Història d'Espanya i Catalunya: De la Guerra de Successió a 1868

La Guerra de Successió i els Borbons

Què va ser la Guerra de Successió?

La Guerra de Successió va ser un conflicte armat entre els partidaris del borbó Felip d’Anjou i els de Carles d’Àustria, ambdós candidats a la Corona espanyola després de la mort de Carles II sense descendència.

Va començar el 1700 i va acabar el 1713 (a Catalunya el 1714), amb la victòria dels partidaris de Felip d’Anjou (Felip V).

Catalunya va donar suport a Carles d’Àustria, ja que aquest havia promès respectar les lleis i institucions catalanes.

L’11 de setembre de 1714, Felip V va posar fi a la resistència de la ciutat de Barcelona, marcant el final de la guerra a Catalunya i la victòria borbònica.

Conseqüències de la dinastia Borbònica

Les conseqüències de la imposició de la dinastia dels Borbons a Espanya i a Catalunya van ser:

• La reorganització administrativa i territorial del país, amb l’abolició de les institucions forals preexistents (Decrets de Nova Planta, a partir del 1707).
• Felip V va imposar als territoris de la Corona d’Aragó el model d’administració política i administrativa de Castella, fet que va significar la uniformització d’Espanya.
• Es van abolir les Corts dels regnes de la Corona d’Aragó i es van crear les Corts d’Espanya, que integraven Aragó i Castella.
• A Catalunya, es va produir l’abolició de les lleis i institucions tradicionals catalanes (Corts, Consell de Cent i Generalitat), i es va exercir una forta repressió cultural contra la llengua catalana.

Zones industrials espanyoles al segle XVIII

Les principals zones industrials d’Espanya al segle XVIII van ser el País Basc, Catalunya, el Llevant i Madrid.

Al centre de l’Estat, les indústries estaven relacionades amb la llana (gràcies als grans ramats d’ovelles) i les manufactures reials. A la regió valenciana, destacaven les indústries de la seda i el paper. Al Cantàbric, la producció de ferro va ser impulsada per la prohibició d’importar productes de ferro estrangers, sent els antecedents de la important indústria siderúrgica que es desenvoluparia en aquesta zona durant el segle XIX.

A Catalunya, va existir una important diversificació industrial, amb manufactures de cotó, la filatura i el teixit de la llana, la siderúrgia i els béns de consum. Això va atorgar a Catalunya un pes significatiu en el panorama industrial espanyol de l'època.

Crisi de l'Antic Règim i Liberalisme

Crisi de la monarquia de Carles IV

Els factors que van desencadenar la crisi de la monarquia durant el regnat de Carles IV van ser:

• L’esclat de la Revolució Francesa i la subordinació espanyola a la política exterior francesa.
• La crisi econòmica i social com a conseqüència de les males collites, que van provocar una escassetat d’aliments i fam, així com una pujada de preus que van empobrir les classes populars.
• Les guerres i la mala gestió política, dirigida pel primer ministre Manuel Godoy, sobretot la derrota de l'armada espanyola en col·laboració amb França a la batalla de Trafalgar, davant de Gran Bretanya. El desastre va afectar el comerç colonial i la producció de teixits catalans, a més d’agreujar la crisi de la Hisenda reial.

Orígens i característiques de la Guerra del Francès

La invasió francesa de Napoleó el 1808, i la repressió i violència amb què els francesos van respondre a la resistència del poble espanyol, van donar lloc a la Guerra de la Independència (1808-1814), també coneguda com la Guerra del Francès.

Les característiques principals de la Guerra del Francès són:

• La resistència popular a la invasió francesa.
• La divisió d’Espanya en dues faccions: els afrancesats i els patriotes. Els primers van donar suport a l'exèrcit francès perquè pensaven que la implantació de la monarquia napoleònica permetria el desenvolupament del liberalisme. Els patriotes, en canvi, defensaven propostes absolutistes i la tornada al tradicionalisme més pur.

