Història d'Espanya: Carlisme, Restauració i Crisi del 98
El Carlisme: Espai Geogràfic i Suports Socials
Els defensors del carlisme s'estenien per l'Espanya rural i comptaven amb el suport de la petita noblesa, de part del clergat (delme), de petits propietaris i artesans arruïnats.
Les seves zones d'influència eren el País Basc, Navarra, el nord de Catalunya i el Maestrat (País Valencià i Aragó).
Ciutats Carlines Destacades
- Bergara
- Estella
- Morella
- La Seu d'Urgell
- Berga
El carlisme comptava amb el suport de l'absolutisme europeu (Àustria, Prússia i Rússia).
El seu lema era «Déu, Rei, Pàtria i Furs».
El Liberalisme: Espai Geogràfic i Suports Socials
El liberalisme s'estenia per bona part de la península, a excepció dels llogarets del nord, però controlava les principals ciutats del país, inclosa la capital.
Ciutats Liberals Destacades
- Madrid
- Barcelona
- Sant Sebastià
- La Corunya
La classe social que defensava la causa liberal era la burgesia (industrial, financera i comercial), una classe en ascens.
El liberalisme comptava amb el suport de l'Europa liberal (França, Gran Bretanya i Portugal).
Inici del Carlisme: La Primera Guerra Carlista
Amb la mort de Ferran VII, s'inicia l'enfrontament entre Carles Maria Isidre (defensor de l'absolutisme i dels carlins) i Isabel. Davant la minoria d'edat d'Isabel II, s'estableix la regència de Maria Cristina.
Ideologia Carlista
Els carlistes desconfiaven de:
- La igualtat jurídica
- Les reformes tributàries
- La separació de l'Església i l'Estat
- L'abolició dels furs tradicionals
El seu lema, «Déu, Pàtria i Furs», resumeix la seva ideologia.
Ideologia Liberal (Isabel·lina)
Els isabel·lins defensaven un canvi del model polític que va propiciar:
- L'ascens de la nova classe social: la burgesia
- La industrialització
- La modernització social
Fi del Carlisme: L'Amnistia i la Darrera Batalla
Cánovas del Castillo va decretar una amnistia, la qual va dividir els carlins entre els que l'acceptaven i els que no:
- Els que acceptaven l'amnistia: Cabrera.
- Els que no acceptaven l'amnistia: Tristany i Savalls.
Martínez Campos va lluitar contra els que no acceptaven l'amnistia. L'última batalla important va tenir lloc a la Seu d'Urgell.
Això va marcar la fi del carlisme com a guerra, tot i que la seva ideologia perduraria (per exemple, en el franquisme).
Conseqüències del Carlisme
- Políticament: Va comportar la desfeta indirecta d'un model no centralista d'Estat. El tradicionalisme carlí postulava el retorn als furs dels antics regnes, en contra de la idea uniformitzadora i estatalista dels liberals.
- El prestigi que els militars liberals van obtenir per les victòries va facilitar la seva intervenció en la política de l'Estat.
- Econòmicament: Les guerres van suposar un llast important, ja que era molt costós mantenir un exèrcit permanentment en estat d'alerta. La necessitat de l'Estat de captar recursos explica, parcialment, les desamortitzacions.
Causes del Conflicte Cubà
Causes Econòmiques
- Diferència entre la zona oriental (empobrida) i l'occidental (amb expansió econòmica, major volum de producció i ús de mà d'obra esclava).
- Els EUA van finançar el primer ferrocarril.
- Els EUA van ser el principal finançador de la producció de sucre.
Això beneficiava Espanya gràcies al proteccionisme, en contraposició al lliurecanvisme.
Causes Polítiques
Espanya no permetia als cubans ocupar càrrecs polítics, i era il·legal crear partits polítics. També els negava el dret a reunió i la llibertat de premsa. Cuba aspirava a la llibertat.
Causes Socials i l'Esclavitud
L'esclavitud a Cuba (una illa segregada socialment) frenava el desenvolupament econòmic.
- Després de la Revolució de 1868, es va impulsar la Llei Moret (4 de juliol de 1870).
Aquesta llei concedia la llibertat als nascuts posteriorment al 17 de desembre de 1868 i als esclaus majors de 60 anys o que haguessin ajudat en la repressió de la sublevació independentista simultània a Cuba i Puerto Rico.
- Fi de l'esclavitud: 7 d'octubre de 1886.
La Propaganda Nord-americana i la Intervenció
L'opinió pública i la majoria de partits dels EUA (amb figures com World i Pulitzer), juntament amb els interessos econòmics de les companyies sucreres, estaven a favor de la intervenció militar a Cuba i de substituir els espanyols en el domini de l'illa.
Més tard, amb l'arribada al poder de McKinley, es va donar encara més suport a Cuba i es van enviar armes als rebels.
Tractat de París (1898): El Desastre Colonial
Espanya va perdre Cuba, que va passar a ser un país independent sota la protecció dels EUA.
Puerto Rico, les Filipines i l'illa de Guam van ser possessions adquirides pels EUA, a canvi de 20 milions de dòlars que van donar a Espanya.
Les Marianes, les Carolines i les Palaos van ser possessions adquirides per Alemanya, a canvi de 15 milions de dòlars.
