Història d'Espanya al segle XIX: Liberalisme i Canvis

Història23 de des. 20242,63 KB

La constitució d'un estat liberal

Primera guerra Carlina (1833-1840)
Enfrontament entre partidaris de l'Antic Règim, representats pels seguidors de Carles, i els que volien un estat liberal.
Establiment de l'estat liberal (1833-1843)
Maria Cristina opta per unes petites reformes que intentin calmar la població: Desamortització dels béns eclesiàstics, abolició del règim senyorial i constitució del 1837.
Triomf del conservadorisme (1844-1868)
- Moderats
  Volen aconseguir que la corona segueixi tenint poder.
- Progressistes
  Volen reduir el poder de la Corona i ampliar el dret a vot.

Revolució de 1868
Causa: l'autoritarisme del govern. Procés: Pacte entre tota l'oposició i una part de l'exèrcit per tal d'instaurar un govern liberal. Constitució de 1869: monarquia parlamentària. Finalment: abdicació del Rei i adveniment de la I República.
Federalisme i I República
Nova Constitució. Problema: Els radicals federals varen promoure el Moviment Cantonalista. Nova guerra carlina.

Característiques del règim polític
Retorn dels Borbons. Sistema polític ideat per Antonio Cánovas del Castillo i que va durar fins al 1931. Basat en la Constitució de 1876: Sobirania compartida entre la Corona i el Parlament. Sufragi censatari. Sistema basat en el torn pacífic de govern entre liberals i conservadors.
Guerra de Cuba i el desastre de 1898
1895: inici de la Segona Insurrecció Cubana, i de les Filipines un any més tard. Els EUA varen donar suport a les colònies.

Canvis econòmics
Molt lents, i localitzats: no va haver-hi una veritable revolució industrial a l'Estat Espanyol. Agricultura, amb uns rendiments molt baixos. Respecte a Catalunya: Indústria motor: el tèxtil, afavorida per innovacions tècniques aplicades als dos processos bàsics de la indústria tèxtil: filatura i tissatge. Indústria, però, sense energies autòctones: poc competitiva a Europa.
Els canvis socials
Es passa d'una societat estamental a una societat de classes. Gran noblesa i burgesia. Inexistència d'una classe mitjana significativa. Predomini d'una massa de camperols no propietaris o amb terres insuficients. Excepció: Catalunya, on hi ha una burgesia industrial que tira de l'activitat econòmica.