Història de la Llengua Catalana: Evolució i Resiliència

218 a.C.: Inici de la Romanització

Amb l'arribada dels romans a Empúries, comença un procés de romanització i el domini de la Mediterrània.

• Es produeix una substitució lingüística, amb el canvi de les llengües antigues pel llatí.

Segle V: Caiguda de l'Imperi Romà i Origen del Romànic

Cau l'Imperi Romà i el seu territori es fragmenta, formant nous territoris més petits. En cada petit territori, el llatí va anar evolucionant, donant lloc a noves llengües.

Segle VIII: Consolidació de les Llengües Romàniques

El llatí ha anat evolucionant en noves llengües, les quals van ser anomenades llengües romàniques.

Segles IX-XI: Diglòssia al Territori Català

En el territori català, el llatí evoluciona cap al català, apareixent una situació de diglòssia. En aquesta situació, el català es parlava en ambients no formals, mentre que el llatí s'usava en àmbits formals.

Segle XII: Primers Textos en Català

Apareixen els primers textos íntegrament en català: les Homilies d’Organyà i el Fòrum Iudicum.

Segle XIII: Ramon Llull i la Normalització del Català

Ramon Llull aconsegueix trencar aquesta situació de diglòssia entre el llatí i el català, i que el català es parli en tots els ambients.

Ramon Llull va crear un model de llengua escrita en català. Va ser el primer autor a usar una llengua romànica per a obres d'alta cultura. Quan morí, deixà el català preparat per a tots els ambients.

Entre el segle XIII i XIV, el català es consolida.

Segle XV: El Segle d'Or i la Crisi Demogràfica

És el Segle d'Or de la literatura catalana, amb autors com Ausiàs March. A finals del segle XV, a Catalunya hi va haver una gran crisi demogràfica a causa de la Pesta Negra.

Segle XVI: La Decadència de la Literatura Catalana

A causa d'aquesta crisi, es produeix una caiguda de la literatura catalana. Castella passa a dominar en l'àmbit cultural i esdevé el centre de tot el relacionat amb la literatura.

Entre els segles XVI i XVII, s'intentarà annexionar la Corona d'Aragó amb Castella.

Amb el Tractat dels Pirineus, la Catalunya del Nord s'annexionarà a França i el rei de França prohibirà l'ús del català. Seguidament, es firma el Tractat d'Utrecht, que reconeix Felip V com a rei d'Espanya.

Segle XVIII: Guerra de Successió i Decrets de Nova Planta

Hi ha la Guerra de Successió, que culminarà amb el Tractat d'Utrecht. L'11 de setembre de 1714, ja amb Felip V com a rei, s'instaura el Decret de Nova Planta, que prohibirà l'ensenyament en català i del català, centralitzarà l'Estat i dictarà decrets contra Catalunya.

Segle XVIII: La Il·lustració i l'Absència del Català Públic

És el segle de la Il·lustració, però a Catalunya no hi haurà cap il·lustrat que faci ús del català en públic.

Segle XIX: Repressió Lingüística i la Renaixença

Segueixen les lleis contra el català. S'imposa l'ensenyament obligatori en castellà, i això provoca un xoc entre la població i la llengua. És a finals de segle quan, amb el Romanticisme, sorgeix un sentiment nacional que reivindicarà l'ús del català a la literatura culta mitjançant la Renaixença.

A finals del segle XIX, sorgeix un Catalanisme polític que voldrà recuperar l'autogovern i l'ús del català. Es van creant gramàtiques i diccionaris per a normativitzar la llengua. Mitjançant el diari L’Avenç, cada dia s'aniran mostrant diverses correccions ortogràfiques.

El 1859 s'instauren els Jocs Florals, que pretenen difondre la llengua i estimular la creació literària catalana.

El 1906, Prat de la Riba guanya les eleccions per majoria absoluta. Se n'adona que totes les llengües tenen una acadèmia que les regula i ell crea l'Institut d'Estudis Catalans, dins del qual crearà una secció filològica que s'encarregarà de normativitzar la llengua i estarà encapçalada per Pompeu Fabra.

Conceptes Clau: Substrat, Superstrat i Adstrat

Les llengües romàniques són una evolució del llatí vulgar. Per classificar les influències rebudes d'altres llengües, s'utilitzen tres conceptes bàsics:

• Substrat: La llengua d'un territori és substituïda a causa d'una colonització, però deixa empremtes en la nova llengua. (Exemple: Les llengües preromanes, com l'iber i el basc, que van influir en el llatí i, per tant, en el català.)
• Superstrat: S'introdueix una llengua en un territori sense substituir la preexistent, però exercint una influència significativa. (Exemple: Les influències dels pobles germànics i, posteriorment, dels àrabs sobre el català.)
• Adstrat: Llengua que exerceix una influència parcial sobre una llengua veïna amb la qual conviu. (Exemple: La influència mútua entre el castellà i el català.)