Història Econòmica Mundial: Capitalisme, Imperialisme i Crisi Financera

Història econòmica i capitalisme mundial

FHIST: FACT: necessitat de circulació de mercaderies, irrupció de la industrialització, associada al descobriment de nous continents, avenços tecnològics i mecanitzats, canvi estructural i social.

Sorgiment del capitalisme i primers emergents

Zones límit del món: Europa Occidental, Japó i Nord-amèrica. No s'hi donen conjunts socials, sinó àrees urbanes delimitades, on s'expandeixen la construcció, el mercat i la nació.

Expansió mundial en fases

Colònies

Es basen en l'apropiació del territori i dels recursos, en la formació social i en la violència, sotmetent la població a treball forçat. Es troba nou mercat per a la producció industrial nacional i internacional de mercaderies.

Imperialisme

Procés d'expansió amb relacions econòmiques i no militars, socials i comercials amb les metròpolis. Aporta productes primaris per a l'exportació i capital per invertir en infraestructures a la perifèria, la qual cosa genera plusvàlua i internacionalització del capital i del mercat.

Globalització

Desplaçament de teixits productius a països de baix cost.

Sistema centre-perifèria

Estructura mundial asimètrica, amb formes de zones de desenvolupament i subdesenvolupament. En l'economia central es poden articular els sectors de producció amb els sectors de capacitat de consum. En l'economia perifèrica, la capacitat de producció determinada per les necessitats del mercat exterior no pot articular la capacitat de consum.

Centre

Resultat de la funció interna del capital: desenvolupament autònom, articulació sectorial, mercat interior, expansió exterior i desenvolupament. L'Estat centralitzat té el poder polític del territori, que governa el mercat interior i articula els sectors. Es crea un mercat interior on el desenvolupament és proporcional entre la producció i el consum, la qual cosa dona lloc a l'articulació sectorial, al teixit industrial interconnectat, a la diversificació de la producció i al creixement productiu, sense desenvolupament del sistema financer.

Expansió exterior: apoderament dels recursos naturals i econòmics de les colònies per a la metròpoli. Articulació de la dinàmica del desenvolupament socioeconòmic del centre.

Perifèria

Constitució de països independents que van ser colònies. Model acumulat perifèric: originat per la conquesta i colonització de les potències capitalistes.

• Especialització: única i principal activitat exportadora de productes especiitzats.
• Extraversió: país extravertit econòmicament; principal sector productor orientat al mercat exterior i mundial.
• Desarticulació / Dependència: comerç i economia dependents del centre.

Semiperifèria

Països experimentats amb elevats taxes de creixement econòmic, que s'infiltren en l'economia mundial com a principals exportadors de productes manufacturats. Articulen parcialment la capacitat de producció vinculada a les necessitats del mercat exterior, però la capacitat de producció no depèn de la generació de mercat intern.

Neoliberalisme

Conjunt de polítiques econòmiques que s'han venut com a desenvolupament, per superar el profund cicle de productivitat dels països desenvolupats i establir condicions per recuperar la taxa de benefici.

• Estabilització: objectius de correcció del desequilibri macroeconòmic (devaluació monetària, tipus d'interès).
• Reestructuració: transformació estructural de la producció (liberalització comercial, desregulació financera, privatització).
• Consens de Washington: evitar el dèficit públic, polítiques públiques que acaben afavorint el subsidi social; reforma impositiva (impost directe a indirecte); liberalització financera; eliminació de les condicions d'inversió estrangera; privatització d'empreses públiques. Significa la recuperació de la taxa de benefici i la dinamització del creixement.

Globalització

Plena internacionalització del cicle del capital. Culminació amb l'expansió exterior del capital, incorporant una gran massa de treballadors de la perifèria. Creixement del procés de deslocalització industrial.

Financiarització

Predomini del capital financer: no produeix rendibilitat real; actiu circulant, creació de riqueses fictícies i desproporció dels beneficis de les institucions financeres.

Recessió

Crisi financera de 2007: posa de manifest el model de capitalització financera, una era insostenible. Tres causes:

1. Hipertròfia del sistema financer: desproporció entre actius financers i transaccions financeres internacionals; canvi de qualitat de les activitats financeres, que generen bombolles i especulació.
2. Modificació de la política econòmica: congelació i reducció salarial, reducció del PIB, augment del crèdit, reducció de l'estalvi domèstic.
3. Deute públic i reducció de despesa en serveis.

Producció

Baix creixement de la producció. Centre per a la inversió en sectors amb poca producció. Benefici nominal del sector financer.