Història de la Filosofia: De l'Hel·lenisme a la Modernitat

1. Escoles de filosofia i representants principals

Epicurisme (amistat): Fundador: Epicur. Escola: El Jardí. Influència: Cirenaics. Manera d’aconseguir la felicitat: Analgèsia (prudència).

Estoïcisme (virtut): Fundador: Zenó. Escola: El Pòrtic. Influència: Cínics. Manera d’aconseguir la felicitat: Apatia.

Escepticisme (indiferència): Fundador: Pirró. Escola: La Plaça. Influència: Sofistes. Manera d’aconseguir la felicitat: Afàsia.

2. Les virtuts del príncep segons Maquiavel

• Visió pessimista de l’ésser humà.
• Humanista i republicà.
• Defensor del dret natural (Grotius, Althusius).
• Fundador de la política moderna: separa la política de l’ètica.
• Obres: La dècada de Titus Livi (la República Romana) i El príncep (no és el cavaller cristià; tracta les virtuts polítiques i Cèsar Borja).
• Analitza els mecanismes des d’un punt de vista realista: "El fi justifica qualsevol mitjà".

3. L'escolàstica cristiana: etapes i representants

Temes principals: Fe i raó, demostració de Déu i el problema dels universals.

• Segle V d.C.: Sant Agustí (enfrontament amb els bàrbars).
• Segle VI d.C.: Boeci (context de l'Islam).
• Segle XI: Sant Anselm (època de Carlemany).
• Segle XII: Sant Albert i Sant Tomàs d'Aquino. Es divideix en escolàstica musulmana (Averrois), cristiana (Sant Albert) i jueva (Maimònides).
• Segle XIV: Guillem d'Ockham (feudalisme: rei, senyors feudals, clergat).
• Segle XIV: Nicolau de Cusa (burguesia: artesans, mercaders).

4. La Reforma religiosa segons Martí Luter

Crítica a les indulgències i a la corrupció de l’Església. Proposa un retorn a la Bíblia i al paleocristianisme.

Martí Luter (teòleg): Teoria de la gràcia (visió pessimista de l’ésser humà). 101 tesis de Magdeburg (catedral).

Crítica al catolicisme:

1. L’home sense fe no es pot salvar.
2. La relació amb Déu és directa i personal mitjançant la fe.
3. Déu, amb la seva gràcia, vol salvar l’home.

Això provoca la protesta religiosa, la Reforma, la Contrareforma i les guerres de religions. No calen representacions icòniques de Déu, els àngels i els sants; el pastor pot accedir al matrimoni i tenir una família.

5. El canvi de concepció de l’univers i Montaigne

Basat en científics moderns com Galileu i Copèrnic.

Michel de Montaigne: Autor dels Assaigs. Filòsof de les coses petites de la vida (mort, política, amor...). Estil directe i clar. El savi dubta: defensa el relativisme i la tolerància (democràcia, percepció).

Pirró d’Elis i Sext Empíric: Dubte universal i suspensió del judici.

7. Obra filosòfica de René Descartes

Inici de la filosofia moderna: la recerca de la unitat del mètode i el coneixement justificat des de la pròpia consciència. És el primer filòsof modern i fundador del racionalisme.

Obres: Diòptrica, Tractat del món, El discurs del mètode, Principis de filosofia, Meditacions metafísiques i Les passions de l’ànima.

Conceptes clau: Intuïció, enteniment, percepció i creença. Tesi: L’origen del coneixement humà prové del propi enteniment; la font del nostre conèixer és l’enteniment.

8. Les regles del mètode cartesià

El mètode ha de ser universal, teòric i sistemàtic. Consta de 4 regles:

• 1) Evidència (intuïció): Una proposició evident és una proposició verdadera, clara i distinta. No s'accepta res com a verdader sense conèixer-ho amb claredat i distinció.
• 2) Anàlisi: Cal dividir cadascuna de les dificultats en tantes parts com sigui possible per resoldre-les millor.
• 3) Síntesi: Conduir els pensaments des dels objectes més simples fins als més complexos, reconstruint el camí de l'anàlisi.
• 4) Revisió (enumeració): Fer revisions generals per estar segur de no ometre res. Verificació de les operacions anteriors.

9. L’ésser humà segons Descartes

L'ésser humà està constituït per matèria i esperit (dualisme metafísic). Es divideix en res cogitans (pensament) i res extensa (cos).

• Substàncies: Déu, el "Jo" i el Món.
• L'ànima (pensament) i el cos es posen en relació. L'ànima pensa, imagina, dubta, afirma i és lliure.
• Defensor de la llibertat humana, el respecte, la moderació dels desitjos i la determinació.
• Relació amb l'intel·lectualisme moral i el racionalisme.

10. Tipus i classes d’idees segons Descartes

L'enteniment funciona mitjançant la intuïció i la deducció. Una idea és la representació intel·lectual o imatge d'una cosa.

Origen de les idees:

• 1) Adventícies (adquirides): Ex: la neu blanca.
• 2) Factícies (fictícies): Ex: un gegant.
• 3) Innates: Ex: la substància (innatisme) o la causa.

Criteri de veritat: Les idees clares i distintes són verdaderes (evidència); les idees obscures i confuses són falses.

11. El dubte metòdic i les Meditacions

Estructura de les Meditacions Metafísiques:

• 1a Meditació: El dubte metòdic ("el savi dubta").
• 2a Meditació: Descoberta del "Jo" com a substància pensant (Cogito).
• 3a Meditació: Demostració de l'existència de Déu.
• 4a Meditació: Criteri de la veritat.
• 5a Meditació: El món material.
• 6a Meditació: L’ésser humà.

El dubte és universal (sentits, somni, genis malignes) i metòdic per arribar a la veritat. El primer criteri de veritat és el "Jo": la intuïció i percepció d'un mateix.