Pel que fa a l’evolució del conflicte entre França i Espanya, cal destacar:

• El 1808 es va produir el motí d’Aranjuez, on Carles IV va ser obligat a abdicar en el seu fill Ferran VII i va sol·licitar ajuda a Napoleó. Aquest va intervenir en el conflicte i va decidir envair Espanya. Això va marcar l'inici de la Guerra de la Independència, que va durar fins al 1814. Napoleó va nomenar rei el seu germà, Josep Bonaparte.
• L’exèrcit francès, vençut, va signar el Tractat de Valençay el 1813, que va significar la tornada a l’absolutisme amb Ferran VII.

El període 1814-1833: Liberalisme vs. Absolutisme

El període entre 1814 i 1833 es va caracteritzar per la confrontació entre el liberalisme i l’absolutisme. Es van produir enfrontaments constants entre els partidaris de tots dos corrents, amb successives supressions de les mesures aplicades pels governs anteriors.

Entre els anys 1814 i 1833 es distingeixen aquestes etapes:

• Restauració de l’absolutisme (1814-1820): amb Ferran VII al tron, la tornada a l’absolutisme i l'eliminació de la Constitució del 1812.
• Trienni Liberal (1820-1823): restauració de les reformes liberals.
• Dècada Ominosa (1823-1833): reposició de Ferran VII al tron, repressió dels liberals i nou retorn de l’absolutisme.

Característiques de la Constitució de 1812

La Constitució de 1812, coneguda com La Pepa, va ser un text fonamental:

• Elaborada per les Corts de Cadis, convocades per primera vegada el 1810 pels partidaris del liberalisme.
• La sobirania resideix en la nació espanyola, amb el poble representat a les Corts. La Nació té el dret de legislar lleis.
• El govern passa a ser una monarquia limitada, basada en la divisió de poders:
  • Legislatiu: format per les Corts, que representen els ciutadans i tenen el poder d'elaborar lleis.
  • Executiu: representat pel monarca, amb un poder limitat per les Corts.
  • Judicial: competència dels tribunals, amb canvis importants.
• La relació de poders es determina per la divisió d’aquests, inspirada en les teories polítiques de l’il·lustrat francès Montesquieu.
• S’estableix el sufragi universal masculí.
• És una Constitució en què hi ha una àmplia declaració de drets.
• Els drets consagrats són:
  • Els espanyols són iguals davant la llei, amb els mateixos drets i la mateixa capacitat per ser elegits.
  • La justícia ha de ser independent, i per això ha de ser competència exclusiva dels tribunals. D’altra banda, s’estableix un codi únic en matèria civil, criminal i comercial.
  • L’Estat ha d’assegurar l’establiment d’un ensenyament públic i obligatori.
• La relació entre Església i Estat és el punt menys progressista de la Constitució, ja que estableix la confessionalitat de l'Estat.
• És una Constitució de caràcter liberal que estableix una àmplia declaració de drets, la igualtat davant la llei, la independència de la justícia, el dret a l’educació i la llibertat d’impremta.

Consolidació del Règim Liberal

Inici de la Guerra Carlina i impacte a Catalunya

En morir Ferran VII, es va iniciar la regència de Maria Cristina, que havia de durar fins que la seva filla Isabel assolís la majoria d’edat. Maria Cristina, per salvar el tron de la seva filla, va buscar el suport de sectors pròxims al liberalisme. Per això, les forces partidàries de l’Antic Règim es van agrupar al voltant de la figura del germà de Ferran VII, el príncep Carles Maria Isidre, a qui consideraven el veritable rei.

Quan va morir Ferran VII, els partidaris de Carles van iniciar una insurrecció armada amb l’objectiu d’impedir la consolidació del tron isabelí: es tractava de la Primera Guerra Carlina (1833-1839). Catalunya es va veure afectada de manera directa per aquest conflicte, especialment a partir del 1835 a l'interior i al sud (comarques de l'Ebre).

La reforma agrària liberal

La reforma agrària liberal va consistir en la desamortització i desvinculació dels béns senyorials, fet que va suposar la dissolució del règim senyorial. Les desamortitzacions pretenien alliberar la propietat de la terra. Així, s’eliminaven les traves que l’Antic Règim imposava al desenvolupament de l’economia, ja que la major part de les terres estaven fora del mercat, es concentraven en poques mans i moltes estaven sense conrear.

