Història i Evolució dels Models Atòmics: De Demòcrit a Bohr
Naturalesa anatòmica de la matèria
La matèria es comporta d'una manera elèctrica, de manera que els fenòmens elèctrics demostren que es poden guanyar o perdre càrregues elèctriques. Per tant, queda comprovat que la unitat més petita és l'àtom i que és divisible.
La paraula àtom apareix al segle V a.C. quan un filòsof grec anomenat Demòcrit es va interessar per la divisibilitat de la matèria i va anomenar a les partícules més petites àtoms (paraula grega que significa indivisible). A partir d'aquí, aquesta paraula va quedar en desús durant més de 2.000 anys a causa de l'aportació d'altres filòsofs, com Plató i Aristòtil, que consideraven que les substàncies estaven formades per quatre elements bàsics: aire, terra, aigua i foc.
L'àtom i les seves partícules
L'àtom està format per dues zones diferenciades: el nucli i l'escorça.
- Electró: és la primera partícula que es va descobrir; són partícules de càrrega negativa amb molt poca massa.
- Protó: partícula amb càrrega positiva amb una massa gairebé 2.000 vegades més gran que la de l'electró.
- Neutró: partícula de massa semblant a la del protó i sense càrrega.
Models atòmics i configuració electrònica
Teoria atòmica de Dalton (1808)
Dalton va recuperar la paraula àtom i va descriure la primera teoria atòmica:
- La matèria està formada per partícules petites, indivisibles i indestructibles anomenades àtoms.
- Els àtoms d'un mateix element tenen la mateixa massa i propietats equivalents.
- Els àtoms d'elements diferents tenen massa i propietats diferents.
- La unió dels àtoms forma els compostos.
Model atòmic de Thomson (1904)
L'àtom era una esfera massissa carregada de matèria positiva a l'interior de la qual hi havia incrustats els electrons.
Model atòmic de Rutherford (1911)
Va bombardejar una làmina d'or amb partícules esperant que aquestes rebotessin, però va observar que la majoria de partícules travessaven la làmina sense problemes, una minoria rebotaven i unes altres es desviaven:
- 1r: La major part de la massa i tota la càrrega positiva està al nucli.
- 2n: Al voltant del nucli giren en òrbites circulars els electrons.
Model atòmic de Bohr (1913)
- 1r: Els electrons giren al voltant del nucli en òrbites circulars, en les quals no hi ha variació d'energia.
- 2n: En cada una d'aquestes òrbites només hi pot haver un cert nombre d'electrons.
- 3r: Els electrons poden canviar d'una òrbita a una altra; necessiten absorbir energia per acció de la llum o la calor, i aquests electrons que canvien d'òrbita s'anomenen electrons excitats.
Fórmula: A = Z + N (on Z = protons, A = nombre atòmic + nombre de neutrons).