Context Històric i Polític: El Compromís de Casp i València
- El Compromís de Casp va proclamar rei a Ferran d'Antequera perquè els dos fills de Pere el Cerimoniós (Joan I i Martí l'Humà) van morir. Llavors, la dinastia dels Trastàmara va passar a regnar a la Corona d'Aragó.
- La capital es trasllada a València per diverses causes:
- Socials i econòmiques: a causa de les pestes a Catalunya.
- Religioses: els papes Borja eren valencians.
- Polítiques: guerres civils a Catalunya; la dinastia Trastàmara va ser ben rebuda a València.
- Estratègiques: els ports valencians eren més cèntrics per moure's pel Mediterrani.
- L'any 1421 es va decidir que Alfons el Magnànim era l'hereu de les terres de Nàpols, i hi va traslladar la cort i a molts poetes i músics catalans.
La Poesia d'Ausiàs March
- Ausiàs March no tracta en les seves poesies l'amor cortès, sinó tot el contrari. La seva poesia té força i passió.
- March sent una contradicció terrible davant de l'amor. Aquesta lluita interior l'aboca a una tristesa absoluta i arriba a afirmar que, si el lector no sent una tristesa semblant, no entendrà la seva poesia.
- La poesia de March és abrupta, directa, contradictòria i molt personal perquè la seva obra es converteix en una fugida, en un acte necessari per explicar-se ell mateix i per alliberar-se de totes les angoixes que no el deixen viure.
- Els poemes de March s'han agrupat segons el senyal, el qual indicava a qui anava dirigit. En total n'hi ha sis:
- Plena de seny: comporta una diferència abismal entre la concepció de l'amor de March i la que havia imperat fins aleshores a la lírica trobadoresca.
- Llir entre cards: planteja una concepció encara més purista i intel·lectual de l'amor.
- Cant espiritual: és un poema on el destinatari és Déu. El poeta confessa que té por de la condemna eterna per la seva actitud amorosa impura.
- Cants de mort: tracten de la mort d'una manera diferent i amb més contundència. El protagonista sent un profund dolor i intenta racionalitzar els seus sentiments.
Evolució de la Prosa i la Novel·la Medieval
- Novel·les gregues: contenen literatura d'evasió, presentada com a històrica. La seva característica principal és la lluita entre bons i dolents amb un final feliç.
- Romans: són les primeres mostres de ficció novel·lesca en llengua romànica i recullen temes de la mitologia grega amb una estructura semblant a les novel·les gregues.
- Novel·les de cavallers: narren aventures que viuen certs cavallers perfectes. Són novel·les on el protagonista és sempre un heroi.
- Sobre Evast i Blanquerna i les Quatre Grans Cròniques: cap d'aquestes és considerada una novel·la perquè no tenen intenció artística, sinó propagandística.
- L'Humanisme influeix en la prosa de ficció introduint la visió sobre l'home: el món interior dels protagonistes és el centre de la història i l'acció afecta aquest món interior.
- Novel·les exemplars: anònimes i presents a totes les literatures romàniques. No són religioses, però proposen un ensenyament moral.
- Diferències entre gèneres:
- Les novel·les cavalleresques no incorporen elements meravellosos; els protagonistes són humans, els llocs són localitzables i l'època és immediata.
- Els llibres de cavalleria contenen elements meravellosos i inversemblants.
