Història i Gèneres de la Poesia Trobadoresca Catalana
Trobadors i Joglars
Els trobadors vivien en l'ambient de les corts feudals del sud de França, des de la Corona d'Aragó fins al nord de l'actual Itàlia, gràcies al mecenatge dels senyors. A les corts trobaven els seus versos; la interpretació era sempre oral i corria a càrrec dels joglars.
L'Amor Cortès
Amor apassionat que, des d'un punt de vista actual, transgredia les normes socials de l'època, i que és exposat amb un codi estètic.
La Poètica Trobadoresca o Poesia Cortesana
En la poètica trobadoresca o lírica trobadoresca hi ha diversos estils:
- Ric: Originalitat de les imatges.
- Clus: Basat en la riquesa i la profunditat dels conceptes.
- Lleu: Els més senzills, que s'entenen per tots.
Els Gèneres Trobadorescos
- La Cançó: Gènere propi de l'expressió amorosa trobadoresca.
- Sirventès: Poema de protesta, criticant-se a ells mateixos o als reis.
- Plany: Dol per la pèrdua d'algú.
- La Pastorel·la: Diàleg entre una camperola i un noble.
- L'Alba: El cantar dels amants que s'han de separar després d'haver passat la nit junts.
Trobadors i Intel·lectuals Destacats
Ramon Llull
Destaca: El Llibre dels feits i la Crònica de Desclot.
Va nàixer a Mallorca l'any 1232. Es va casar amb Blanca Picany i van tenir dos fills. El 1276 va aconseguir el suport del rei i del papa per a fundar a Miramar una escola on els frares missioners poguessin estudiar l'àrab per a convertir els musulmans al cristianisme.
Arnau de Vilanova
Nascut possiblement a València, Arnau de Vilanova va combinar l'exercici, la docència i la investigació en el camp de la medicina. En general, el centenar d'escrits que s'atribueixen a Arnau es poden classificar, segons la temàtica, en obres mèdiques o obres religioses.
Les Cròniques Historiogràfiques
Obres historiogràfiques dels segles XIII i XIV, escrites sense intencionalitat literària, que narren els fets importants protagonitzats pels reis del Casal d'Aragó.
El Llibre dels Feits
Crònica de Jaume I, escrita entre els anys 1244 i 1274. Hi destaquen la gran riquesa lèxica i una llengua viva i espontània, marcada pels desequilibris sintàctics propis de l'oralitat.