Història d'Espanya: Reformisme, Gran Guerra i Crisi de 1917
Reformisme Liberal de Canalejas (1910-1912)
El Partit Liberal de José Canalejas representava la tendència reformista del partit, amb un programa de modernització política i social d'Espanya. Entre 1910 i 1912, va impulsar reformes dirigides als sectors populars, el reformisme social i la qüestió del poder de l'Església.
Principals Reformes Impulsades per Canalejas
- Relació Església-Estat: Va buscar la separació de l'Església i l'Estat, el nou finançament de l'Església i va limitar l'establiment de nous ordres religiosos amb la Ley del Candado.
- Fiscalitat: La substitució dels impostos per fer-los més progressius.
- Servei Militar: La Llei de Reclutament obligatòria, que suprimia la redempció en metàl·lic (pagament per evitar anar a la guerra).
- Millores Laborals: Lleis de millora laboral, com la que prohibia a la dona treballar de nit.
- Organització Territorial: La Llei de Mancomunitats, que acceptava la possibilitat de la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestió d'alguns serveis públics.
L'Impacte de la Gran Guerra a Espanya (1914-1918)
Neutralitat i Divisió Social
La política exterior espanyola es va mantenir al marge dels sistemes d'aliances internacionals. El govern d'Eduardo Dato va declarar l'aïllament i la neutralitat oficials. No obstant això, la societat espanyola es va dividir:
- Germanòfils: Visió més autoritària i conservadora (part de l'exèrcit, l'aristocràcia).
- Aliadòfils: Visió més liberal i democràtica (intel·lectuals, sectors populars). Aquest sentiment va ser més fort.
Les organitzacions obreres van condemnar el conflicte: l'anarquisme espanyol es va oposar en bloc a la guerra i va impulsar un congrés per la pau, i el socialisme s'hi va oposar, ja que considerava la guerra una pugna entre interessos imperialistes.
Conseqüències Econòmiques i Socials
Econòmicament, la guerra va afavorir l'expansió, ja que va reduir la capacitat productiva dels països bel·ligerants i Espanya es va convertir en subministradora. Aquest increment de la demanda va comportar una forta alça dels preus i un procés inflacionari.
Aquesta situació va beneficiar especialment sectors com la siderúrgia basca, la mineria asturiana i les indústries tèxtils. Tanmateix, les classes populars van empitjorar dràsticament el seu nivell de vida perquè la inflació no va anar acompanyada d'un augment equivalent dels salaris.
La Crisi de 1917: Triple Conflicte
Els desequilibris econòmics provocats per la Primera Guerra Mundial, especialment la inflació descontrolada, van perjudicar greument el nivell de vida de les classes populars. Aquesta situació, sumada a la inestabilitat política, va desembocar en una crisi generalitzada que va tenir tres vessants: