Història de la Llengua i Literatura Catalana: Segle d'Or a la Normativització

El Segle d'Or Català (Segle XV)

Aquest període va ser un moment de màxima esplendor literària, amb figures i obres cabdals:

• Narrativa: Bernat Metge.
• Poesia: Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
• Novel·la Cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc (Joanot Martorell).

Segles XVI, XVII i XVIII: La Decadència

Aquest període es caracteritza per la poca producció literària en català. El context històric va ser determinant:

• Context Polític: Unió dinàstica d'Aragó i Castella (Compromís de Casp, 1412).
• Pèrdues Territorials: Tractat dels Pirineus (1659), que va comportar la prohibició de l'ús del català i el pas dels territoris de la Catalunya Nord a França.
• Hegemonia Castellana: Ús del castellà a les corts, coincidint amb el Segle d'Or literari castellà (Segles XVI-XVII).

La Guerra de Successió i les seves Conseqüències

La Guerra de Successió (motivada per la fi de la dinastia de Carles II) va ser una lluita per la corona entre Carles d'Àustria (Corona d'Aragó) i Felip de Borbó (Corona de Castella).

El Decret de Nova Planta (1716)

Els Borbons van ser els vencedors, abolint les lleis i institucions de Catalunya. El Decret de Nova Planta va imposar mesures repressives:

• Imposició de l'espanyol com a única llengua oficial.
• Tancament de la Universitat Catalana.
• Prohibició de determinades publicacions en català.
• Ensenyament obligatori en espanyol a les escoles.
• Prohibició de representacions teatrals en català.

Malgrat la repressió, el català va seguir sent la principal llengua oral del poble. L'Ordenança de 1742 va intentar imposar el castellà en àmbits jurídics, i una llei va prohibir la difusió de llibres en català (excepte els judicials i religiosos).

El Segle XIX: Romanticisme i Renaixença

El Romanticisme va despertar l'interès per la llibertat, la llengua i la literatura pròpies.

La Renaixença (1830-1880)

Moviment de recuperació de la llengua catalana i d'interès per la nació. L'objectiu era potenciar el prestigi i normalitzar la llengua catalana.

Figures Clau de la Renaixença

• Jacint Verdaguer
• Àngel Guimerà
• Narcís Oller

La Revista L'Avenç (1840) va ser un vehicle important per a la difusió cultural.

Els Jocs Florals

Aquest certamen literari medieval (establert el 1324) va ser recuperat el 1859. Els poemes es presentaven sobre tres temàtiques: Pàtria, Fe i Amor. El guanyador dels tres premis era nomenat Mestre del Gai Saber (títol que va obtenir Àngel Guimerà).

El Franquisme i la Repressió Lingüística

Després de la Guerra Civil (1936-1939), la victòria de Franco va comportar la prohibició de la llengua i la cultura catalanes en l'àmbit públic i oficial:

• Exili d'autors catalans.
• Abandonament del català en l'ús escrit i bilingüisme oral.
• Forta immigració de gent d'Andalusia i altres regions.
• Impacte del Boom turístic dels anys 60 i la influència de la televisió en castellà.

Segle XX: La Normativització de la Llengua Catalana

El catalanisme polític va impulsar l'ús del català en l'administració. Figures com Pompeu Fabra i Antoni Maria Alcover van ser essencials en la codificació i normalització de la llengua.

Fites de la Institucionalització

• 1906: Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, presidit per Antoni Maria Alcover, amb participació de tots els territoris de parla catalana.
• 1907: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per part d'Enric Prat de la Riba.
• 1915-1930: Pompeu Fabra elabora les obres clau de normativització (Normes Ortogràfiques, Gramàtica).
• 1980: Campanya de L'Avenç, que subratlla la necessitat de codificació de la llengua catalana.

Figures Clau de la Normativització

Antoni Maria Alcover (1854-1932)

• Obra Literària: Contarelles (1885), Rondalles Mallorquines (1886).
• Lexicografia: Inici de l'elaboració del diccionari (1901), que culminaria en el Diccionari Català-Valencià-Balear (1930-1962).
• Càrrecs: Primer president de la Secció Filològica de l'IEC.

Pompeu Fabra (1868-1948)

• Participació en la Campanya de L'Avenç.
• Participació en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).
• President de la Secció Filològica de l'IEC.
• Obres Normatives: Normes Ortogràfiques (1913), Gramàtica Catalana (1917), Diccionari General de la Llengua Catalana (1932).