Història de la llengua catalana: orígens, Llull i Pompeu Fabra

Resum

Aquest resum repassa els primers textos escrits en català, centrats en els àmbits jurídic i religiós, com les Homilies d'Organyà i els Usatges de Barcelona. Explica el paper de Ramon Llull en la codificació de la llengua i els quatre criteris de Pompeu Fabra per a la normativa. També mostra l'evolució del llatí vulgar cap al català.

Punts clau

Els primers documents en català pertanyen sobretot als àmbits jurídic i religiós.
Les Homilies d'Organyà (segle XII) són un sermonari redactat perquè la gent els entengués.
Ramon Llull va codificar la llengua en l'àmbit sintàctic i lèxic i va crear més de 7.000 paraules.
Els quatre criteris de Pompeu Fabra són claredat i precisió, relació entre llengua escrita i parlada, harmonia amb altres llengües de cultura i supradialectalitat.
El Concili de Tours (813 d.C.) demanava predicar en la llengua romànica popular, i l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell ja conté paraules en català.

Posa't a prova

Primers Textos Escits en Català

Els primers documents en català s'inscriuen principalment en dos àmbits: el jurídic i el religiós.

Documents Jurídics i Religiosos Clau

Liber Iudiciorum: Traducció al català de les lleis visigòtiques.
Segle XII: Homilies d'Organyà: Un sermonari (conjunt de sermons) redactat per capellans, molts d'ells de la catedral de Solsona, amb l'objectiu que la gent els entengués.
Segle XIII: Destaquen obres com els Usatges de Barcelona, les Commemoracions de Pere Albert, els Furs de València i el Llibre de les Costums de Tortosa.

Ramon Llull: Forjador de la Llengua Catalana

Ramon Llull va contribuir significativament a impulsar la llengua catalana en l'àmbit de la literatura.

El seu model esdevindria un referent lingüístic, ja que va dur a terme una tasca de codificació en els àmbits sintàctic i lèxic. Va crear més de 7.000 paraules i un ampli repertori de construccions subordinades.

Llull va donar una empenta clara a la diglòssia i va trencar l'hegemonia que fins aquell moment tenia el llatí.

Per tot això, se'l considera el forjador de la llengua catalana del segle XIII.

Els Quatre Criteris de Pompeu Fabra

Claredat i precisió: La llengua havia de permetre tant la conversa col·loquial com la subtil i elaborada.
Relació entre llengua escrita i parlada: La llengua havia de ser comuna per a tota la comunitat. Per això, calia evitar l'escissió entre la llengua oral i l'escrita, creant un model lingüístic que les fes compatibles.
Harmonia amb altres llengües de cultura: Fabra va apostar per una ortografia coherent tant amb l'etimologia com amb les altres llengües europees.
Supradialectalitat: La normativa fabriana havia d'integrar els diferents dialectes catalans, permetent que qualsevol dialecte fos reconeixible.

Del Llatí al Català: Orígens i Evolució

La fragmentació del llatí vulgar ja s'observa al segle VIII, moment en què ja existien llengües romàniques diferenciades a nivell oral. Aquesta evolució la coneixem gràcies a documents de l'Església.

Un exemple clau és el Concili de Tours (813 d.C.), on es va demanar als bisbes que prediquessin «in rusticam romanam linguam». Això significava celebrar la missa en llatí, però impartir el sermó en la llengua popular, la que parlava la gent, perquè l'entengués.

També en l'Acta de Consagració i Donació de la Catedral d'Urgell ja apareixen paraules en català, evidenciant la consolidació de la nova llengua.

Preguntes freqüents

Quins són els primers textos escrits en català?

Els primers documents en català se situen principalment en l'àmbit jurídic i religiós. Entre els més destacats hi ha el Liber Iudiciorum, les Homilies d'Organyà i els Usatges de Barcelona.

Per què es considera Ramon Llull el forjador de la llengua catalana?

Llull va dur a terme una tasca de codificació sintàctica i lèxica, va crear més de 7.000 paraules i un ampli repertori de construccions subordinades. A més, va trencar l'hegemonia del llatí en la literatura.

Quins són els quatre criteris de Pompeu Fabra?

Són la claredat i precisió, la relació entre llengua escrita i parlada, l'harmonia amb altres llengües de cultura i la supradialectalitat. Tots buscaven una llengua comuna per a tota la comunitat.