Les accions legislatives que van conduir a dissoldre l’Antic Règim en l’agricultura es van promulgar el 1836 i el 1855 i van consistir en:

• Abolició de les senyories, amb la desaparició del règim de mans mortes, que va permetre alliberar les terres amortitzades.
• Desaparició de les terres comunals i conversió d’aquestes en propietats particulars.
• Desamortització dels senyorius eclesiàstics.

Progressisme i Moderantisme: Constitucions 1837 i 1845

El moderatantisme va realitzar una acció de govern conservadora, amb la restricció del sufragi, la sobirania compartida entre les Corts i la Corona, la influència de l’Església i la limitació de drets.

El progressisme representava la branca més reformista del liberalisme. Els progressistes van ser més radicals que els moderats, partidaris de la sobirania nacional sense límits i del predomini absolut de les Corts. Defensaven la descentralització de l’Administració, atorgant més poder als organismes locals. A diferència dels moderats, rebutjaven la preeminència del catolicisme i l’ampliació del cos electoral. També eren partidaris de la reforma agrària, la qual els va afavorir amb el suport d'una gran part de la població. Les seves actuacions van estar mediatitzades per la brevetat dels seus governs.

La Constitució de 1837, realitzada per un govern progressista, es va plantejar com una revisió de la del 1812. Les característiques d'aquesta Constitució, fruit de les aspiracions progressistes, van ser:

• El manteniment del principi de sobirania nacional enunciat el 1812.
• Una àmplia declaració de drets individuals i col·lectius, com la llibertat d’opinió i impremta, la igualtat jurídica o la inviolabilitat del domicili.
• La consolidació de la divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
• La proclamació de l’aconfessionalitat oficial de l'Estat.

El compromís amb els conservadors es va traduir en la creació d’una segona cambra (el Senat) més conservadora que el Congrés.

La Constitució del 1845 va néixer després que el grup moderat accedís al poder. La seva ideologia conservadora la va portar a revisar la Constitució de 1837 i va crear un text que mantenia part de l’anterior en matèria social, però remetia a lleis molt restrictives. Les diferències principals entre els textos de la Constitució de 1837 i la de 1845 són les següents:

• Rebuig de la sobirania nacional i establiment d’una sobirania conjunta entre el rei i les Corts.
• Retallada en les atribucions de les Corts i ampliació dels poders de l’executiu.
• Ampliació dels poders de la Corona, facultada per nomenar ministres i dissoldre les Corts.
• Confessionalitat de l’Estat: catòlic, apostòlic i romà.
• Caràcter conservador del Senat. Els seus membres són nomenats pel rei i han de tenir una renda alta.
• Disminució del poder local.
• Supressió de la Milícia Nacional, utilitzada pels progressistes per donar suport a la seva opció.
• Enduriment de les restriccions al vot.

Qui eren els demòcrates i les seves aportacions?

Els demòcrates van realitzar la primera expressió dels ideals democràtics a Espanya, influïts pel corrent revolucionari propagat per Europa després de les revoltes del 1848.

Les principals aportacions del Partit Democràtic se centren a establir el sufragi universal com a garantia per aconseguir la sobirania nacional, i a ampliar drets i llibertats al conjunt de la societat. Entre aquests drets, s’hi inclouen un ensenyament gratuït i general, llibertats públiques, d’expressió i impremta, igualtat jurídica, etc.

L’ideari demòcrata aprofundeix en els principis fonamentals del liberalisme: sobirania nacional, educació per treure el país de l’endarreriment, etc. Moderats i progressistes recollien aquestes aspiracions del liberalisme, però es quedaven a mig camí, concedint-les únicament a determinats sectors de la societat o de manera limitada.

Factors de la caiguda del règim moderat (1868)

Els factors que van desencadenar la caiguda del règim moderat l’any 1868 van ser:

• La crisi financera, provocada per la baixa rendibilitat del ferrocarril.
• La crisi industrial, amb l’enfonsament de la indústria tèxtil a causa de la pujada de preus del cotó i el descens de la demanda a Espanya.
• Les crisis de subsistències, provocades per una llarga sèrie de males collites, el 1866.
• La crisi política, amb intents constants de pronunciaments, com la sublevació de la caserna de San Gil, el 1866.

La Revolució de 1868 va ser provocada també pel mateix descrèdit del moderantisme, que no tenia una base social i política sòlida per afrontar una crisi global.