Història de la Llengua i Literatura Catalana: De la Romanització a la Renaixença
La romanització
La romanització és el procés de colonització romana en gran part d'Europa. La ciutat de Tàrraco serví de base, des del segle II aC, per a la conquesta de les terres valencianes. A Hispània fou més intensa a la costa i més dèbil a l'interior; l'origen de la nostra llengua està en el llatí vulgar. En el procés de formació, la nostra llengua va rebre influències dels àrabs (aixeta, dacsa) i dels visigots (bosc, gavinet).
El romanticisme
El romanticisme, provinent d'Alemanya i Anglaterra, fou un moviment estètic que donava major importància a l'individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat.
La Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, història i literatura catalanes, que s'inicia l'any 1833. La poesia fou el gènere preferit dels escriptors de la Renaixença. Per potenciar-la, varen crear els Jocs Florals, uns concursos poètics on els temes destacats eren la pàtria, l'amor i la fe.
Renaixença valenciana
- Poetes de guant: burgesos conservadors que s'oposaven a la politització de la Renaixença.
- Poetes d'espardenya: pertanyien a les classes socials humils amb idees laborals.
Teodor Llorente fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i València, i va guanyar la Flor Natural en tres certàmens.
L'esplendor i la decadència literària
El segle XV va ser el període de màxima esplendor de la nostra literatura. La ciutat de València va experimentar un fort creixement demogràfic, conseqüència de la seua condició de gran port mediterrani i centre comercial. Una de les causes fou el Compromís de Casp, gràcies al qual Ferran d'Antequera fou elegit successor de Martí l'Humà.
Els segles XVI, XVII i XVIII foren un període de decadència a causa de les Guerres de les Germanies; es va accelerar el procés de substitució lingüística. En el segle XVIII, la Guerra de Successió Espanyola tingué condicions funestes per a les nostres terres, fins que al segle XIX no recuperàrem la nostra llengua i història.
El teatre de la Renaixença
- Teatre culte: amb idees del romanticisme; els principals autors foren Frederic Soler i Àngel Guimerà.
- Teatre popular: va tenir èxit en les classes populars perquè feia ús d'una llengua plena de vulgarismes i castellanismes; autors com Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.