Història d'Espanya: Demografia i Industrialització al Segle XIX
La Demografia Espanyola al Segle XIX
La transició demogràfica a Europa, iniciada a partir del segle XVIII, va marcar el pas de l'Antic Règim al cicle demogràfic modern. Entre el 1717 i el 1778, hi va haver un augment de població del 40% (de 7,5 a 10,5 milions d'habitants).
Es va produir una reducció de la mortalitat catastròfica, tot i que les malalties epidèmiques no es van erradicar. Hi va haver nombroses crisis de subsistències durant el segle XIX. El creixement de les ciutats va comportar problemes de salut, com ara la *tuberculosi*.
Hi va haver emigració a Algèria i, sobretot, a Amèrica. L'emigració catalana es va dirigir majoritàriament a Cuba i Puerto Rico.
Població a Catalunya (Segle XIX)
A Catalunya, hi havia un fort creixement demogràfic i concentració a Barcelona i les comarques properes. Es va produir una acceleració del creixement de la població l'any 1814. El pas del camp a la ciutat va provocar un desequilibri demogràfic.
Agricultura i el Món Rural
Les Corts de Cadis van iniciar un procés desvinculador de les terres de la noblesa, transformant les terres senyorials en terres de propietat privada i de lliure compravenda.
Es va produir una crisi agrària entre el 1880 i el 1910 a tota Europa Occidental.
El Procés d'Industrialització
Les mesures proteccionistes del govern a partir del 1827 van prohibir la importació de cotó estranger, fet que va impulsar el desenvolupament de la indústria tèxtil cotonera. Catalunya era considerada la *fàbrica d'Espanya*.
La crisi del cotó (1861-1865) i la crisi financera de 1866 van provocar un estancament econòmic. Es va introduir el nou ús de l'energia hidràulica.
La Indústria Siderometal·lúrgica
Com que Espanya no disposava de prou carbó a bon preu, es va produir un fracàs en l'intent de desenvolupar una indústria siderúrgica potent. Tot i això, a Astúries s'hi va implantar una indústria minerometal·lúrgica important. Espanya va ser un dels principals exportadors internacionals de minerals durant el segle XIX.
Comerç, Infraestructures i Comunicacions
Comerç Exterior
L'exportació de minerals i de productes agraris va ser la base de l'activitat comercial amb l'exterior. Els principals destinataris van ser França i el Regne Unit.
Transformacions Socials i Moviment Obrer
El model de societat era rigorosament classista, fixant rígides diferències socials segons el nivell d'ingressos. La participació en la vida política estava limitada pel dret de sufragi censatari.
Aquest context va generar:
- Un creixement del proletariat industrial.
- Enormes contrastos socials entre els obrers i la burgesia.