Història d'Espanya: Del Regnat de Carles IV a la Guerra del Francès
La crisi durant el regnat de Carles IV (1788-1808)
El Tractat de Fontainebleau (1807) va ser signat entre Espanya i Napoleó amb l'objectiu d'envair i repartir Portugal utilitzant tropes franceses i espanyoles. El febrer de 1808, les tropes franceses, sota les ordres de Murat, van entrar a Espanya i van ocupar les fortaleses estratègiques.
La Guerra del Francès (1808-1814)
El 1808, les tropes napoleòniques van entrar a Espanya amb l'excusa d'envair Portugal, però amb la intenció real de dominar també el territori espanyol. Davant la complicitat de Godoy amb Napoleó per impedir l'accés al tron de Ferran VII, es va produir el Motí d'Aranjuez, que va tenir les següents conseqüències:
- Dimissió de Godoy.
- Abdicació de Carles IV a favor del seu fill, Ferran VII.
Actituds davant l'ocupació
- Poble: Lluitaven contra l'invasor estranger sense una ideologia definida.
- Burgesos i liberals: Volien instaurar un sistema parlamentari liberal.
- Il·lustrats: Defensaven el retorn de Ferran VII, però amb un programa de reformes.
- Noblesa i Església: Volien tornar a l'Antic Règim amb Ferran VII.
- Afrancesats: Intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa que creien en les reformes del nou règim.
La revolta popular a Madrid del 2 de maig de 1808, provocada per la renúncia de Carles IV i Ferran VII al tron espanyol, va desencadenar la resistència i la Guerra del Francès.
Organització de la resistència: Les Juntes
Davant el buit de poder, es van organitzar les Juntes, membres escollits per votació però controlats per les classes privilegiades (eclesiàstics, propietaris i sectors cultes). Els seus objectius eren expulsar l'exèrcit francès i restituir Ferran VII.
Estructura de les Juntes
- Juntes Locals.
- Juntes Provincials.
- Junta Suprema Central Governativa (presidida per Floridablanca).
Aquestes juntes van dur a terme reformes politicosocials i van organitzar les Corts de Cadis. El poble, en canvi, desitjava el retorn de Ferran VII per solucionar els problemes heretats de Carles IV i mantenir el sistema polític tradicional, basat en l'absolutisme i la religió catòlica.