Espanya va ser desposseïda de les seves colònies d'ultramar.
El Tractat de París es va signar sense la presència de cap dels territoris alliberats del jou espanyol, només amb representants dels EUA. Això posava de manifest la intenció dels EUA d'apoderar-se dels territoris alliberats, de tal manera que aquests territoris van viure una falsa guerra d'independència.
Conseqüències del Desastre del 98
La derrota contra els EUA va ser humiliant per a la societat espanyola. Es veia Espanya com un país immers en una profunda crisi política i amb un imperi derrotat, que els militars no van ser capaços de conservar.
Aquest pessimisme va ser copsat per la Generació del 98 (Unamuno, Machado, Ortega y Gasset, Blasco Ibáñez...). Segons aquests pensadors, era el moment d'una regeneració moral, social i cultural del país.
La necessitat de renovació i regeneració del sistema polític i de la societat espanyola va ser àmpliament defensada pel Regeneracionisme (Joaquín Costa) i pel Krausisme (Giner de los Ríos).
El Manifest de Sandhurst (1874)
És una font primària amb un caràcter polític. El seu autor és Alfons de Borbó, futur Alfons XII. Tot i això, el veritable autor del text és Cánovas del Castillo, polític de tendència liberal moderada que, durant els anys del Sexenni Democràtic, va encapçalar la defensa de la tornada de la casa reial de Borbó a Espanya.
Cánovas va demanar a un jove Alfons (de 18 anys) que signés la carta per tal de restaurar la monarquia i crear un nou règim que permetés superar el fracàs del Sexenni Democràtic i la situació de 1874.
Anàlisi del Manifest
La idea principal que es desprèn del text és l'oferiment al jove Alfons XII d'encapçalar la Restauració borbònica a Espanya. A més, apareixen altres idees secundàries que consoliden o reforcen aquesta idea principal.
En el primer paràgraf, Alfons destaca la seva legitimitat al tron. Després que Isabel II fos rebutjada pels seus anys de mal govern amb la Revolució de 1868, no semblava la millor opció per encapçalar la Restauració borbònica. Per tant, Cánovas la va convèncer perquè abdiqués en el seu fill, intentant oferir una nova imatge de la corona que representés totes les virtuts del liberalisme.
En els dos paràgrafs següents, Alfons defensa el sistema monàrquic parlamentari, donant a entendre que només a través de les Corts el poble pot exercir la seva sobirania, i que només de forma parlamentària és possible solucionar els problemes d'Espanya.
En el quart i cinquè paràgraf, fa al·lusió a «que la nostra pàtria ho sigui de veritat» i desitja que sigui com «les nacions més grans i pròsperes», fent una clara al·lusió a la Gran Bretanya, on hi ha un sistema monàrquic parlamentari. També fa palesa la necessitat d'eradicar de la política les noves idees com el carlisme o el federalisme, que titlla de «sofismes pèrfids», i de tornar a la tradició política, respectant la pròpia història d'Espanya com a estat monàrquic i centralitzat.
En l'últim paràgraf, deixa clares les seves aspiracions i intencions polítiques: monàrquic, catòlic i liberal. És important la declaració religiosa, ja que Espanya a finals del segle XIX continuava sent un país eminentment catòlic.
La Constitució de 1878
És una font primària, de caràcter juridicopolític.
És la Constitució de la Restauració, període iniciat el 1874 amb la reposició dels Borbons després de l'arribada d'Alfons XII, fill d'Isabel II.
Context Històric de la Constitució
La Primera República havia acabat amb el cop d'Estat del general Pavía al començament de 1874, establint-se un govern provisional. Els greus problemes existents —les guerres carlina i cubana, el cantonalisme i l'agitació social— van portar el futur Alfons XII a presentar-se com a pacificador al Manifest de Sandhurst, document redactat pel líder del partit alfonsí, Cánovas del Castillo. Després del pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos (desembre de 1874), Alfons XII va ser proclamat nou rei.
Objectius de la Restauració
Amb la Restauració, es tractava de tornar al règim anterior al Sexenni Revolucionari. Les classes altes i mitjanes, cansades dels canvis polítics (monarquia democràtica d'Amadeu I, república federal, república centralista), veien necessària una nova Constitució moderada que establís unes «regles de joc» obertes. Aquesta Constitució havia de recollir totes les branques del liberalisme i clausurar el cicle revolucionari iniciat el 1868, amb l'objectiu de mantenir un ordre polític i públic estables, basats en l'equilibri.
Característiques Principals de la Constitució
- El rei manté el poder executiu i la direcció de l'Exèrcit.
- Sistema bicameral: Cambra Alta o Senat i Cambra Baixa o Congrés, els membres del qual seran elegits pels ciutadans. No obstant això, la Constitució no va determinar el tipus de sufragi, però la Llei de 1878 el va establir com a censatari.
- Es reconeixen llibertats: d'expressió, d'associació, etc.
- L'Estat es declara confessionalment catòlic, però tolerant amb altres cultes (Art. 11).
- Predomina una concepció centralista i unitària de l'Estat, en establir uns mateixos codis i eliminar els furs (Art. 75).