Història de l'Islam i les revolucions àrabs
Història de l'Islam
Àrabs: aquell conjunt de països que tenen com a base la llengua i la cultura àrab. Independentment de la religió que practiquin.
Musulmans: països que tenen com a base la pràctica de la religió musulmana, l'Islam.
Sunnites
(aprox. 90% població) Segueixen la Sunna (recull d'ensenyaments i actes del profeta). Són el corrent més ortodoxe. Per ells el guia suprem de l'Islam és el Califa (poder polític i religiós), successor directe del profeta. Wahhabites i Salafites són els grups més radicals.
Xiïtes
(aprox. 10% població) Encara que minoritària és molt important. Són els seguidors d'Alí, el gendre de Mahoma, que consideren el primer Imam. Els xiïtes creuen que són els Imams els que han de dirigir la comunitat islàmica perquè ells són els únics que poden interpretar el missatge ocult de l'Alcorà. Visió esotèrica.
Guerra de Síria
Comença al 2011 contra el dictador Bashar al-Assad per demanar justícia social, drets polítics i millora econòmica. Primavera àrab: Van ser revolucions democràtiques que es van produir al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient. Es van iniciar l'any 2011 a Tunísia quan el jove de 26 anys Mohamed Bouazizi es va immolar en una plaça pública per tal de protestar contra les mesures econòmiques establertes pel seu govern. A partir d'aquí es van iniciar múltiples manifestacions populars que van portar a l'enderrocament del dictador Ben Alí (1989-2011). Aquesta iniciativa espontània es va estendre a la resta de països de la zona que es trobaven en situacions econòmiques, polítiques i socials similars. Conseqüències: Desaparició de règims dictatorials consentits per Occident. Inici de processos democràtics amb la redacció de constitucions i celebració d'eleccions democràtiques en alguns d'aquests països, com ara Tunísia. Aquests nous governs compten amb la participació de grups polítics de caràcter confessional, organitzacions islamistes. Nova configuració geopolítica del Mediterrani i Orient Mitjà. Aparició de grups islamistes radicals. Guerra civil a Síria.
Acords Sykes-Picot
Anomenat així en referència a Sir Marc Sykes i François George Picot, representants britànic i francés respectivament, responsables de la signatura d'aquest tractat secret (1916) que assegurava el repartiment entre aquestes dues potències dels territoris del descomposat imperi turc.
Guerra de Iran-Iraq
Iraq envaeix Iran sota el pretext de resoldre problemes de frontera. Iran és enemic dels EUA des de la revolució xiita dels aiatol·là. Iraq, tot i haver estat situat al bàndol de l'URSS (Sadam Husayn procedia del partit Baas), demanarà ajut als EUA. Aquests aprofitaran per guanyar preeminència a la zona. Proporcionaran armes i tot allò necessari per iniciar el seu programa nuclear.
1990. Després de la guerra Iraq-Iran, l'economia iraquiana queda totalment enfonsada. Necessita vendre el seu petroli i que li condonin els deutes que té amb països del Golf.
Això no passarà, a més a més aquests incrementaran la producció de barrils de petroli que comportarà un descens en el preu del barril, això afectarà negativament l'economia iraquiana. Així que Sadam Husayn decideix envair Kuwait pensant que els seus amics americans no diran gran cosa.