Història i Evolució del Catalanisme Polític

Josep Torras i Bages i el Vigatanisme

Josep Torras i Bages va ser un dels principals defensors del vigatanisme. Aquest moviment era eclesiàstic i s'unia a un catalanisme més conservador. Defensava que l'Església havia de poder intervenir en la vida política i social, i que s'havien de fer les activitats pastorals en català.

El Memorial de Greuges

El Memorial de Greuges és el document on es van exposar queixes que tenien com a idea defensar Catalunya. Sorgeix gràcies al II Congrés Catalanista de 1883. Es van defensar idees com:

• La cooficialització del català i el castellà.
• El dret civil català.
• Polítiques proteccionistes.

Aquest congrés provenia de les idees d'Almirall i del I Congrés Catalanista.

Les Bases de Manresa

Les Bases de Manresa, document firmat a Manresa, defensava un inici d'estatut d'autonomia; per tant, volia defensar l'autonomia del poder català. Va sorgir de la Unió Catalanista (1891), l'objectiu de la qual era propagar el catalanisme i estava formada per una federació d'associacions, ateneus i centres.

Unió Regionalista i Lliga Regionalista

Unió Regionalista (1898)

Formada per la burgesia.

Lliga Regionalista (1901)

Partit integrat pel Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Va ser el partit catalanista conservador i catòlic majoritari al primer terç del segle XX. Defensava l'autonomia i va aconseguir una important victòria amb la candidatura dels quatre presidents (1901). El 1906 es va ajuntar amb republicans i van formar la Solidaritat Catalana.

Esquerra Republicana (1931)

Fundada per Macià i Companys, dos líders carismàtics. Va aglutinar bona part de l'esquerra catalanista mitjançant plantejaments independentistes i va proposar un programa de reformes polítiques i socials. Va créixer durant la Segona República (1931-1939) a Catalunya.

Valentí Almirall: Pare del Catalanisme Polític

Valentí Almirall va esdevenir el primer teòric de les aspiracions catalanes d’autonomia, el pare del catalanisme polític dins de la reconstrucció de l’Estat espanyol i, d’aquesta manera, una figura cabdal en la definició del catalanisme. Va ser vicepresident del Club dels Federalistes i redactor de les Bases para la constitución del Estado Catalán. El fracàs i la decepció de l’experiència de la Primera República reconduiria Almirall des del federalisme republicà cap a posicions plenament catalanistes.