Història Política d'Espanya: República i Restauració
La Segona República
Dictadura d'Alfons XIII: destitueix Primo de Rivera i nomena Berenguer, fracàs de Zaragoza.
Proclamació de la República el 12 d'abril, eleccions municipals el 14 d'abril. Es declara la República. Companys i Macià proclamen l'autonomia de Catalunya, Madrid no d'acord, el Govern no ho accepta, sí a l'autonomia.
Partits polítics
Esquerres: defensen la República federalista, autonomia, canvis socials i no a l'Església ni a l'exèrcit (Izquierda Republicana, Azaña, PSOE, Largo Caballero, Ocaña, Ibárruri).
Dretes: defensen la Monarquia i l'exèrcit, centralisme (partits feixistes: les JONS i Falange; partits monàrquics partidaris d'Alfons XIII i Calvo Sotelo). Autonomistes catalans: Lliga Regionalista, PRR, ERC, BOC, POUM, PSUC; bascos: PNV; Galícia: ORGA.
Centres: defensen molts canvis, partits Radical-Socialista i Radical-Demòcrata (Lerroux i Zamora).
Bienni reformista (1931-1933)
Govern provisional de Zamora: reformes de l'exèrcit, jubilacions, canvis d'ascensos, Acadèmia Militar, Guàrdia d'Assalt, jornada laboral de 8 hores, Llei de termes municipals i tot el conreu d'educació i cultura. Puja de sou dels mestres, Missions Pedagògiques i coeducació. Anticlericalisme: estat no confessional, matrimoni civil, divorci, secularització dels cementiris, no pressupost per al clergat.
Govern elegit, preparació de la Constitució de 1931 de Zamora i els governs d'Azaña: primera República democràtica, sobirania popular, Corts, poder legislatiu (Corts), executiu (Govern) i judicial (tribunals). Església i Estat no confessionals, més drets i llibertats.
Estatut d'Autonomia: es fa el 1932 i surt aprovat després d'un referèndum. Zamora atura les Corts d'Espanya i, l'agost del 1932, es produeix la rectificació de l'Estatut. Autonomia catalana: Parlament legislatiu, executiu amb president, Consells, tribunals judicial i financer; no depèn econòmicament del Govern central, sinó de la Generalitat.
Llei de Reforma Agrària: situació difícil als camps, latifundis, expropiació de terratinents, reassentament de pagesos amb diners.
Reformes que fan estat: autonomia, Llei Agrària, Llei de congregacions religioses, educació i cultura, reformes laborals.
Economia: depressió internacional, capitals estrangers, no immigració a Amèrica, deutes. Crisi, malestar als camps, revolta de Casas Viejas (armes de foc), dimissió d'Azaña.
Bienni conservador (1933-1935)
Eleccions guanyades per les dretes; Catalunya, Esquerra i Lerroux. Fan contrareformes: Llei de Contractes de Conreu, arrendament de terres, la fil·loxera.
Revolució d'Octubre de 1934: volen fer vaga general a Astúries; van a la vaga i la revolució a Catalunya. Revolució, i es va la CEDA. Set canvis de governs, malestar i corrupció.
Front Popular: unió d'esquerres i dretes; hi ha molta politització.
La Restauració Borbònica
Partits dinàstics
Conservadors (Partit Liberal-Conservador, Cánovas, polítics moderats): defensen el sufragi censitari, l'immobilisme, la religió, no a les llibertats, suport a l'aristocràcia, l'alta burgesia i la Lliga d'Ordre Social. Prohoms que defensen el mateix a tot Espanya, més caciquisme i centralisme.
Liberals (Partit Liberal-Fusionista, Sagasta, progressistes i Reforma Moderada): més democràcia, defensen el sufragi universal masculí, reformisme laic, drets i llibertats, suport a la burgesia i les classes mitjanes. Partit Liberal Català, progressistes, més democràtics, La Vanguardia; igual que a Espanya, més autonomia per a Cuba.
Tots dos defensen la monarquia constitucional, la propietat privada, el capitalisme i el sistema parlamentari.
El Torn Pacífic
Ministeris, llista de candidatures, governs civils provincials que manipulen actes i compra de vots; elaboració del cens, caciquisme, control de zones rurals, pucherades i encasellaments.