Història de la Segona República i la República Catalana
La Segona República
La Proclamació de la República
Es va fer la convocatòria d'eleccions municipals el 1931, com a primer pas per a tornar al sistema liberal. Aquesta es proclamà el 14 d'abril, on Alfons XIII se'n va a l'exili, i es forma el govern provisional d'Alcalá Zamora. A Catalunya, Lluís Companys la proclama juntament amb Francesc Macià. Es formà la Constitució de 1931 on hi havia la república democràtica i laica, no presidencialista. Estava formada per un sistema monocameral, on hi sorgia la separació de poders, sufragi universal amb incorporació de la dona i amb possibilitats d'una organització territorial autonòmica.
El Bienni Reformista
Hi trobàvem una divisió entre dretes i esquerres, un poc suport social a la República excepte a Catalunya. Aixecament del general Sanjurjo el 1932. El govern de Manuel Azaña estava constituït per republicans d'esquerres i socialistes. Dins d'aquest bienni trobem diverses reformes, com per exemple la militar on obligaren fidelitat a la República, la política religiosa on hi trobàvem la llei de congressions religioses, la reforma agrària on trobem explotació dels latifundis, amb noves tecnologies però amb resultats molt limitats, i la reforma autonòmica on es proclama l'Estatut de Núria. Observarem una notable crisi del bienni de les esquerres, és a dir, una crisi econòmica, amb creixement de l'atur, i crispació de les masses populars. Radicalització de l'anarquisme de la CNT i la FAI. El PSOE trencà la coalició amb els republicans (Largo Caballero), la dreta s'enforteix, on Gil Robles guanya les eleccions del 1933. Seguidament Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca eleccions generals.
El Bienni Negre
Varen ser les primeres eleccions amb dret a votar de les dones, amb la coalició de dreta i molta divisió d'esquerra. Triomf de la dreta, al voltant de CEDA i el partit radical d'Alejandro Lerroux. El govern de dretes va fer augmentar la conflictivitat social. El 1934 la CEDA entra en el govern, centenars de persones moren en el moviment revolucionari a Astúries. Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Seguidament una repressió molt dura dels militars acaba empresonant a Companys i el govern català. La radicalització del govern de dretes provocà la suspensió de l'Estatut de Catalunya, contrareforma agrària, corrupció (estraperlo). Alcalá Zamora torna a convocar eleccions generals per al febrer de 1936.
La República Catalana
A Catalunya hi ha un sistema de partits i sindicats propi, on predomina el catalanisme, l'anarquisme, i el republicanisme. Catalanisme conservador, d'esquerres i independentista dividits fins el 1931. Esquerra Republicana de Catalunya. Victòria d'ERC el 12 d'abril del 1931, on Companys i Macià proclamen la República. En morir Macià, Lluís Companys passa a ser president de la Generalitat. Hi havia grans tensions socials, la CNT, amb la Unió de Rabassaires. Companys proclama l'Estat Català el 1934, on són empresonats i se suspèn l'Estatut.
El Front Popular i la crisi de la República
Eleccions del 1936: republicans, socialistes, i comunistes pacten una aliança electoral, el Front Popular. Triomf molt ajustat, en canvi a Catalunya hi ha un triomf més clar de l'esquerra. Nou govern d'Azaña. Retorn de l'autonomia a Catalunya amb la llei d'amnistia. Companys i els seus companys són excarcerats. Clima de gran crispació política i social, assassinats. Es forja el complot militar contra la República. Assassinen al polític dretà José Calvo Sotelo, que causa l'aixecament militar del juliol del 1936.