Història Econòmica Moderna: De Malthus a la Revolució Industrial
El Sostre Malthusià: Població i Recursos
La població tendeix a créixer més que els aliments. El sostre malthusià és el nombre màxim de població que els recursos disponibles poden sostenir. La població tendeix a aquest punt, però hi ha frens:
- Frens preventius: Reducció de la natalitat mitjançant la solteria o casaments tardans, típics de societats amb baixa pressió demogràfica.
- Frens repressius: Augment de la mortalitat per manca d'aliments o malalties, quan la població entra en crisi i no hi ha alternatives. Aquests frens actuen quan la població excedeix la capacitat de producció agrícola.
Creixement Econòmic Modern: De l'Agrari a l'Industrial
El creixement econòmic modern es caracteritza pel pas d'una economia de base agrària a una industrial. En anys anteriors, alguns països van créixer sense industrialitzar-se. Al segle XIX, per passar d'una economia agrícola a una de moderna, calia industrialitzar-se. El creixement de l'economia capitalista es va mantenir fins al 1973, amb l'arribada de la crisi del petroli. Després d'aquesta crisi, el creixement va ser més lent, caracteritzat per la innovació tecnològica. Les lleis i normatives van contribuir al canvi de mentalitat.
La Gran Divergència Econòmica i Demogràfica
La divergència és la diferència entre països a nivell econòmic i tecnològic després de la Revolució Industrial. La renda dels països pobres no augmenta. Disminueix la mortalitat general i la mortalitat infantil.
Tres fases de la transició demogràfica:
- Canvis en l'alimentació dels nadons i aplicació d'avenços higiènics i de salut.
- Increment de la renda de les famílies.
- Serveis públics de salut avançats.
Als països rics, la natalitat disminueix, generant problemes per l'increment vegetatiu i un descens de la població.
Noves pautes de comportament demogràfic:
- Envelliment de la població.
- Manca de mà d'obra i demanda d'immigració.
Temors associats:
- Descens de la demanda.
- Augment de la dependència.
- Reducció de la qualitat del treball.
- Baixa taxa d'acumulació de capital.
- Efectes negatius de l'avanç tecnològic.
L'Espai de Domini Econòmic Europeu i el Comerç Mundial
L'espai de domini econòmic europeu es caracteritza per un fort creixement del comerç mundial i una divisió del treball. L'element definitiu va ser l'expansió militar i comercial. Cristòfor Colom va arribar a Amèrica i Vasco da Gama a l'Índia.
Els circuits comercials incloïen:
- Europa: manufactures.
- Perifèria europea: aliments i matèries primeres.
- Amèrica i Àfrica: or i plata.
- Àsia: es mantenia al marge de la divisió del treball.
Diferències entre l'Espai de Domini Europeu i el Comerç Triangular
El comerç triangular era una ruta comercial de llarga durada a l'Oceà Atlàntic que involucrava tres continents:
- Europa Occidental: amb manufactures.
- Àfrica Occidental: on s'intercanviaven productes per teles i altres béns.
- Costa Americana: on es carregaven productes com sucre, tabac i cacau.
Característiques del Domini Holandès i Britànic
Domini Holandès:
- Hegemonia del comerç asiàtic i bàltic.
- Transport mundial.
- Centre mundial d'intercanvis.
- Centre financer mundial.
- La seva fi va ser causada per les polítiques mercantilistes aplicades per Gran Bretanya i França.
Domini Britànic (Gran Bretanya):
- Govern a favor del comerç.
- Aliança amb Portugal: or del Brasil a canvi de manufactures.
- La Revolució Agrària a Gran Bretanya:
- Augment de la productivitat per persona.
- Alliberament de mà d'obra de la producció d'aliments per a la indústria.
- Millors beneficis que es reinverteixen productivament.
La Revolució Agrària Moderna: Tècniques i Conseqüències
La Revolució Agrària Moderna es va caracteritzar per:
- Tècniques més productives.
- Molt exigent en capital.
- Canvis en l'estructura de la propietat.
- Va començar a Holanda i va acabar a Gran Bretanya.
S'introdueix l'adob, s'especialitza i s'intensifica el treball.
Conseqüències:
- L'agricultura de Gran Bretanya va ser la més avançada de l'època.
- Generació d'excedent agrari i una economia de mercat, condicions bàsiques per a la Revolució Industrial.
Fi del Feudalisme i Canvis Polítics:
- Revolució Gloriosa.
- Declaració d'Independència.
- Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
Característiques de la Indústria Europea Pre-Industrial
La indústria europea pre-industrial presentava:
- Petites millores tecnològiques.
- Creixement quantitatiu de l'activitat.
- Importància secundària en el conjunt de l'economia.
Canvis en l'Organització de la Producció:
Els gremis a Gran Bretanya i Holanda perden el control de la producció. Els comerciants dirigeixen la producció, aportant matèries primeres i capital, i fixant preus. L'empresari, sovint un antic mestre de gremi, esdevé propietari del taller i aporta el capital. La figura de l'empresari emergeix en la gestió de la producció, però no necessàriament en l'execució directa.
El "Putting-Out System":
L'empresari encarrega la feina al mestre o a treballadors a domicili. Aquest sistema marca l'inici de la industrialització. Apareix el cotó com a matèria primera clau, i la fàbrica, a mitjans del segle XVIII, com a última evolució abans de la Revolució Industrial.
La Revolució Industrial (RI): Orígens i Condicionants
La Revolució Industrial va començar a Gran Bretanya entre 1760 i 1830. Els seus condicionants van ser:
- Econòmics i Polítics: Que van permetre la prèvia creació d'una producció agrària i manufacturera sòlida.
- Socials: Gran Bretanya tenia grans avantatges que la diferenciaven del continent.
- Geogràfics: Ser una illa facilitava una defensa més fàcil i menys costosa.
- Demogràfics i Econòmics: Mantenia la meitat de la població fora del sector agrari, alliberant mà d'obra.
- Recursos Naturals: Gran dotació de recursos com el carbó.
- Topogràfics: Un país pla amb menor cost per al transport intern.
- Marítims: La seva condició d'illa facilitava el comerç marítim.