Història de la Mancomunitat i la Triple Crisi de 1917
L'obra de govern de la Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya necessitava una millora de les infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i la cultura catalanes. Els seus objectius es van fixar l'any 1907 a Barcelona, i Enric Prat de la Riba en va ser escollit president. La institució es va constituir el 6 d'abril de 1914, moment en què Prat de la Riba va designar un consell permanent format per vuit membres.
Eixos d'actuació
- Desenvolupament econòmic: La Mancomunitat va invertir part dels recursos en un pla de millora de la xarxa viària i dels sistemes postal i telefònic, a més de crear escoles agràries.
- Cultura i ensenyament: Es van crear biblioteques populars, es va encarregar a Pompeu Fabra la normalització lingüística i es van fundar l'Escola Industrial, l'Escola del Treball i l'Escola de l'Administració Local.
La Triple Crisi de 1917
La crisi econòmica
El govern conservador de Dato va declarar la neutralitat d'Espanya durant la Primera Guerra Mundial, fet que va permetre augmentar les exportacions i obtenir beneficis. Tanmateix, els preus van pujar mentre els salaris es mantenien estancats, gestant el moviment vaguístic de 1917.
La protesta militar
El descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va portar a la creació de les Juntes de Defensa. Aquestes reclamaven un augment salarial, ja que consideraven que els beneficis només afavorien els militars africanistes. El juny de 1917 van elaborar un manifest que culpava el govern dels mals de l'exèrcit.
La crisi política
El 1916 governaven els liberals presidits pel comte de Romanones, que va decidir clausurar les Corts. L'any 1917, el cap de govern conservador, Eduardo Dato, davant la reclamació dels diputats per reobrir la cambra, va declarar l'estat d'excepció. Per iniciativa de la Lliga Regionalista, es va celebrar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris catalans.
La vaga revolucionària
El març de 1917, les centrals sindicals CNT i UGT van acordar signar un manifest per instar el govern a intervenir per aturar l'encariment dels preus. La UGT va fer una crida a la vaga general i la protesta es va estendre per tota Espanya, reclamant la fi de la monarquia i la creació d'un govern provisional que convoqués Corts constituents. Tot i que la vaga va fracassar, la contundència de la repressió va radicalitzar encara més l'oposició obrera.