Història d'Espanya: Guerra Francès a Restauració

La Guerra del Francès i l'Antic Règim

El rei d'Espanya, Carles IV, es va oposar a les idees de la Revolució Francesa, i llavors Espanya va declarar la guerra a França. Gran part de l'exèrcit espanyol va ser derrotat en diferents fronts i els francesos van ocupar gran part d'algunes ciutats. Espanya va haver de signar un tractat d'aliança amb França. Després, Espanya va signar un altre tractat amb França, el de *Fontainebleau*, en el qual les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal. L'objectiu de l'emperador era aconseguir el control del regne d'Espanya. Van anar ocupant diferents places. El príncep Ferran, fill de Carles IV, va protagonitzar un motí, anomenat *Motí d'Aranjuez*, que va provocar l'abdicació de Carles IV.

L'Esclat de la Guerra del Francès

Napoleó va aprofitar els enfrontaments interns i va posar pressió perquè abdiquessin. D'aquesta manera, Josep Bonaparte, el seu germà, pogués tenir la corona d'Espanya. I finalment, va ser *Josep I*. La situació al carrer era dura, fins que el *2 de maig de 1808* es va produir una insurrecció a Madrid, que va ser el principi de la *Guerra del Francès*. Va ser vista com una guerra d'alliberament nacional.

Quan Napoleó va marxar del país, els espanyols, aliats amb els anglesos, van iniciar una contraofensiva. Finalment, el *1813* es va signar el *Tractat de Valençay*, que va posar fi a la guerra i va retornar la corona a *Ferran VII*.

Fases de la Guerra del Francès

• **1a fase:** Va començar amb la insurrecció de Madrid. Els francesos van atacar Saragossa i Girona.
• **2a fase:** Es caracteritza pel domini francès després de l'arribada de Napoleó amb més de 250.000 homes, amb els quals va conquerir Andalusia.
• **3a fase:** Les tropes espanyoles van derrotar els francesos a **Arapiles**.

La Reacció Absolutista i la Revolució Liberal

La Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)

*Ferran VII* va tornar a Espanya. El rei va eliminar la Constitució aprovada durant la guerra i va restablir els privilegis del clergat i la noblesa. Ferran VII va governar de manera absoluta durant sis anys.

El Trienni Liberal (1820-1823)

El *1820* va triomfar un pronunciament liberal (dirigit pel coronel *Rafael del Riego*), que va proclamar la *Constitució de 1812*. Durant aquest govern es van intentar fer diversos cops d'estat. El *1823*, la *Santa Aliança* va enviar tropes a Espanya: els *Cent Mil Fills de Sant Lluís*, que van restablir *Ferran VII* com a rei absolut.

La Crisi Successòria i la 1a Guerra Carlina

La tornada al poder de *Ferran VII* va coincidir amb una gran crisi. La Hisenda no tenia diners. Davant d'aquesta situació, va intentar modernitzar el govern a través de la creació d'un consell de ministres, que no va servir. La crisi del règim era evident.

A aquesta situació s'hi va sumar un problema dinàstic. Quan *Ferran VII* va morir el *1833*, la seva vídua, *Maria Cristina*, es va fer càrrec del govern. Al seu torn, *Carles* es va proclamar rei d'Espanya, i així va esclatar la *Primera Guerra Carlina*.

La guerra va enfrontar dos bàndols: els liberals, que donaven suport a *Isabel*, i els carlins, que defensaven l'absolutisme. La guerra va durar set anys i va acabar amb la derrota carlina.

L'Espanya Isabelina

El Triomf del Liberalisme (1833-1844)

La primera regent va ser *Maria Cristina*, la mare d'*Isabel*, que es va ajudar dels liberals per assegurar el tron de la seva filla enfront dels carlins. Els liberals estaven dividits en dos grups: els *moderats* i els *progressistes*.

