Història de la Llengua Catalana: Orígens i Evolució Medieval

Orígens i Romanització

Abans de la Romanització, es parlaven llengües preromàniques a la península Ibèrica. Aquesta situació canvia amb la Romanització (218 a.C. - s. V d.C.), període en què els romans comencen a dominar la península, imposant la seva política, cultura i llengua. A les zones muntanyoses, la introducció del llatí no es va consolidar fins a la cristianització (s. IV-V d.C.). La llengua que s'hi imposa és el llatí vulgar.

La caiguda de l'Imperi Romà per les invasions germàniques (s. V d.C.) va ser seguida per l'arribada dels àrabs, que van ocupar gairebé tota la península, excepte la zona nord, on van persistir els parlars romànics (entre ells, el català). Els francs van començar a guanyar territoris als àrabs, recuperant Barcelona i establint una frontera. Al nord d'aquesta frontera es van configurar els territoris dominats pels francs, coneguts com la Marca Hispànica.

Consolidació i Expansió (Segles IX-XII)

Segle IX

El Concili de Tours (813) va permetre la celebració de misses en la llengua romànica rústica, un pas significatiu cap al reconeixement de les llengües vernacles.

Segle X

La Marca Hispànica s'afebleix progressivament fins a la independència de Catalunya amb Borrell II. El català creix com a llengua pròpia dels comtats catalans, que conformaven la Catalunya Vella.

Segle XI

Durant aquest segle, la literatura conservada és majoritàriament en llatí.

Segle XII

L'any 1137, la unió de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó duu a la creació de la Confederació Catalanoaragonesa, on el català i l'aragonès eren llengües oficials. Ramon IV va conquerir Tortosa, Lleida, Fraga i Mequinensa, territoris que van formar la Catalunya Nova i que, juntament amb la Vella, van configurar el que avui coneixem com Catalunya.

Des del segle IX, els catalans ja tenien el sentiment de posseir una llengua diferenciada, però no és fins a finals del segle XII que s'hi troben els primers textos escrits en català, principalment de caràcter religiós i jurídic, la coneguda com a literatura pràctica.

Els primers textos literaris en català inclouen:

• La traducció literària del Fòrum Iudicum (o Liber Iudiciorum)
• Les Homilies d'Organyà

L'Esplendor Medieval (Segle XIII)

Segle XIII

La Corona Catalanoaragonesa inicia una important expansió cap al sud musulmà. El rei Jaume I el Conqueridor incorpora nous territoris:

• Mallorca (1229)
• València (1238)
• Eivissa
• Sicília (1282)
• Menorca (1287)

En aquest segle, apareix la figura cabdal de Ramon Llull (1232-1315), qui per primera vegada tracta temes científics, filosòfics i teològics en la seva pròpia llengua. És considerat el creador de la prosa en català i va elaborar un lèxic més científic i abstracte.

Altres obres destacades del segle XIII són:

• La Crònica de Jaume I (o Llibre dels fets)
• La versió catalana dels Usatges de Barcelona (un codi jurídic, base primària del dret català)
• Els Furs de València (1261)
• La Crònica de Bernat Desclot (sobre el regnat de Pere el Gran)

Consolidació i Canvis (Segle XIV)

Segle XIV

Pere III el Cerimoniós repobla l'Alguer, i el català s'estén. La situació lingüística a la Corona era diversa: a les Balears es parlava català, mentre que a València es parlava català a la part costanera i aragonès a l'interior. Amb la influència creixent del castellà i l'expulsió dels àrabs, gran part del territori valencià es va castellanitzar.

Durant aquest segle, s'incorporen a la Corona:

• Sardenya (1354)
• Els ducats d'Atenes i Neopàtria (1379)

Apareix la Cancelleria Reial, una institució clau que va fixar i unificar el català, establint un model lingüístic culte. Hi destaquen prosistes com Bernat Metge.

Obres rellevants del segle XIV:

• La Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336), que narra la conquesta de Menorca i altres fets
• La Crònica de Pere el Cerimoniós

Autors destacats del segle XIV:

• Bernat Metge (1343-1413)
• Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

El Segle d'Or i el Declivi Polític (Segle XV)

Segle XV

L'any 1443 s'incorpora el Regne de Nàpols a la Corona. A Sardenya, el català va ser llengua oficial fins al 1719. Aquest segle és considerat el Segle d'Or de la literatura catalana, amb figures cabdals com Joanot Martorell i Ausiàs March. El català s'utilitza en àmbits científics, administratius, jurídics, literaris i en l'expressió poètica, demostrant la seva plena maduresa.

Ausiàs March (1397-1459) fou el primer a adoptar el català com a llengua poètica de gran profunditat i innovació.

No obstant això, s'inicia un declivi polític. Un dels efectes més significatius d'aquest declivi va ser l'entrada de la dinastia castellana dels Trastàmara, arran de l'elecció de Ferran d'Antequera al Compromís de Casp (1412). Aquest fet va castellanitzar la cort i va reemplaçar la dinastia autòctona de Martí l'Humà. Finalment, s'uneixen Castella i la Corona Catalanoaragonesa, marcant un canvi substancial en el panorama polític i lingüístic.

Autors destacats del segle XV:

• Jordi de Sant Jordi
• Ausiàs March (1397-1459)
• Joanot Martorell (1415-1468)
• Jaume Roig (autor de L'Espill o Llibre de les dones)
• Joan Roís de Corella