Història de la Transició: Constitució i Reformes Polítiques
La Transició Espanyola: Constitució i Reformes
La Constitució de 1978
El 1978, les noves Corts van adoptar el paper de constituents. La redacció de la Constitució es va fer per consens de diverses forces polítiques i és la segona més llarga de la història d'Espanya, després de la de Cadis. Es configura com un Estat autonòmic.
L'autonomia política de les regions significa que aquestes tenen un govern i un parlament propis amb competències sobre algunes matèries. Actualment, 17 autonomies formen l'Estat espanyol, a més de Ceuta i Melilla. La Constitució va ser aprovada per referèndum dels ciutadans.
El govern d'Adolfo Suárez
- 1977: Les eleccions van donar la victòria a Adolfo Suárez i la UCD, quedant en segon lloc el PSOE amb Felipe González i en tercer el PCE.
- 1979: El darrer govern d'Adolfo Suárez va guanyar les eleccions convocades al març. Va dur a terme reformes com la renovació dels ajuntaments mitjançant la convocatòria d'eleccions municipals i l'aprovació de la llei del divorci.
La Monarquia i el llegat de Franco
Després de la mort de Franco (20-11-75), Joan Carles I va ser proclamat rei. A diferència de Franco, que podia nomenar i destituir lliurement el president del govern i els ministres, el rei estava lligat per les institucions franquistes i, per nomenar un nou president, necessitava l'opinió del Consell del Regne.
Carlos Arias Navarro va continuar la política que havia dut a terme Franco i estava pressionat pel sector més dur, anomenat el búnquer.
L'oposició i la reforma
Des de 1975, els partits de l'oposició s'havien agrupat en la Plataforma de Convergència Democràtica (essent els més influents el PCE i el PSOE). La plataforma exigia una ruptura democràtica i la instal·lació d'una nova legalitat.
El procés cap a la democràcia va tenir dos grans enemics: el terrorisme i l'extrema dreta, que van causar un gran nombre de víctimes.
Mesures clau de Suárez
Suárez va implementar diverses mesures decisives:
- Promulgació d'una amnistia.
- Inici de contactes amb membres de l'oposició.
- Plantejament d'una reforma que va aconseguir que les Corts franquistes aprovessin la Llei de Reforma Política, la qual va convocar eleccions amb unes noves Corts dividides en dues cambres.
- Desmantellament de les institucions franquistes.
- Legalització de partits polítics (incloent-hi el moment crític de la legalització del Partit Comunista d'Espanya).
- Creació del seu propi partit: Unió del Centre Democràtic (UCD).