A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, les candidatures republicanes van assolir l’èxit a les principals ciutats d’Espanya i de Catalunya.
Entre el 1931 i el 1933, els partits d’esquerra van governar Espanya.
Els partits d’esquerres van impulsar diverses reformes amb l’objectiu de modernitzar l’Estat, les quals van ser mal rebudes per les forces conservadores.
La República Conservadora (1933-1936)
Els partits de dretes van obtenir la victòria a les eleccions del novembre de 1933 i van paralitzar algunes reformes.
L’octubre de 1934, diversos partits i sindicats d’esquerres van protagonitzar una revolució violenta a Astúries amb l’objectiu de canviar el govern.
La revolta va patir una forta repressió, amb milers de detinguts.
El febrer de 1936, els partits d’esquerra, agrupats en el Front Popular, van aconseguir una gran victòria electoral.
La Catalunya Autònoma
Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser aprovat per les Corts republicanes el 9 de setembre de 1932.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser el principal partit polític de Catalunya durant els anys de la Segona República.
El 6 d’octubre de 1934, Lluís Companys, president de la Generalitat, va ser detingut i l’Estatut d’Autonomia va quedar suspès fins a començaments de 1936.
L’esclat i el desenvolupament de la Guerra Civil
El 17 de juliol de 1936, l’exèrcit espanyol va fer un cop d’estat contra la República.
El cop d’estat militar va fracassar a les ciutats més importants d’Espanya, fet que va donar lloc a una guerra civil de gairebé tres anys.
Els règims feixistes d’Alemanya i d’Itàlia van ajudar Franco, mentre que l’URSS va subministrar armament a la República.
Dues Espanyes en guerra
El bàndol republicà tenia una composició molt diversa i els sectors més radicalitzats van protagonitzar una revolució social.
El bàndol nacional era més homogeni i tothom estava sotmès al poder del general Franco, caudillo i cap del partit únic (La Falange).
Durant la guerra, hi va haver en els dos bàndols una gran violència contra els adversaris polítics.
Guerra i revolució a Catalunya
El maig de 1937 va tenir lloc a Catalunya una lluita entre la CNT-FAI i el POUM, d’una banda, i ERC, el PSUC i la UGT, de l’altra.
La batalla de l’Ebre va ser l’episodi bèl·lic més sagnant de la Guerra Civil.
En acabar la guerra, milers de republicans van haver de marxar a l’exili.
La Segona Guerra Mundial i el nou ordre mundial
Causes de la Segona Guerra Mundial
El partit nazi tenia com a objectiu la incorporació a Alemanya de tots els territoris amb minories de parla alemanya.
En pocs anys, els nazis van ocupar diversos territoris sense que el Regne Unit i França fessin res per impedir-ho.
Itàlia va ocupar Etiòpia i Albània, mentre que el Japó va conquerir Manxúria i part de la Xina.
Les victòries de l’Eix (1939-1941)
La Segona Guerra Mundial va començar quan Alemanya va atacar Polònia.
L’exèrcit alemany va obtenir inicialment èxits fulgurants, però no va aconseguir vèncer el Regne Unit.
El juny de 1941, Alemanya va atacar l’URSS i el Japó va atacar els Estats Units el desembre del mateix any.
Les victòries aliades (1942-1945)
Els angloamericans van desembarcar al nord d’Àfrica el novembre de 1942.
Els russos van obtenir la victòria a la batalla de Stalingrad.
Els aliats van desembarcar a Sicília (juliol de 1943) i a Normandia (juny de 1944).
Alemanya va capitular el maig de 1945 i el Japó ho va fer a l’agost, després que els EUA llancessin dues bombes atòmiques.
El món en temps de guerra
La població civil va viure en condicions molt precàries, sobretot en els països ocupats per les potències feixistes.
En molts països ocupats hi hagué moviments de resistència, tot i que també es van donar casos de col·laboracionisme.
Conseqüències de la guerra
A les conferències de Jalta i Potsdam, els vencedors (EUA, Regne Unit i URSS) van aprovar mesures per modificar les fronteres d’Alemanya.
Les pèrdues humanes i econòmiques van ser immenses.
L’URSS va obtenir nombrosos territoris i es van modificar les fronteres de molts països europeus.
Una nova organització política mundial
A l’Europa Occidental es va desenvolupar l’estat del benestar amb un gran protagonisme dels partits democratacristians i socialdemòcrates.
L’ONU es va fundar la primavera de 1945 per evitar noves guerres.
La formació dels blocs i la Guerra Freda
El món es va dividir en dos blocs: el capitalista (liderat pels EUA) i el comunista (dirigit per l’URSS).
La Guerra Freda va durar des de 1945 fins a 1989.
La primera gran crisi d’aquest període va ser el bloqueig de Berlín.
El primer franquisme (1939-1959)
El general Franco gaudí d’un poder gairebé il·limitat com a caudillo.
Només existia un partit i un sindicat legals (La Falange).
La dictadura exercí una forta repressió política i cultural.
Després de col·laborar amb les potències feixistes, el règim va ser aïllat per l’ONU fins a l’acord amb els EUA el 1953.
Els anys del desenvolupament (1960-1975)
Durant els seixanta, els tecnòcrates van guanyar pes en el règim.
L’any 1969, el príncep Joan Carles de Borbó va ser designat successor de Franco.
Evolució econòmica i social
Fins al 1959, Espanya va viure sota l’autarquia, amb un nivell de vida molt baix.
El Pla d’Estabilització de 1959, el turisme i les remeses dels emigrants van permetre el creixement econòmic dels anys seixanta.
L’oposició al franquisme
Grups guerrillers (maquis) i partits clandestins van lluitar contra el règim.
Des de 1960, l’oposició (sindicats, estudiants i veïns) es va fer cada cop més forta.
Catalunya sota la dictadura
El franquisme va reprimir durament la llengua i la cultura catalanes.
Als anys seixanta van sorgir iniciatives per recuperar la llengua i, el 1971, es va constituir l’Assemblea de Catalunya.
Catalunya va experimentar un gran creixement econòmic i va rebre centenars de milers d’immigrants d’Andalusia i Extremadura.
