Història del teatre català de postguerra i Manuel de Pedrolo
Tema11: Descriu la renovació teatral Del preiode que va des de la postguerra fins als anys setanta./ Franco i dicturada proscripció del teatre en la nostra lleguna: Prohibició de tratre en llengua no castellna fins al 1946, Marginació desl escenaris dels nostres autors, prohibició de Traduccions. A partir de 1946, escena comercial dels 50 dominada per Compnyies madrilenyes, pel sainet valencíà, pel cínema i per alguna Reposició de preguerra. La suavització de la repressió es permeté Auntors del s.XIX Frederic Soler i àngel Guimerá . Aquesta lleu Recuperació del teatre català no té lloc dins el teatre valencíà, Nomes el sainet i el teatre religiós. En els 60, apareixen, en Cercles niversitaris, grups de teatre idependent i col-lectiur: Rebutgen el teatre comercial i sense prensions de l’epoca, Incorporen els corrents teatrals europeus: teatre surrealista i de L’absurd, teatre èpic de Bertold Brecht, teatre document. Hi Destaquen: l’ Agrupació Dramàtica de Barcelosa, L’escola d’Art Dramàtic./En els 60 i 70, apareixen també grups amb aspectacle de Reació col-lectiva, amb noves tècniques, abandonen el teatre del Text
Tema 12: Descriu als aspectos més Importants de l’obra teatral de Mnauel de Pedrolo./ Manuel de Pedrolo, a més dramatur, va destacar com a escriptor de contes i de Novel-es, encara que també va desenvolupar diversos treballs Relacionats amb el món ediorial./ Va ser guardonat amb diversos Premis, entre els quals el Premi D’Honor de les LLetres Catalanes/Va tenir gran influencia en la societat catalana dels 70 i 80, com escriptor i figura pública, per la defensa de la llibertat i La justícia i pel compromís amb la llengua i la cultura del seu País./ Com autor teatral, no escrigué obres de gran públi, ni Comercial, però l’obra dramática de Pedrolo ocupaun lloc destacat En el panorama teatral de postguerra, ateses la bota crítica i el Fet de ser un dels autors més traduït i citat ./ La major part de Les seues peces dramàtiques es pot circumscriure al teatre de L’absurd de Becker a) Quanta la tènica: situacions inicialment Absurdes, estructura circular, poca acció, escenografía o sible i, De vegades, al-legòrica, quants als personatges: apreixen Essencializats, de vegades innominats, entre ells falla de Cominicacion, habiten en un mon tancat, Quant la temática: hi fa una Relexió filósófica sobre la condició de l’esser humà i polític De predolo./Entre les seus tretze obres teatrals, podem destacar: Els Hereues de la cadira, cruma.