Història d'Espanya: Segona República i Regeneracionisme
Política Educativa i Cultural de la Segona República
El Primer Bienni: Objectius i Iniciatives Clau
La política educativa de la Segona República es va fixar com a objectiu millorar l'educació dels espanyols i difondre els valors republicans a les escoles. Aquest model d'ensenyament era laic, gratuït, públic i obligatori, i va introduir la coeducació, posant fi a la tradicional divisió dels alumnes per sexe.
Per aconseguir aquests objectius, es van construir escoles i es van crear noves places de mestres, elements essencials per a la difusió dels ideals republicans, també entre els adults.
En l'àmbit cultural, la República va impulsar una important renovació, amb iniciatives que pretenien acostar la cultura a tota la població. Entre les més destacades hi havia:
- Impuls a les Missions Pedagògiques.
- Creació de biblioteques i pinacoteques ambulants.
- Difusió de les Cases de la Cultura.
- Creació de diferents institucions per als obrers.
El Regeneracionisme i la Crisi de Finals del Segle XIX
Fracàs dels Governs Regeneracionistes i el Tancament de Caixes
La reina regent Maria Cristina va permetre al conservador Silvela iniciar un programa regeneracionista. Silvela va convocar eleccions, i el nou gabinet incloïa personalitats com el general Polavieja o el conservador Manuel Duran i Bas.
Les conseqüències d'aquest període van ser significatives, especialment a Catalunya:
- Descentralització administrativa.
- Introducció d'impostos sobre els productes de primera necessitat per fer front a les despeses de la Guerra de Cuba, fet que va desencadenar el Tancament de Caixes.
- Sectors de la burgesia catalana van començar a donar suport a les formacions catalanistes.
El programa regeneracionista va durar pràcticament un any, després del qual es va retornar al sistema de torn de partits.
Opinions Reformistes i Forces Polítiques
Tant des de dins com des de fora del sistema, es volia acabar amb el caciquisme i el frau electoral, i renovar la vida política i social.
- Des de dins: Tant el Partit Liberal com el Conservador van intentar una "revolució des de dalt" (des del poder) per evitar una revolució des de baix.
- Des de fora: Els partits marginats es van mobilitzar per posar fi a l'hegemonia dels partits dinàstics.
Finalment, el regeneracionisme intel·lectual i literari, representat per figures com Unamuno, Ganivet, Azorín o Ortega y Gasset, va desenvolupar una important tasca de reflexió sobre la decadència d'Espanya i la necessitat de regeneració.