Història de la Literatura Catalana: Resum i Autors Clau

L'Edat Mitjana

Context social i cultural

• Social: Piràmide social molt estricta, implantació del feudalisme i ascensió de la burgesia.
• Cultural: Segle VIII: naixement de les llengües vulgars.
• Teocentrisme: Déu com a centre de tot.
• Literatura: Didàctica i moralitzadora, amb pervivència de la cultura popular.

La poesia trobadoresca

Sorgida al sud de França al segle XI, es tracta d'una poesia lírica, cantada i no religiosa. Els seus temes principals eren l'amor i el lament fúnebre. Era una poesia culta.

• Trobador: Poeta de la cort que componia i cantava aquesta poesia culta en provençal per a un públic refinat.
• Joglar: Cantava o recitava poesia popular en la seva pròpia llengua o interpretava composicions d’un trobador.
• Amor cortès (segle XI): Idealització de la dama (dona noble, casada, jove, bella i gentil). Se l’anomena amb un senyal o pseudònim per protegir la seva identitat.
• Personatges: Triangle amorós format pel trobador, l’esposa del senyor, el gilós (el marit enganyat) i els lausengiers (els espies que informen el marit).
• Actitud de vassallatge: L'actitud del trobador envers la dama és de súplica i voluntat de servei, disposat a tot per aconseguir la seva estimada.
• Gèneres: Sirventès, plany, debat poètic, pastorel·la, alba i viadera.

Ramon Llull

Primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics; és considerat el creador del llenguatge literari català. Es conserven més de 280 obres, entre les quals destaquen: Llibre d’Evast e Blaquerna, Fèlix o Llibre de meravelles, Vida coetània, Llibre de l’ordre de cavalleria, Llibre del gentil e dels tres savis i Arbre de la ciència.

L'Europa Medieval i l'Humanisme

Context de transició

• Social: Crisi de valors i consolidació de la burgesia.
• Antropocentrisme: L’ésser humà esdevé el centre de tot.
• Cultural: Humanisme (racionalitat i relectura dels clàssics), difusió de la impremta i auge de les universitats.

L'Humanisme

• Característiques: Societat burgesa, literatura didàctica i d’entreteniment, redescobriment dels clàssics i el tòpic del carpe diem.
• Bernat Metge: Autor de Lo somni, gran obra de l’humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la literatura catalana medieval.

Renaixement, Barroc i Il·lustració

Renaixement

• Major presència de la cultura clàssica grega i llatina (ordre, serenitat).
• Concepció antropocèntrica del món.
• Consolidació i dignificació de les llengües romàniques.
• Pere Serafí: La seva poesia reflecteix un aiguabarreig d’influències i corrents.

Barroc

• Consciència de la mort i de la brevetat de la vida.
• Emfatització d'elements contraris: vida i mort, lirisme i burla, bellesa i lletjor.
• Ús abundant de recursos retòrics (paradoxes, hipèrbatons, hipèrboles, etc.).

Il·lustració

• Confiança en el progrés i la raó.
• Voluntat didàctica i ideològica.
• Retorn a les normes dels antics grecollatins (Neoclassicisme).

El segle XIX: Romanticisme i Realisme

Romanticisme

• Rebuig dels cànons clàssics i defensa de la llibertat.
• Predomini del sentiment sobre la raó.
• Sentiment nacionalista i recuperació de tradicions populars.
• Irracionalisme, exotisme, imaginació, aventura i relació amb la natura.
• Èmfasi en la mort i el destí amb un estil grandiloqüent.

Realisme

• Desig científic i predomini de la raó per captar la realitat.
• Recerca de l’objectivitat i èmfasi en temes socials.
• Aparició de personatges de la vida quotidiana (burgesos, obrers, camperols).
• Crítica i denúncia social amb un estil versemblant.

La Renaixença

Moviment per dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes, recuperant la consciència d’unitat lingüística i creant literatura culta en tots els gèneres. Es va potenciar la unificació del model de llengua i la fixació de la literatura popular, a més d'impulsar institucions com els Jocs Florals.

• Jacint Verdaguer: Autor de L’Atlàntida (1877), Canigó (1885) i En defensa pròpia.
• Àngel Guimerà: Dramaturg amb tres etapes: tragèdies històriques en vers (Mar i cel, 1888), drames realistes en prosa (Maria Rosa, 1894; Terra Baixa, 1896) i una etapa de provatures.

Modernisme i Escola Mallorquina

Modernisme

• Tendències: Regeneracionisme (canvi social) i Esteticisme (l'art com a transformador).
• Etapes: 1892-1900 (combativa) i 1900-1911 (literària).
• Víctor Català: Autora de Solitud (publicada a la revista Joventut entre 1904-1905), Drames rurals (1902) i Un film (3.000 metres) (1918).
• Joan Maragall: Autor de poemes com "La vaca cega", "Cant espiritual", "Oda a Espanya" i "L’oda nova a Barcelona". Obres: Poesies (1895), Visions i cants (1900), Disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911).

Escola Mallorquina

Grup d'autors illencs vinculats als clàssics i a la tradició pròpia, amb influències que van des del Romanticisme fins al Noucentisme.

Noucentisme i Avantguardes

Noucentisme

• Exaltació del present, imperialisme, arbitrarisme i classicisme.
• Mediterranisme i exaltació de l'"obra ben feta".
• Josep Carner: Els fruits saborosos (1906), Auques i ventalls (1914), La inútil ofrena (1924), El cor quiet (1925), Nabí (1941), Poesia (1957), Les bonhomies (1925) i El giravolt de maig (1928).

Avantguardes

Moviments que exaltaven el progrés, la tecnologia i la llibertat, rebutjant la tradició anterior.

• Cubisme: Guillaume Apollinaire i els seus cal·ligrames.
• Futurisme: Elogi a les màquines, el moviment i la vida moderna.
• Dadaisme: Provocació, falta de lògica i abolició de convencions.
• Surrealisme: Alliberament del subconscient i el món dels somnis.
• Expressionisme: Reflectia l’angoixa a través de l’exageració.