Història de la Modernitat i la Il·lustració: Filosofia i Pensament

Modernitat: de l'Edat Mitjana al Segle XXI

Context històric: Crisi antiga i medieval, caiguda de l'Imperi Romà i Renaixement. El món deixa de ser el centre universal, s'imposa la ciència demostrativa i sorgeixen homes moderns no cristians.

Sorgiment: Europa viu en la inquietud i la tensió, buscant la seva pròpia identitat.

La ciutat moderna es converteix en un lloc de poder, pensament i reflexió, sense necessitat d'universitats.

4 Fets Clau de la Modernitat

• 1. Humanisme: Recuperació del llatí i el grec, i centralitat del cos humà.
• 2. Protestantisme: Retorn a les fonts bíbliques, traducció de la Bíblia i relació amb Déu a través d'aquesta.
• 3. Descobriment d'Amèrica: La Terra no és plana i no som el centre de l'univers.
• 4. Guerra dels Trenta Anys: La raó s'utilitza per posar tothom d'acord. Tots som iguals i tenim les mateixes idees.

Característiques de la Modernitat

1. Desencantament del món (el món és només material).
2. Mite del progrés (gràcies al descobriment tècnic).
3. Llibertat subjectiva (l'individu pensa i decideix, base de la democràcia).
4. Heretgia (singularitat i pròpia teoria).
5. Essorrament de muralles (destrucció, les ciutats creixen i es fabriquen productes).

La Il·lustració i els Seus Filòsofs

Sorgiment: Declivi industrial als EUA i Revolució Francesa. La raó és necessària; cal ser racionals.

Pensadors Clau

• Rousseau: L'home és bo per naturalesa, la civilització el malmet. La solució és el pacte social.
• Voltaire: La raó en la societat i la natura. El món pot semblar violent, però la raó porta a Déu i a una justícia racional.
• Hegel: Concepte de modernitat des d'una perspectiva racional.
• Diderot: Creu en la matèria i en les molècules; tot s'explica per diferents combinacions moleculars.
• Feuerbach: Ració i dubte extrem sobre Déu, considerat un invent nostre per buscar solucions.
• Nietzsche: Raciodubte, la veritat és un error i tot són interpretacions.
• Marx: Empirisme i dubte sobre la societat i la cultura, existència d'idees prèvies.
• Freud: Empirisme i dubte sobre el jo; l'inconscient guia els nostres actes.

Hermenèutica: La Ciència de la Interpretació

L'hermenèutica és la ciència de la interpretació de les paraules en diferents discursos. És l'art de comprendre i arribar a la veritat d'un text a través de dues estratègies:

1. Comparació (empírica).
2. Endivinació (no empírica).

Autors de l'Hermenèutica

• Schleiermacher: Hermenèutica romàntica, centrada a interpretar la conversa.
• Heidegger: Hermenèutica de la perspectiva i la construcció. Les coses estan definides, però l'art perdura. Parla del cercle hermenèutic, que es dóna quan canviem a través de les relacions artístiques i personals.
• Gadamer: Hermenèutica on sense pensament no hi ha llenguatge; tot parteix del preconeixement.

Psicoanàlisi i Inconscient

Segons Freud, la ment es divideix en conscient i inconscient (allò que ens inventem i que pren decisions). Existeixen dues instàncies o pulcions:

• 1. Supervivència: Conservació de l'individu.
• 2. Sexualitat: Conservació de l'espècie.

Formació del Subconscient

1. Etapa oral: Placer en la boca del nadó i primers instints.
2. Etapa anal: Relacionada amb els genitals; l'infant aprèn a controlar-se.
3. Etapa fàl·lica: Centrada en els genitals, por a la castració. El nen sent amor per la mare i veu el pare com un enemic.
4. Maduresa: Expressió de l'inconscient sexual i de l'energia vital.
5. Superjó: Figura d'autoritat del pare.

L'Inconscient i els seus Mecanismes

L'inconscient es manifesta a través de tres vies principals:

• 1. Enquistament: L'inconscient no surt i provoca neurosi.
• 2. Repressió: Mecanisme normalitzador.
• 3. Sublimació: Transformació en accions heroiques o bones activitats.

Introversió i Extraversió

• Introversió: L'energia s'enfoca cap a l'interior.
• Extraversió: L'energia s'enfoca cap als altres.

L'inconscient conté energia que es pot interpretar mitjançant la psicoanàlisi i la interpretació hermenèutica.