Història de la Segona República Espanyola: Del 1930 al Front Popular

DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA A LA REPÚBLICA

Després de la dimissió del dictador (1930) es va voler tornar a la Restauració, però no va ser possible per diversos motius:

• Els partits dinàstics estaven desprestigiats i desorganitzats.
• El rei havia perdut suport.
• Els grups antidinàstics eren més forts i volien avançar cap a una república.

L'agost de 1930, els partits de l’oposició van signar el Pacte de Sant Sebastià, on van acordar suprimir la monarquia i aprovar un estatut d’autonomia per a Catalunya. Es pretenia fer una vaga general al desembre amb una revolta militar de tipus republicà. Aquesta previsió va fallar perquè al desembre un grup de militars es va revoltar a Jaca (dirigits per Galán i García Hernández), però aquest cop va fracassar.

El febrer de 1931, el general Dámaso Berenguer va dimitir i va proclamar Juan Bautista Aznar president perquè convoqués eleccions municipals. Es van fer a l’abril i van guanyar els republicans, que el 14 del mateix mes van proclamar la República i es va formar un govern provisional. Paral·lelament, Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica.

EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

El Govern Provisional

El president del govern en proclamar-se va ser Niceto Alcalá-Zamora, acompanyat de membres dels principals partits republicans. Van convocar eleccions pel juny de 1931. Mentrestant, el govern va començar a actuar en quatre fronts principals:

• La qüestió agrària: Es va aprovar la jornada laboral de 8 hores, es va fixar la prioritat de contractar els jornalers del propi municipi i es va obligar a cultivar totes les terres cultivables.
• La qüestió educativa: Es va construir una xarxa de biblioteques i escoles.
• La qüestió de l'Església: El fet que al maig hi haguessin atacs a esglésies va fer que s’allunyessin de la República.

La Construcció Republicana i la Constitució de 1931

A les eleccions de juny de 1931 van guanyar els partits d’esquerres i de centre. La dreta, dividida i desorganitzada, va aconseguir mals resultats. Es va redactar una nova constitució que seria promulgada el desembre de 1931. La Constitució incloïa un bon nombre de drets dels ciutadans i establia els següents punts:

• Les Corts serien unicamerals.
• Es declarava l’Estat aconfessional.
• Es fixava la possibilitat de donar autonomia als territoris que ho demanessin.

En fer la Constitució no hi va haver voluntat de consens i, per tant, es va fer una constitució responent a les idees dels partits majoritaris.

El Primer Govern Constitucional (Des. 1931 - Nov. 1933)

Manuel Azaña va ser nomenat President del Govern i Niceto Alcalá-Zamora, President de la República. Es van continuar les reformes del govern provisional, especialment la Llei de Reforma Agrària (1932), que implicava la distribució de terres entre els pagesos. La llei permetia expropiar les terres subjectes a determinades condicions legals, mentre que altres terres mal cultivades o abandonades podien ser indemnitzades.

La lentitud del procés va provocar tensions socials: els jornalers exigien canvis ràpids i profunds, mentre que els propietaris ho denunciaven tot als tribunals, alentint tot el procés (Conflicte de Casas Viejas, Andalusia).

La lentitud de les reformes va provocar desànim en els sectors obrers, cosa que va portar a la radicalització de les esquerres i els anarquistes. Van augmentar les insurreccions, les ocupacions de terres i les vagues:

• Revolta de Fígols
• Casas Viejas
• Armedo
• Castilblanco

Al mateix temps, les dretes es van reorganitzar i van afavorir respostes radicals contra la República. Destaquem el cop d’estat fracassat de 1932 del General Sanjurjo.

LA REFORMA DE L'ESTAT CENTRALISTA I LES AUTONOMIES

El Procés Autonòmic al País Basc i Galícia

El procés per a l’estatut d’autonomia a Catalunya va ser més ràpid, tot i que també el van demanar Galícia i el País Basc (PB). Al PB, els carlins i el PNB van redactar el juny de 1931 l’Estatut d'Estella, però va quedar ajornat per l’oposició de les esquerres (PSOE), i finalment es va aprovar el 1935. A la pràctica, el PB només controlava Biscaia i Guipúscoa. El govern estava format per nacionalistes bascos, republicans, socialistes i comunistes. El primer lehendakari va ser José Antonio de Aguirre (PNB).

