Història política i social de Catalunya (1875-1925)
La Restauració Borbònica i el Règim Conservador
Amb l'arribada d'Alfons XII al tron, Antonio Cánovas del Castillo va formar un govern monàrquic i va organitzar un règim polític conservador vigent fins al 1923. En aquesta època, eren pràctiques habituals el caciquisme i el frau electoral. Els partits marginats del sistema eren els carlins, els republicans, els socialistes i les formacions regionalistes.
Societat i economia a Catalunya
Catalunya es va industrialitzar en el sector tèxtil i es va tornar a implantar el proteccionisme. Al segle XIX, la societat estava formada per camperols, la gran noblesa, la burgesia industrial i el proletariat industrial. Paral·lelament, va sorgir la Renaixença, un moviment cultural que pretenia recuperar l'ús literari de la llengua catalana.
La població va augmentar a causa de la disminució de la mortalitat. Van millorar les tècniques agrícoles i es va produir una expansió de la producció elèctrica. Sectors com el ciment, la química i els béns de consum també van créixer. La neutralitat d'Espanya a la Primera Guerra Mundial li va aportar un gran benefici econòmic gràcies a l'increment d'exportacions a països en guerra i neutrals, fet que va provocar l'enriquiment de la burgesia i una pèrdua de poder adquisitiu per al proletariat.
Crisi política i moviments socials
Després de l'assassinat de Cánovas (1897) i la mort de Sagasta (1903), Antoni Maura, amb el suport de catalanistes conservadors, va fracassar per problemes amb el rei i la Setmana Tràgica. Posteriorment, José Canalejas, al capdavant d'un govern liberal, també va fracassar per l'organització de l'oposició (PRR i PSOE).
Partits i organitzacions polítiques
- Lliga Regionalista: conservadora.
- PRR (Partit Republicà Radical): republicà i progressista.
Davant la passivitat del govern quan els militars van assaltar algunes revistes catalanes, els catalans van decidir formar la Solidaritat Catalana. Aquesta coalició pretenia la derogació d'una llei que prevenia delictes contra l'exèrcit i la pàtria, i cercava l'obtenció d'una autonomia per a Catalunya.
La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser la federació de les quatre diputacions provincials del Principat, organitzada en tres institucions: la presidència, el govern i l'assemblea general.
Obra de govern de la Mancomunitat:
- Normalització del català.
- Millora de l'ensenyament professional.
- Impuls a les obres públiques.
El 1925, la Mancomunitat va ser abolida.
El moviment obrer i el nacionalisme
El 1910 va néixer la CNT, d'ideologia anarquista i molt popular a Catalunya. Els socialistes, per la seva banda, s'agrupaven a la UGT, amb més força a Madrid. Al País Basc i a Catalunya van sorgir idees nacionalistes i es va constituir el CADCI. També va aparèixer el Sindicat Lliure, d'orientació carlina, que es va enfrontar violentament amb la CNT amb el suport de la policia i la patronal.
Finalment, amb la vaga de la Canadenca, es va interrompre el subministrament elèctric a Barcelona, aconseguint com a fita històrica la jornada laboral de vuit hores.