Història i impacte de la Constitució de 1812
La Junta Central i la convocatòria de les Corts
La Junta Central Suprema, que coordinava les accions bèl·liques i dirigia el país, fugí a Cadis el 1810, ja que era la ciutat que resistia el setge francès. Allà, les Corts, on els representants de la nació havien de decidir l'organització i el destí del país, es dissolgueren després de la convocatòria, però es mantingué una regència de cinc membres.
Els diputats no sempre van poder ser elegits amb normalitat a causa del context bèl·lic; sovint el sufragi no es va poder celebrar o bé els elegits no es van poder desplaçar i foren substituïts per persones de Cadis. Finalment, s'hi van reunir uns 300 diputats i van acordar que les Corts serien unicamerals i no estamentals.
L'inici de les Corts de Cadis (1810)
Les Corts s'obriren al setembre de 1810. El primer dia, els liberals aconseguiren aprovar que les Corts eren les dipositàries de la sobirania nacional. També s'acordà la divisió de poders i es reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya. La majoria dels diputats foren del Tercer Estat, amb un gran pes de la burgesia, i a més de la Constitució, feren lleis i decrets:
- Supressió de senyories jurisdiccionals.
- Llibertat de treball i anul·lació dels gremis.
- Abolició de la Inquisició.
- Inici de la desamortització.
La Constitució de 1812
La Constitució establia el sufragi universal masculí per als més grans de 25 anys, mitjançant un sistema indirecte d'elecció.
- Aprovada el 19-03-1812 per les Corts de Cadis.
- Hereva de les constitucions dels EUA de 1787 i de França de 1791.
- Consta de 10 títols i 384 articles.
- De tall liberal, però amb concessions als conservadors (reconeix els drets de la religió catòlica).
- Principis de sobirania nacional, divisió de poders i drets del ciutadà.
- Base del constitucionalisme posterior.
- Reforma d'impostos i d'Hisenda.
- Mercat nacional lliure de duanes interiors.
- Reconeixement de les propietats dels privilegiats.
- Estructura d'Estat unitària: els diputats representen la Nació i els drets espanyols estan per damunt dels drets regionals.
Divisió de poders i drets fonamentals
La divisió de poders s'articulava de la següent manera:
- Rei: Poder executiu.
- Corts: Poder legislatiu.
- Tribunals: Poder judicial (codi únic, inamobilitat dels jutges, subsistència de furs militars i eclesiàstics).
Altres mesures destacades foren:
- Llibertat d'impremta per a llibres no religiosos.
- Igualtat dels espanyols davant la llei i dret a la propietat.
- Abolició de la tortura i la mita (sistema antic i molt dur).
- Inviolabilitat del domicili.
- Centralització de la burocràcia.
- Reorganització de l'Estat en províncies i municipis.
Defensa i educació
Es va establir l'obligatorietat del servei militar i la creació de l'exèrcit i la Milícia Nacional, un cos de ciutadans armats per defensar els preceptes liberals. Així mateix, es va promoure l'ensenyament de primària amb escoles públiques i obligatòries.