A Galícia, el juny de 1936 es va fer el referèndum per aprovar el projecte d’estatut, però no es va arribar a aprovar mai perquè des del primer dia de la guerra van quedar en el bàndol franquista.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932)

El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana. A canvi de renunciar-hi, el govern espanyol va acceptar la Generalitat i el procés per començar un estatut d’autonomia. Aquest projecte es va redactar a Núria (Estatut de Núria) i incloïa els següents punts:

• Declarava Catalunya com a una República Autònoma dins de la República Espanyola.
• Declarava el català llengua oficial.
• Acceptava una federació amb altres territoris de parla catalana.
• Donava a la Generalitat competències exclusives (ensenyament, cultura, ordre públic, sanitat, etc.).
• Estipulava que els impostos directes serien per a la Generalitat i els indirectes per a l’Estat.

L'agost del 31, el projecte es va aprovar en un referèndum legal amb una participació de més del 75% i el 'Sí' va superar el 99% dels vots. Les dones van recollir més de 400.000 signatures a favor.

Les discussions a les Corts es van allargar mesos davant de tres postures: els diputats catalans estaven a favor del que s’havia votat a Catalunya; els partits centralistes i d’esquerres volien moderar-lo en alguns aspectes; i l'oposició (dretes) creia que l’estatut no seria bo per a Catalunya.

Finalment, es va aprovar el setembre del 32. Catalunya va ser anomenada una regió autònoma del territori espanyol, s'hi va establir la cooficialitat del català i el castellà, i es van restaurar les competències de la Generalitat de manera que gairebé no en quedaven d’exclusives.

El novembre de 1932 es van fer eleccions al Parlament de Catalunya, on va guanyar ERC amb 56 diputats. Els altres partits van ser:

• La Lliga Catalana (15)
• Unió Socialista Catalana (5)
• Partit Radical de Tarragona (4)
• Acció Catalana Republicana (1)
• Unió Catalanista (1)
• Partit Republicà Federal (1)
• Unió Democràtica de Catalunya (1)

EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (1933-1936)

Les Eleccions de 1933

A les eleccions de 1933 (les segones de la República), van guanyar les dretes. Les esquerres s’hi van presentar desunides i la CNT va defensar activament la no-participació. La força més votada va ser la CEDA, gairebé empatada amb el Partit Radical, però el president Alcalá-Zamora va encarregar la formació de govern al Partit Radical perquè tenien més possibilitats de pacte. Lerroux va aconseguir formar govern amb el suport parlamentari de la CEDA i van fer un pacte per aturar les accions (com la reforma agrària) del govern anterior, a canvi del suport de la CEDA al Partit Radical.

La Paralització de les Reformes

El nou govern va començar paralitzant la reforma agrària, retornant les terres als nobles o restablint la llibertat de contractació. També es va mirar de reconduir la reforma religiosa, declarar una amnistia pels colpistes de 1932 (Sanjurjo) i per als col·laboradors de Primo de Rivera. Es va aturar indefinidament la discussió de l’estatut basc. Una conseqüència política va ser la radicalització dels socialistes, que van adoptar posicions més dures.

El Conflicte Rabassaire

El govern de la Generalitat seguia sent d’esquerres i els conflictes amb el govern espanyol van esclatar aviat. L’abril de 1934, el Parlament català va aprovar la Llei de Contractes de Conreu (que volia impedir que els pagesos/rabassaires fossin expulsats de les terres de conreu i poguessin comprar les terres amb un preu fixat pel govern). Els propietaris, a través de la seva institució “Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i amb el suport de la Lliga, van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals i van acabar anul·lant-la. Però la Generalitat va acabar redactant una altra llei.

La Revolució d'Octubre de 1934

El 5 d'octubre de 1934, Lerroux va donar tres ministeris a la CEDA, cosa que les esquerres van considerar com un pas cap al feixisme. L’endemà, la UGT, amb poc suport de la CNT, va convocar una vaga general que va fracassar a nivell nacional, tot i que va tenir gran ressò a Catalunya i Astúries.

A Astúries: On hi havia un acord entre socialistes, anarquistes i comunistes (UHT), els miners van protagonitzar una revolució social ocupant pobles miners, casernes de la Guàrdia Civil i substituint els ajuntaments per comitès revolucionaris. Van arribar a assetjar la ciutat d’Oviedo. El govern va enviar l’exèrcit, concretament la Legió dirigida per Franco, i després de 10 dies de revolta armada van ser vençuts. La repressió va ser molt dura i va causar més de 1.000 morts, 2.000 ferits i milers de detinguts.

