Història de la fi del segle XX: Estats Units i Europa
Els Estats Units a final del segle XX
La fi de la Guerra Freda
La derrota de l'URSS va ser considerada un gran èxit de la política de Ronald Reagan. Els EUA van passar a ser considerats l'única superpotència mundial.
El 1988, Reagan va ser succeït en la presidència per George Bush pare. Molts pensaven que era el moment de dissoldre l'OTAN, ja que havia desaparegut el seu antagonista, el Pacte de Varsòvia. Però Bush va continuar la política d'intervencionisme en conflictes perifèrics, igual que faria el seu successor, Bill Clinton.
Intervencions militars
D'aquestes intervencions, les més importants van ser la que es va produir en la guerra entre l'Iran i l'Iraq, en la qual els Estats Units van intervenir a favor del segon, i la Guerra del Golf, quan el 1990 l'Iraq va envair Kuwait. En aquesta ocasió, amb el suport de l'ONU, es va obligar el dictador iraquià Saddam Hussein a retirar les seues tropes, però l'esforç bèl·lic es va mantenir després de la seva derrota.
Europa Occidental
Als països de l'Europa occidental, les dècades finals del segle XX van estar marcades per:
Crisi del petroli
Aquesta crisi econòmica, iniciada l'any 1973, va fer que els països productors reduïssin els subministraments de cru, de manera que Occident va veure frenada la seva productivitat.
Deteriorament de l'estat de benestar
Després de la Segona Guerra Mundial, els estats van seguir una política segons la qual es convertirien en garantia d'un millor nivell de vida dels seus ciutadans en educació, sanitat i serveis.
A partir dels anys 80, els governs successius de Margaret Thatcher al Regne Unit van ser clau en aquesta deterioració de l'estat de benestar, ja que va aplicar una política neoliberal que valorava més la llibertat de mercat i els guanys del capital que les conquestes socials.
Fi de les dictadures
Cal assenyalar com a factor positiu la desaparició en els anys setanta de les dictadures grega, portuguesa i espanyola, que havien perviscut al sud d'Europa.
El procés de la unitat europea
Debilitada per la guerra, Europa va entendre que havia de buscar la recuperació en la unió. L'any 1948 es va fundar el Benelux, unió duanera de Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Posteriorment, es va crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer), que incloïa els països del Benelux més França, la República Federal d'Alemanya i Itàlia. Finalment, el 1957, es va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que agrupava els països de la CECA.
Pel Tractat de Maastricht de 1992, la CEE es va transformar en la Unió Europea, un canvi de nom que responia a la major ambició dels objectius: CEE significa "unió econòmica"; UE "unió", sense limitacions. El 1995 va entrar en vigor el Tractat de Schengen, pel qual es creava un espai comú europeu de lliure circulació de persones.