Marca Hispànica, comtats catalans i expansió medieval

Marca Hispànica

Marca Hispànica: Durant el regnat de Carlemany es van dur a terme diverses incursions i conquestes al sud dels Pirineus. El nou territori va ser anomenat Marca Hispànica. Es va dividir en comtats administrats per un comte designat pel rei. El comte Guifré el Pilós va repartir diverses zones de Girona i Barcelona. Quan va morir, els seus fills van ser els primers a heretar-ne les possessions sense ser nomenats pel rei, i la seva família va aconseguir el nom de casa o casal de Barcelona. Els comtats van continuar nominalment sota el vassallatge del rei franc, però en la pràctica esdevindrien autonoms. L'any 988, el comte Borrell II, en no rebre ajut per lluitar contra els musulmans, no va renovar el jurament de fidelitat al rei franc. Els territoris al nord del Llobregat, coneguts com a Catalunya Vella, van ser repoblats amb gent de la Septimània i de les valls dels Pirineus. Els monestirs van fer un paper important en l'organització de la repoblació.

Borrell II i contacte amb Còrdova

Contacte de Borrell II amb Còrdova: Borrell II, nét de Guifré, va signar una aliança amb el califat cordovès. El seu objectiu era protegir els comtats de possibles atacs musulmans i obrir Catalunya al comerç amb Còrdova. Els catalans canviaven esclaus procedents del centre d'Europa per or i productes manufacturats procedents del món islàmic. Però aquesta política de bon veïnatge es va acabar l'any 985, quan les tropes musulmanes, dirigides per Almansor, van destruir Barcelona i van fer esclaus molts dels seus habitants. Va ser tanta la destrucció que les cròniques qualifiquen l'any 985 com «l'any en què va morir Barcelona». La pacificació de la frontera amb Al-Andalus havia fracassat.

Expansió cap a Occitània i la seva pèrdua

Com és que no van seguir l'expansió per Occitània: Des del segle XII, els comtes de Barcelona van ampliar els seus dominis cap a Occitània i cap a la Provença. Els mitjans utilitzats van ser, de vegades, les armes; altres vegades es van fer servir aliances matrimonials o pactes feudals de vassallatge. Cap a l'any 1200, bona part d'Occitània estava integrada dins la Corona d'Aragó, que es convertí així en un dels estats més poderosos d'Occident. Aquesta força va provocar el recel dels reis francesos, que aspiraven a ampliar els seus dominis cap al sud. Aprofitant la propagació de l'heretgia càtara o catarisme per terres occitanes, el rei de França, aliat amb el papa, va envair aquests territoris amb el pretext de lluitar contra els heretges. Davant l'agressió als seus vassalls, Pere II, rei de la Corona d'Aragó, els va defensar, però el 1213 va ser derrotat i mort a la batalla de Muret. La derrota catalana va significar la pèrdua d'Occitània que, d'aleshores ençà, va quedar en mans franceses. Al nord dels Pirineus els catalans només van mantenir el domini sobre els territoris del Rosselló i la Cerdanya. Calia, per tant, buscar altres àmbits d'expansió.

Catalunya Vella i Catalunya Nova

Diferències entre Catalunya Nova i Vella:

Catalunya Vella: és el nom que se li assigna als territoris que pertanyien a la Marca Hispànica, sota sobirania franca, en el moment en què s'inicia la transmissió hereditària dels comtats i la seva concentració al voltant de la Casa de Barcelona, a partir de Guifré el Pilós.

Catalunya Nova: és el nom que es dóna, a partir del segle XII, als territoris conquistats per Ramon Berenguer IV, fins llavors pertanyents als regnes taifes de Tortosa i Lleida.

Pagesos de remença

Pagesia de remença: Un pagès de remença era un pagès de la Catalunya medieval que estava lligat, juntament amb la seva família, a un mas o a les terres del seu senyor, i no podia abandonar-les si no era mitjançant el pagament d'una remença o pagament, i sempre que el senyor ho acceptés. A més de la remença, aquests pagesos estaven obligats a pagar censos, parts de collites i moltes altres càrregues i serveis personals. També estaven sotmesos al poder jurisdiccional del senyor del castell, com a residents dins del seu terme, i havien de complir les seves obligacions amb l'Església.

Vocabulari històric

• Marca: Territori fronterer on manava un cap militar anomenat marquès. A la Marca Hispànica, però, mai no hi va haver cap marquès.
• Aceifa: Nom que rep la incursió feta pels musulmans en terres cristianes amb l'únic objectiu d'aconseguir botí.
• Occitània: País d'Europa occidental, situat a la meitat sud de l'estat francès, entre l'oceà Atlàntic i la Mediterrània.
• Catarisme: Moviment religiós que s'escampà per Occitània durant el segle XII. Els càtars tenien ritus religiosos diferents dels de l'Església de Roma i no obeïen el papa, que els combaté durant temps.

Les Corts

Des del segle X els comtes catalans havien creat unes petites assemblees formades per nobles, bisbes, abats i jutges que es coneixien com a cúria reial o cort. La seva funció era assessorar el comte o rei en les tasques de govern. Durant el segle XIII, aquestes assemblees es van fer més àmplies i, des dels regnats de Jaume I i Pere II, es van conèixer amb el nom de Cort general o, simplement, Corts. Les Corts eren assemblees de caràcter legislatiu. Eren convocades pel rei i estaven integrades per tres braços que representaven els tres estaments. Les lleis, elaborades entre els braços i el rei, les havia de complir tothom, fins i tot el rei. Aquest equilibri entre els representants dels estaments i el rei es coneix amb el nom de pactisme, i fou un dels trets de la vida política de la Corona d'Aragó a partir del segle XIII. El regne d'Aragó i el regne de València tenien Corts pròpies; per tant, cada un dels territoris de la corona d'Aragó tenia lleis i institucions polítiques diferents. Només excepcionalment es convocaven unes úniques Corts per a tota la corona d'Aragó.

Corts catalanes medievals: composició i atribucions

• Composició: Rei; braços: Eclesiàstic (alt clergat), Militar (noblesa), Real (representants de les ciutats i de les viles).
• Atribucions: Impostos: donatius al rei per pagar campanyes militars i aprovació d'impostos generals.
• Greuges: El rei ha de resoldre les queixes que els estaments tenen sobre la seva actuació.
• Lleis: Capítols de cort, a partir de les peticions dels braços i constitucions a partir de la proposta del monarca.

Art preromànic

L'art preromànic català: Les obres més representatives de l'art preromànic català són petites esglésies rurals amb una arquitectura austera i elements decoratius limitats, característics de l'època.

Territoris que van conquerir

Conqueriments importants:

• València (1238)
• Mallorca (1229)
• Sardenya (1323)
• Sicília (1285)
• Regne de Nàpols (1442)
• Ducats d'Atenes i Neopàtria (1311–1319)