Història política i militar d'Espanya (s. XIX-XX)

L'exèrcit i la política espanyola (s. XIX-XX)

L’exèrcit espanyol va tenir un paper clau en la política dels segles XIX i XX, intervenint de manera constant en els canvis de govern. En el segle XIX, aquesta intervenció es feia sobretot mitjançant pronunciaments militars, mentre que en el segle XX va donar lloc a dictadures militars.

Després de la Guerra d’Independència, amb el retorn de Ferran VII, es restaura l’absolutisme, però en 1820 el pronunciament de Riego inicia el Trienni Liberal. Durant el regnat d’Isabel II, l’exèrcit es converteix en un element essencial per la debilitat dels partits polítics, i generals com Espartero, Narváez, O’Donnell o Prim arriben al poder. Els pronunciaments marquen etapes com la Dècada Moderada, el Bienni Progressista o la Revolució de 1868 (“La Gloriosa”), que inicia el Sexenni Democràtic.

Amb la Restauració borbònica (des de 1875), es vol reduir la intervenció militar mitjançant el sistema canovista i la supremacia del poder civil, però aquesta despolitització és només aparent. A finals del segle XIX, especialment després del desastre del 1898, augmenta el descontentament militar i la desconfiança cap als polítics.

En el segle XX, l’exèrcit recupera protagonisme: Alfons XIII es recolza en ell, s’aprova la Llei de Jurisdiccions (1906) i apareixen conflictes interns com les Juntes de Defensa (1917). La crisi culmina amb el colp d’Estat de Primo de Rivera en 1923.

Durant la Segona República, s'intenta reformar l’exèrcit per sotmetre’l al poder civil, però fracassa i augmenta l’oposició militar, que desemboca en el colp d’Estat de 1936 i la Guerra Civil. Després de la victòria franquista en 1939, s’instaura una dictadura en la qual l’exèrcit és la base del règim fins a 1975, caracteritzat per l’autoritarisme, el nacionalisme i el control total de la societat.

Evolució del constitucionalisme espanyol

El constitucionalisme espanyol s’inicia a començaments del segle XIX. Encara que alguns consideren l’Estatut de Baiona de 1808 com a primera constitució, en realitat era una carta atorgada per Napoleó que no reconeixia la sobirania nacional ni la separació de poders, i pràcticament no va estar vigent.

La primera constitució real és la de 1812, “La Pepa”, de caràcter liberal i gran influència a Europa, tot i que va alternar períodes de vigència i derogació per l’oposició de Ferran VII. Durant el període isabelí (1833-1868) es van aprovar diversos textos (1834, 1837 i 1845), de caràcter més conservador i basats en una sobirania limitada i doctrinària.

En el Sexenni Revolucionari (1868-1874) es va intentar implantar un sistema més democràtic, amb la monarquia d’Amadeu I i després la Primera República, que no va arribar a consolidar una constitució pròpia.

Amb la Restauració borbònica, la Constitució de 1876 va establir un sistema més estable però conservador, fins a la crisi que desemboca en la dictadura de Primo de Rivera. La Segona República va aprovar la Constitució de 1931, vigent fins al colp d’estat de 1936. Durant el franquisme no hi hagué una constitució com a tal, sinó un conjunt de Lleis Fonamentals. Finalment, la Constitució de 1978 estableix l’actual sistema democràtic.

Context internacional: II República i Guerra Civil

Després de la I Guerra Mundial, semblava que havia triomfat la democràcia parlamentària en tots els països europeus, a excepció de la URSS. Majoritàriament les formes polítiques democràtiques eren repúbliques, però a poc a poc aquests sistemes van ser reemplaçats per règims autoritaris o totalitaris. La crisi del sistema democràtic ve caracteritzada per:

• L'agudització dels conflictes socials i laborals.
• Les tensions nacionalistes.
• L'antagonisme polític entre forces d'esquerres i dretes.

En aquest ambient es va implantar el feixisme a Itàlia (1922) i a Alemanya amb l'ascens d'Adolf Hitler (1933), que va transformar el país en el Tercer Reich.

Conceptes clau del conflicte

• Brigades Internacionals: Unitats militars de voluntaris antifeixistes que van defensar la II República.
• Alçament Nacional: Colp d'estat del 17-18 de juliol de 1936 contra el govern legítim.
• Batalla de l'Ebre (1938): La batalla més significativa i decisiva de la Guerra Civil.
• Guàrdia d’Assalt: Cos policial creat el 1931 per mantenir l'ordre públic urbà.

La dona durant la Segona República

Durant la Segona República (1931-1939), es van produir importants avanços en els drets de la dona:

• Igualtat legal: La Constitució de 1931 va reconèixer el dret de vot i la igualtat matrimonial.
• Divorci: Aprovat el 1932 amb una llei progressista.
• Sufragi femení: Liderat per Clara Campoamor, va ser aprovat el 1931. Les dones van votar per primera vegada el 1933.

Malgrat aquests avanços, la victòria franquista el 1939 va suposar la pèrdua total d'aquests drets durant dècades.