Història de la Segona República Espanyola i Catalunya

La proclamació de la República i el període constituent

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no haurien posat en perill el règim monàrquic en unes altres circumstàncies. Però la celebració col·lectiva, festiva i espontània del triomf electoral republicà a les grans ciutats va demostrar que la monarquia no gaudia de suport. Alfons XIII així ho va entendre i va abandonar el tron per evitar una possible guerra civil.

La Segona República es proclamà el 14 d’abril. Es constituí un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora i integrat pels partits signants del Pacte de Sant Sebastià.

Primeres mesures del govern provisional

• Eleccions a Corts Constituents el 28 de juny.
• Amnistia general de presos polítics.
• Accions d’urgència en diversos àmbits a fi d’evitar el caos.

Catalunya i la República Catalana

Francesc Macià, líder de la recentment creada Esquerra Republicana, victoriosa molt per sobre de la Lliga, va proclamar el mateix dia 14 d’abril la República Catalana dins d’una suposada Federació Ibèrica. El 21 d’abril va fer marxa enrere i es constituí una Generalitat provisional.

La nova Constitució de 1931

Les eleccions del juny les guanyaren els partits d’esquerra, seguits pels de centre. La nova Constitució va ser promulgada el 9 de desembre, i reflectia els principis de les triomfants esquerres. Alcalá-Zamora fou el primer president de la República i Manuel Azaña el president del govern.

Característiques de la nova Constitució

• República democràtica de treballadors de tota mena.
• Estat integral: terme ambigu que pretenia aproximar republicans unitaris i federalistes, admetent l’autonomisme.
• Sobirania popular.
• Sufragi universal masculí (el vot de les dones va ser aprovat en una llei posterior del 1932).
• Estat aconfessional: principal punt sense consens.
• Parlament unicameral (Congrés dels Diputats).
• Drets: llei de divorci; inviolabilitat de domicili; llibertats d'expressió, d'unió, d'associació...
• Possibilitat de socialitzar la propietat.