Història d'Espanya: Isabel II, Sexenni Democràtic i Restauració (1843-1898)
La Dècada Moderada (1843-1854)
Durant la majoria del regnat d'Isabel II, el Partit Moderat es va mantenir gairebé sempre al poder amb el suport de la monarquia.
Es va consolidar el sistema polític liberal a Espanya, que va adoptar un caràcter conservador i centralista.
Crisi del Sistema Isabelí
L'oposició va anar augmentant i van sorgir nous grups polítics com:
- Demòcrates: Partidaris del sufragi universal masculí.
- Republicans: Volien l'abolició de la monarquia.
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
Causes de la Revolució
- Monopoli del poder exercit pels moderats.
- Agreujament del descrèdit de la monarquia.
- Difusió de nous ideals democràtics.
- Greu crisi econòmica.
Esclat de la Revolució
Al setembre del 1868 hi va haver un pronunciament. L'aixecament va anar seguit de revoltes a les ciutats principals, conegudes com la Gloriosa Revolució.
Les tropes fidels a la reina foren vençudes a la batalla d'Alcolea i Isabel II va marxar a l'exili.
Formació del Govern Provisional
Després de la revolució es va formar un govern provisional, organitzat per Prim i Serrano.
La Restauració Monàrquica (1874-1898)
El desembre de 1874 el general Martínez Campos va proclamar rei d'Espanya a Alfons de Borbó, fill d'Isabel II.
El Sistema Canovista
El conservador Antonio Cánovas del Castillo va impulsar un nou sistema polític, creant un sistema de partits que s'alternaven en el poder.
Bipartidisme i Torn Pacífic
La vida política es basava en dos partits que s'alternaven el poder (bipartidisme):
- Partit Conservador, liderat per Antonio Cánovas del Castillo.
- Partit Liberal, encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta.
Conservadors i liberals se succeïen al poder mitjançant un torn pacífic. Quan un govern es desgastava, el rei atorgava el poder a l'oposició. Per assegurar una majoria, el nou govern convocava eleccions corruptes (caciquisme i corrupció electoral).
Els partits marginats pel sistema s'excloïen del torn i aspiraven a una petita presència parlamentària.
Crisi del 98
El 1895 va esclatar una insurrecció a Cuba amb el suport dels Estats Units. Això va provocar la pèrdua de les darreres colònies de l'imperi espanyol, sumint Espanya en un estat de frustració i pessimisme.