A Catalunya: La revolta va tenir el suport de la Generalitat i el President Companys, que va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. El moviment va fracassar perquè la CNT no es va mobilitzar. L’Estat va declarar l’estat de guerra i l’exèrcit va ocupar la Generalitat en poques hores. Entre els 3.500 detinguts hi havia tot el govern català.

La Crisi del Segon Bienni

Les conseqüències d’octubre van ser importants. D’una banda, la CEDA va augmentar la seva influència i José María Gil Robles (líder) va ser nomenat ministre de Guerra i el General Franco, Cap de l’Estat Major (dirigia l’exèrcit).

A Catalunya es va suspendre l’Estatut i es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu i, com a conseqüència, molts pagesos van ser expulsats de les seves terres.

A partir de la tardor de 1935 va esclatar una forta crisi de govern quan el Partit Radical es va veure implicat en diversos casos de corrupció anomenats “Estraperlo”. Gil Robles es va proposar com a president, però Alcalá-Zamora va preferir convocar eleccions pel febrer de 1936.

EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER 1936)

Les eleccions de febrer de 1936 les va guanyar la coalició d’esquerres anomenada Front Popular (a Catalunya, Front d’Esquerres). Les dretes estaven molt desunides. El seu programa era molt simple:

• Amnistia pels presos de 1934.
• Reprendre les reformes anul·lades per les dretes.
• Restablir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i estudiar el de Galícia i el País Basc.

En cas de guanyar, el govern el formarien els partits republicans d’esquerres, i socialistes i comunistes els donarien suport des del Parlament. No es va fer una crida a l’abstenció i les esquerres es van presentar unides a tot Espanya, mentre que les dretes es presentaven dividides i en algunes províncies amb el nom de Bloque Nacional; a Catalunya es van anomenar Front Català d’Ordre. Tot i que els resultats van ser bastant igualats, el sistema electoral afavoria el més votat: les esquerres.

Es va formar un govern republicà d’esquerres i Manuel Azaña va ser escollit President de la República; Santiago Casares Quiroga seria el President del Govern. Immediatament van declarar l’amnistia per a més de 30.000 presos i van obligar a readmetre els acomiadats de 1934, van retornar l’autonomia a Catalunya i van treballar amb els estatuts del País Basc i Galícia.

La dreta s’hi va oposar i els falangistes van començar a realitzar accions violentes contra els sectors d’esquerres; les accions van ser contestades pels grups radicals d’esquerres. La conspiració contra la República tenia el suport de la Itàlia Feixista, l’Alemanya Nazi, i dels partits de dretes, monàrquics, carlins, etc., i de grans potències econòmiques com Marc Juan (banquer de Mallorca).

Calvo Sotelo va ser assassinat el 14 de juliol com a resposta de l’assassinat del Tinent Castillo. L'assassinat va posar en marxa els colpistes i la revolta va començar al Marroc el 17 de juliol i l’endemà es va estendre per tot Espanya.

L'OBRA DE GOVERN DE LA GENERALITAT REPUBLICANA

Aquest període de govern ve marcat per tres elements:

• El període de normalitat és molt curt.
• La capacitat de la Generalitat és limitada.
• Depenen financerament de l’Estat.

Entre les competències traspassades destaca l’ordre públic. L’arribada de la dreta al poder d’Espanya va paralitzar els traspassos.

Àmbits d'Actuació de la Generalitat

• Àmbit econòmic: Destaca la creació del Servei d’Estadística, es fomenta la creació de cooperatives i es creen centres d’investigació agrària.
• Àmbit social: Es creen centres d’ocupació d’atur i es posen les bases de l’Estat del Benestar.
• Àmbit sanitari: Es fan campanyes de vacunació i s’organitza un servei d’atenció primària.
• Àmbit d’educació: Es creen escoles i centres d’educació secundària i professional, es crea una escola moderna de magisteri (l'Escola Normal Mixta, per formar mestres de qualitat), s’implanta la coeducació (nens i nenes), es creen les colònies d’estiu i hi ha normalització lingüística.
• Política social: Hi ha una clara equiparació dels drets dels homes i les dones.