d’aquell període.
• El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’estat que va acabar amb el Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).

L’Imperi Napoleònic (1799-1815): Del Consolat a l’Imperi

El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme.

• Napoleó va inaugurar el Consolat (1799-1804). Va restablir el liberalisme.
• Va firmar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.
• Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes.
• Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament.
• Va promulgar nous codis (civil, penal, de comerç). Va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors.
• Va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre.