Història Política d'Espanya: L'Estat Liberal i el Sexenni Democràtic
Conceptes Clau de la Història Política Espanyola
Progressisme
És una ideologia política formada per les doctrines filosòfiques, ètiques i econòmiques que persegueix el progrés integral de l'individu en un ambient d'igualtat, llibertat i justícia.
Unionisme
Ideologia que promou el manteniment de la dependència política dels Països Catalans i el País Basc respecte al Regne d'Espanya.
Sufragi Censatari
Es denomina al sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Cantonalisme
És un moviment popular que va tenir lloc en diverses localitats i que aspirava a dividir l'Estat en cantons confederats.
República Unitària
És un estat governat constitucionalment com una sola unitat, amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial i només una constitució.
República Federal
És un estat que és una federació i alhora una república.
Abolicionisme
És una doctrina que propugna l'anul·lació de lleis o costums que es consideren atemptatoris a principis humans i morals.
Govern Provisional
És un govern d'emergència que s'estableix quan hi ha un buit polític creat pel col·lapse d'un govern i amb la intenció de restaurar les institucions democràtiques.
L'Estat Liberal (1833-1868) i el Sexenni Democràtic (1868-1874)
El Procés de Revolució Liberal (1833-1843)
El govern de Cea Bermúdez va representar un absolutisme moderat que va arribar a un acord amb els carlins. Martínez de la Rosa, un moderat, va encapçalar un nou govern que va proposar l'Estatut Reial, una carta atorgada per a formar Corts estamentals i consultives. El malestar creixia a causa de la fam, les epidèmies i els atacs dels carlins a les poblacions indefenses.
El 1835 es van produir avalots que van derivar en la crema de convents. Es van formar juntes que reclamaven la Constitució de 1812. La regent Maria Cristina va nomenar Mendizábal cap d'Estat, amb l'objectiu de derrotar els carlins. El seu projecte va accentuar la divisió entre moderats i exaltats. El 1836 es va iniciar un moviment a Andalusia. Calatrava va encapçalar un govern que va convocar eleccions per redactar una nova Constitució.
Dins les reformes liberals, es va aprovar la Llei d'Impremta i es va dur a terme la reforma agrària liberal, que incloïa:
- Abolició dels senyorius.
- Desvinculació dels majorats.
- Desamortització dels béns del clergat regular i secular.
Els objectius de la desamortització eren:
- Obtenir recursos per a l'exèrcit.
- Disminuir el dèficit d'Hisenda.
- Forjar una classe propietària defensora del liberalisme.
Un cop aprovada la Constitució, els béns desamortitzats es van donar als moderats. La insurrecció de Barcelona va dur a la caiguda d'Espartero, el general progressista.
La Dècada Moderada (1844-1854)
El 1844, les eleccions van donar la majoria als moderats i Narváez va formar govern. Era un sistema sota el control d'allò que els demòcrates anomenaven l'oligarquia. Van aprovar una Constitució moderada, la de 1845, i van millorar les relacions amb l'Església. Entre les reformes destacades, es va crear la Guàrdia Civil. A partir de 1848, els moderats van consolidar el seu poder, destacant la reforma de Bravo Murillo el 1852.
El Bienni Progressista (1854-1856)
L'autoritarisme del govern va provocar un alçament. Es va formar un govern amb Espartero. Durant aquest període, es van aprovar la Desamortització de Madoz (1855) i la Llei General de Ferrocarrils. Els problemes socials van portar el govern a adoptar mesures conciliadores. La Milícia Nacional defensava el govern progressista.
La Desintegració de la Monarquia (1856-1868)
O'Donnell va restablir la Constitució de 1845. Els moderats volien tornar a la situació anterior a 1854. Les eleccions van ser clarament manipulades. La Llei Moyano va ser la primera llei educativa. El 1858, la reina va cridar O'Donnell i la Unió Liberal al poder. O'Donnell va incorporar Prim al govern. La situació general va empitjorar amb la crisi de subsistències.
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
La Revolució de 1868 i el Govern Provisional
Les causes de la Revolució de 1868 van ser diverses: una crisi financera, industrial i de subsistències. La borsa, els industrials i els llauradors es van veure afectats. L'oposició va signar el Pacte d'Ostende. El 18 de setembre de 1868, Topete va alçar l'armada a Cadis, juntament amb pronunciaments a diverses ciutats. Els caps progressistes (Prim) i unionistes (Serrano) van liderar el moviment.
Es va formar el Govern Provisional, amb Prim com a cap de govern i Serrano com a regent. Els republicans estaven dividits. Es va debatre la substitució de l'impost de consum. L'oposició estava formada pels carlins i els moderats.
La Monarquia d'Amadeu I de Savoia
Amadeu I de Savoia va ser escollit rei per Prim.