*Maria Cristina* va donar el poder als moderats, no obstant això, davant de les protestes de la gent, es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes. El *1840*, *Maria Cristina* va dimitir per l'intent d'aprovar la *Constitució de 1837*. El general *Espartero* va assumir el càrrec; ell era progressista. Els progressistes i els moderats al final es van acabar unint. Per solucionar la inestabilitat de les regències, *Isabel II* va ser proclamada reina als tretze anys.

La Dècada Moderada (1844-1854)

Durant els seus 10 primers anys, el general *Narváez* va ser la peça clau de la governabilitat. La *Constitució de 1845* limitava molt els drets dels ciutadans. La *Dècada Moderada* va acabar el *1854* amb un cop d'estat liderat pel general *O'Donnell* (la *Vicalvarada*).

El Bienni Progressista i la Unió Liberal

Després del pronunciament de *Vicálvaro*, el poder va recaure en mans dels progressistes, que continuaven liderats per *Espartero*. El govern d'*Espartero*, amb el suport d'*O'Donnell*, va engegar un nou procés de desamortització i va aprovar la *Llei de Ferrocarrils*.

El *Bienni Progressista* va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. A més, els enfrontaments interns en el si del govern van donar pas a un nou cop de força d'*O'Donnell*, que va posar fi al Bienni Progressista.

Fi Regnat Isabel II i Sexenni Democràtic

La Crisi Final del Regnat d'Isabel II

Durant els últims anys del regnat d'*Isabel II* es va viure una crisi política, social i econòmica:

• Es van produir revoltes al camp i a les ciutats pels problemes econòmics i la fam.
• La monarquia patia un fort descrèdit.

El *1866*, els progressistes van signar el *Pacte d'Oostende*, en què van acordar l'expulsió dels Borbons.

Revolució 1868 i Monarquia Amadeu I

Els generals *Serrano* i *Prim* van liderar la *Revolució de Setembre* (*La Gloriosa*), que va triomfar i va fer que la reina marxés del país. Llavors es van convocar Corts constituents. Provisionalment, *Serrano* es va encarregar de la regència i *Prim* de la presidència del govern.

Després de diverses gestions, el príncep italià *Amadeu I* va acceptar la corona d'Espanya. Mentre *Amadeu* arribava a Espanya, *Prim* va ser assassinat. *Amadeu I* va tenir en contra els monàrquics i l'Església. Durant el seu regnat va fer front a dos conflictes: la insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina. El monarca, cansat d'aquesta oposició, va haver d'abdicar.

La Primera República Espanyola

Després de l'abdicació d'*Amadeu I*, les Corts van proclamar la *Primera República*. Era la primera que s'instaurava a Espanya. El nou sistema va aparèixer amb greus problemes; la majoria dels grups estaven dividits. Com a reflex d'aquesta divisió, es va produir l'esclat del moviment *cantonalista*. A més, la República es va haver d'enfrontar amb la continuació de la *Tercera Guerra Carlina* i amb la *Guerra de Cuba*. Amb aquesta situació, el general *Pavía* va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts. Després del cop d'estat, el general *Serrano* va mantenir la República, però al desembre un nou cop d'estat va posar fi a la República.

La Restauració Canovista

Un Nou Sistema Polític

El general *Arsenio Martínez Campos* va proclamar rei *Alfons XII*, fill d'*Isabel II*. Aquí començava el règim de la *Restauració*. El nou monarca va nomenar president del govern a *Cánovas del Castillo*. A *Cánovas* no li va agradar l'ús de la força per restaurar la monarquia. Va acabar amb el conflicte carlí i la guerra de Cuba. Per organitzar el sistema, va impulsar una nova Constitució.

El Torn Pacífic

L'exercici del poder va quedar restringit a dos partits polítics que es van alternar de manera pacífica.

Aquests eren:

• El **Partit Conservador**, liderat per *Cánovas*, que defensava l'Església.
• El **Partit Liberal**, liderat per *Sagasta*, que va desenvolupar reformes socials.

L'Oposició al Sistema Canovista

El sistema canovista restringia la participació política d'altres forces. Només els republicans i els carlins tenien representació; els altres quedaven al marge.

Altres forces al marge incloïen:

• Els anarquistes
• Els socialistes