Història de la Desamortització a Espanya: Fases i impacte
Precedents i inicis de la Desamortització
La desvinculació (acte jurídic que allibera antigues propietats de la noblesa, el clergat, ordres militars i municipis, que abans no podien ser venudes per ser herència o donació) va ser un pas previ al procés desamortitzador.
1767: Carles III i l'expulsió dels jesuïtes
Carles III va culpar els jesuïtes d’estar darrere del Motí d’Esquilache. Per això, va expulsar la Companyia de Jesús de tots els territoris espanyols i es va quedar tots els seus béns.
1798: Carles IV i Godoy
La necessitat creixent d’obtenir ingressos enfront de les despeses militars va forçar Carles IV i Godoy a expropiar i subhastar alguns béns eclesiàstics, que van passar a mans de rics comerciants i terratinents.
Tant Josep I Bonaparte com les Corts de Cadis duien aquesta pràctica als seus programes de govern respectius, però l’arribada de la restauració absolutista de Ferran VII ho va aturar en sec.
El Trienni Liberal (1820-1823)
El Trienni Liberal va presentar un projecte de desamortització important contra els ordres religiosos, però no es va poder materialitzar per falta de temps.
Atenció: és un procés amb alts i baixos, no continu!
Les Grans Desamortitzacions
La Desamortització de Mendizábal (1835)
El 1835, durant la Regència de Maria Cristina, el govern liberal progressista de Juan Álvarez Mendizábal va revifar la desamortització dels béns eclesiàstics. Aquest procés es va dur a terme en tres fases:
- Supressió dels ordres religiosos (clergat regular).
- Nacionalització dels seus béns.
- Subhasta pública.
Objectius de la Desamortització de 1835
Els diners obtinguts van servir per:
- Eixugar l’enorme deute de l’Estat.
- Incrementar el nombre de soldats contra la Guerra Carlina.
- Guanyar el suport de la burgesia.
Resultats de la Desamortització de Mendizábal
- Va afectar gairebé un 20% de les terres conreables.
- Va créixer el nombre de grans propietaris.
- No va acabar amb els problemes econòmics de l’Estat.
- Es van trencar les relacions diplomàtiques amb la Santa Seu.
- No va suposar una reforma agrària integral.
Altres mesures legislatives (1837-1841)
1837: Es suprimeixen els drets senyorials jurisdiccionals, el delme i les vinculacions (mayorazgos). A partir d’ara, els senyors tenen llibertat per vendre les seves propietats.
1841: Espartero inicia l’expropiació del patrimoni del clergat secular. El procés desamortitzador es va aturar amb la caiguda d’Espartero (1844) i no es reprendrà fins a la tornada dels progressistes al poder (1854).
La Desamortització de Madoz (1855)
El 1855, Pascual Madoz, ministre d’Hisenda durant el Bienni Progressista, va engegar la segona gran etapa desamortitzadora. Es van declarar en venda totes les propietats següents:
- De l'Estat.
- Del clergat.
- Dels ordes militars (Sant Jaume, Alcántara, Calatrava, Montesa).
- De l'exinfant Don Carles.
- Dels municipis (béns comunals i de propis).
Impacte de la Desamortització de Madoz
- Va ser la que va suposar més ingressos, part dels quals va servir per invertir en la construcció del ferrocarril.
- Va provocar la fallida d’alguns ajuntaments i el descontentament de la pagesia i l’Església.
- La majoria de partits polítics ja veia necessària i útil la desamortització com a eina econòmica.