Història i evolució de la divisió territorial catalana
Organització territorial de Catalunya
Organització en comarques
L'any 1931, Catalunya pogué accedir a l’autonomia i la Generalitat va constituir una ponència d’estudis de la divisió territorial de Catalunya, que va dividir territorialment el país en 38 comarques agrupades en 9 regions. Això es va aprovar oficialment el 1936 i va entrar en vigor el 1939. Però la Guerra Civil Espanyola va abolir les llibertats i l’autogovern de Catalunya.
La Constitució Espanyola del 1978 reconeix les comunitats autònomes i el dret a crear una organització territorial pròpia. D’acord amb això, la Generalitat de Catalunya realitza la divisió comarcal que té els seus fonaments jurídics en la Llei de l’organització comarcal de Catalunya de 1987, modificada el 2003. En aquesta llei, es defineix la comarca com una entitat local de caràcter territorial, formada per l’agrupació de municipis contigus, amb personalitat jurídica pròpia.
Nota: La divisió comarcal del 87 es diferenciava de la del 36 per la creació de 3 noves comarques (Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i Alta Ribagorça) i per la creació del Consell General de la Vall d’Aran.
El Consell Comarcal
Està format per consellers i conselleres elegits entre regidors i regidores dels municipis d’una comarca, i té competència en matèries com:
- Sanitat
- Ensenyament
- Altres serveis d'interès local
Organització en vegueries
El 2004, la Generalitat va proposar la creació de 7 agrupacions de comarques, anomenades regions o vegueries. El 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de vegueries, que dividia Catalunya en 7 vegueries més la comarca de règim especial de la Vall d’Aran.
Segons aquesta llei, el Consell de vegueria, elegit entre alcaldes i regidors de la vegueria, s’encarrega de l’administració i té les funcions de:
- Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment els de menys capacitat econòmica i de gestió.
- Planificar i executar infraestructures generals.
- Realitzar funcions d’inspecció i recaptació de tributs.
Per fer aquesta divisió, les Corts Espanyoles havien de modificar una aprovació dels límits provincials per no duplicar les administracions públiques. Aquesta dificultat va fer que, al juny de 2011, el Parlament de Catalunya aprovés la modificació de la transitòria primera de la Llei de vegueries que suposava, a la pràctica, la seva suspensió.