Història de la Restauració i la Constitució de 1876
La Restauració Borbònica i el Sistema Canovista
La crisi motivada per la fi del Sexenni Democràtic va ser aprofitada pels nuclis monàrquics, encapçalats per Cánovas del Castillo, per restaurar la dinastia borbònica en la persona d'Alfons XII, fill d'Isabel II. El Manifest de Sandhurst, document signat pel jove monarca, oferia la monarquia constitucional com a alternativa a la crisi política.
L'arquitectura del nou sistema polític
L'arquitecte del nou sistema va ser el polític conservador Antonio Cánovas del Castillo. Aquest veia en l'adaptació a Espanya del model polític britànic una possible alternativa a la inestabilitat política que havia caracteritzat la primera part del segle XIX, sobretot buscant una forma d'evitar el bloqueig que havien patit els progressistes per arribar al govern, sense el recurs del pronunciament.
El torn pacífic i el Pacte del Pardo
Per això, va afavorir la creació d'un partit liberal dins del marc dinàstic, que alternés en el govern amb el Partit Conservador que ell dirigia. Els liberals dinàstics van estar presidits per Práxedes Mateo Sagasta i van agrupar antics progressistes i també alguns republicans que van acceptar la nova monarquia. Els dos dirigents van signar el Pacte del Pardo el 1885.
Exclusió política i forces socials
Tot i així, el sistema va marginar políticament els carlistes, els republicans i, més endavant, els catalanistes, i va deixar també fora les noves forces socials que començaven a irrompre, especialment les noves organitzacions obreres.
La Constitució de 1876
La Constitució del 1876, en línia amb altres constitucions del segle XIX, especialment la del 1845, establia el caràcter confessional de l'Estat, però a diferència d'aquesta, permetia el culte privat d'altres confessions diferents de la catòlica, i obria les portes a un tractament més liberal de la confessionalitat.
Estructura del poder legislatiu
- Bicameralisme: La Constitució establia un poder legislatiu format per Congrés i Senat.
- Congrés: Integrat per diputats escollits a raó d'un per cada 50.000 habitants. El sistema electoral es va remetre a una llei posterior, la qual cosa va permetre, el 1890, establir el sufragi universal sense modificar la Constitució.
- Senat: Cambra de caràcter conservador, formada per senadors per dret propi, senadors escollits pel rei i membres designats per les corporacions de l'Estat i els contribuents més grans.