Història d'Espanya del segle XIX: Regnats, Constitucions i Catalanisme
Ferran VII, rei (1808-1814). Guerra del Francès. Segon període absolutista (1812): Constitució de Cadis (aprovació del decret de Nova Cambra; model liberal, reconeixement dels drets religiosos catòlics, monarquia limitada i sobirania que resideix en la nació) i 1820-1823 Trienni Liberal: període en el qual hi hagué reformes polítiques i el govern estava constituït per liberals i absolutistes.
1823-1833 Dècada Ominosa: repressió, política absolutista, aparició del corrent carlista. Isabel II i la Llei Sàlica.
1833-1839: 1r Guerra Carlina. Regent Maria Cristina. 1836: desamortització de Mendizábal. 1834: Estatut Reial, primera Constitució d'Isabel II, de caràcter conservador. 1837: Constitució progressista. 1839: general Espartero, regent i dictador; bombardeig de Barcelona.
1844: Isabel II reina. 1844-1854: Època Moderada. 1846: 2a Guerra Carlina (guerra dels Matiners). 1a Època Moderada (fi del cop d'estat). 1854: O'Donnell encapçala un cop d'estat i una Constitució progressista; marca el principi del Bienni Progressista: desamortització de Madoz i Llei de Ferrocarrils.
1856: cop d'estat moderat. 1856-1868: 2a Època Moderada. 1860: Guerra d'Àfrica, general Prim, batalla de Tetuan.
1868: Revolució Gloriosa (general Topete). 1868-1874: Sexenni Democràtic. 1a fase: Govern Provisional. 2a fase: Amadeu de Savoia (monarquia parlamentària constitucional). 1869: Constitució de la Monarquia; la pesseta.
1873-1874: 3a fase: República Espanyola (Pi i Margall i Figueres). Època republicana (unitària/federalista). 1873: 3a Guerra Carlina; cop d'estat del general Pavía.
1874-1876: 2n Govern Provisional. 1876: Restauració borbònica amb Alfons XII.
Demografia i món agrari: industrialització i increment del sector secundari, migracions a la ciutat, desenvolupament del sector químic.
1833-1834 Regències: són deu anys de construcció de l'Estat liberal espanyol després de l'absolutisme de Ferran VII. 1a Regència (1833: Maria Cristina); 2a Regència (1840: Espartero regent); 3a Regència (1843: Espartero expulsat).
Ferrocarril: Cuba 1837 (la Habana-Güines). 1848: Espanya. Indianes (XVIII-XIX).
Catalanisme (XIX): regionalisme (reivindicació dels interessos propis de determinades regions). Galícia: emigrants a Amèrica del Sud; Castelao, pare del regionalisme gallec. País Basc: Sabino de Arana, gran ideòleg del nacionalisme basc, de caràcter conservador. FONTS
1. Influències nacionalistes europees (Renaixença catalana i cultura).
2. Desigualtats entre el desenvolupament català i l'espanyol, que provoquen el proteccionisme industrial.
3. Corrents antiintervencionistes: federalistes (divisió d'Espanya en estats amb un govern i exèrcit comú) i carlisme (prometia els furs de l'època medieval).
4. Incapacitat de l'Estat per estructurar-se bé. Tot això provoca un catalanisme conservador (monàrquic i catòlic) i un catalanisme progressista (republicà i no religiós).