Història d'Espanya: Feixisme, Restauració i Isabel II
Característiques de la ideologia feixista
Explica les característiques de la ideologia feixista.
El seu programa estava basat en la constitució d’un Estat fort, que garantís la propietat privada i una política exterior expansionista.
El nou partit va comptar amb el suport de la petita burguesia, dels grans propietaris, de l’Església Catòlica i del monarca (Víctor Manuel III).
La Restauració monàrquica
El desembre del 1874, a Sagunt, el general Martínez Campos va proclamar rei d’Espanya Alfons de Borbó, fill d’Isabel II. La Restauració monàrquica va ser rebuda amb satisfacció pels grups conservadors, que esperaven que la monarquia els retornés el control polític i econòmic de l’Estat i els garantís l’ordre social.
El nou sistema polític, configurat per Antonio Cánovas del Castillo, tenia caràcter conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal, però escassament democràtic. Hi havia dos grans partits:
- El Partit Conservador: liderat per Cánovas, era partidari de l’immobilisme polític, la defensa de l’Església i l’ordre social.
- El Partit Liberal: encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta, es mostrava inclinat a un reformisme de caràcter més democràtic (sufragi universal el 1890), laic i social.
El regnat d'Isabel II i les reformes liberals
Les principals característiques del regne d’Isabel II i les reformes liberals que van portar a terme.
El Partit Moderat
- Tipus de sobirania: Compartida entre el Rei i les Corts. Dret del Rei a intervenir en la política.
- Sufragi: Censatari i molt limitat.
- Poder laboral/central: Més pes dels poders centrals de l’Estat.
- Drets individuals: Reconeixen drets individuals però amb tendència a restringir-los.
- Exèrcit: Exèrcit i Guàrdia Civil, únics cossos armats.
- Reformisme: Reformes restringides, respectant alguns drets dels privilegiats. Fre a la desamortització.
- Relacions amb l’Església: Estat confessional i sense llibertat de culte.
Durant el regnat d’Isabel II, el Partit Moderat va estar, excepte en períodes breus, al capdavant del govern amb el suport de la monarquia. En aquesta etapa es va consolidar el liberalisme a Espanya, però amb un caràcter conservador i centralista.