Història d'Espanya: El Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
Causes de la Revolució de 1868
- Crisi Financera: les inversions ferroviàries no eren rendibles.
- Crisi Industrial: provocada per l’encariment del preu del cotó.
- Crisi de Subsistències: provocada per males collites i la manca de blat.
Els pagesos van generar conflictes populars, manifestant la seva misèria. El Partit Moderat no va voler saber-ne res, provocant un deteriorament polític.
La Revolució de la Gloriosa
L’esquadra de Cadis, amb el suport del general Prim, va iniciar la revolta. L’endemà, s’hi va afegir el general Serrano. Les tropes de l’exèrcit de Madrid van ser derrotades a la Batalla d’Alcolea. El govern va dimitir i Isabel II va marxar a l’exili.
Moviment Revolucionari i les Juntes
Es van formar Juntes revolucionàries. Aquestes van destituir autoritats, van impulsar la Milícia Nacional i van incorporar demandes populars. Els líders principals eren Prim (progressistes) i Serrano (unionistes).
Govern Provisional i Primeres Reformes
Es va formar un Govern Provisional encapçalat per Prim, amb Serrano com a regent. El nou executiu va dissoldre les Juntes (sense la participació de demòcrates ni republicans). L’objectiu del Govern Provisional era que la iniciativa política passés a les noves institucions. Es van convocar eleccions per sufragi universal masculí. Els republicans van triomfar a 20 capitals de la Península.
La Constitució de 1869
Les Corts van redactar una Constitució (considerada una de les més democràtiques de l’època) que proposava un règim de drets i llibertats. La Constitució incorporava drets com la manifestació, la reunió, el sufragi universal masculí i la llibertat d’ensenyament. La definició de la forma d’Estat va generar debat, imposant-se finalment la monarquia parlamentària. Prim va ser nomenat cap de govern.
L’Auge del Republicanisme
El republicanisme es va dividir en dues branques principals:
- Federals: s’hi distingien els moderats i els intransigents.
- Unitaris: encapçalats per Emilio Castelar, defensaven una república unitària.
Reformes Econòmiques
Un dels objectius de la Revolució de la Gloriosa era reorientar la política econòmica. Es va intentar una Reforma Fiscal. Es va unificar la moneda i es va establir la pesseta com a moneda nacional.
Dificultats de la Regència (1869-1870)
El nou executiu va trobar l’oposició dels carlins, que defensaven la monarquia tradicional. Els moderats, per la seva banda, defensaven el retorn de la monarquia borbònica.
Una Nova Monarquia
La Constitució definia la monarquia com a forma d’Estat, i es va iniciar la recerca d’un rei per substituir els Borbons. Amadeu de Savoia va ser el nou rei escollit. Des del començament del seu regnat, Amadeu I va enfrontar diverses dificultats:
- No va aconseguir l’acceptació de les classes populars.
- L’aristocràcia isabelina no va acceptar el nou rei.
Institucionalització Fràgil i Inestable
Serrano va presidir el primer govern de la monarquia. Hi van participar unionistes, progressistes i demòcrates. Els principals partits eren:
- Partit Constitucional: dirigit per Sagasta, consideraven que la revolució havia anat massa lluny.
- Partit Radical: dirigit per Ruiz Zorrilla, buscava un desenvolupament democràtic més profund.
Moviments Contra la Monarquia
- Els conservadors van deixar de participar en les eleccions.
- Els carlins van abandonar el sistema i van iniciar una guerra.
- La insurrecció de Cuba es va convertir en una guerra colonial.
- Revoltes i protestes de pagesos i obrers.
- Finalment, Amadeu de Savoia va renunciar al tron.
Projecte Constitucional Federal de 1873
Es va formar un nou govern presidit per Pi i Maragall, que es va centrar a pacificar les insurreccions i a elaborar un nou projecte de Constitució. El canvi més radical proposat va ser l’estructura de l’Estat. Cada Estat federal tindria la seva pròpia constitució. No obstant això, aquesta Constitució no es va arribar a aprovar.
Les Guerres i el Cantonalisme
- La Guerra de Cuba: la República va ser incapaç de frenar-la.
- L’Aixecament Cantonal: el conflicte més greu.
El 12 de juliol es va proclamar el cantó de Cartagena, que proclamava la república federal a Espanya. Pi i Maragall va dimitir, i el va substituir Nicolás Salmerón, que també va dimitir, sent succeït per Emilio Castelar.
Fi de l’Experiència Republicana
La derrota de Castelar obria la porta a un nou govern federal.