Homeòstasi, Sistemes Circulatori i Excretor: Funcionament i Components

Homeòstasi i Medi Intern

Homeòstasi: conjunt de processos fisiològics que mantenen estables les condicions internes de l'organisme per al bon funcionament de la cèl·lula.

Medi intern: conjunt de líquids que envolten les cèl·lules de l'organisme (com el líquid intersticial, la sang i la limfa), els quals els proporcionen oxigen i nutrients, i en retiren el diòxid de carboni (CO2) i les substàncies de rebuig.

El Sistema Circulatori Sanguini

El sistema circulatori sanguini s'encarrega de transportar nutrients, gasos, hormones i substàncies de rebuig per tot el cos.

Vasos Sanguinis

Els vasos sanguinis són els conductes per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus principals:

• Artèries: vasos que porten la sang des del cor cap als òrgans. Tenen parets gruixudes, resistents i elàstiques per poder suportar l'alta pressió amb què la sang és bombejada pel cor.
• Venes: vasos que porten la sang des dels òrgans cap al cor. Tenen parets més primes i menys elàstiques que les artèries. Disposen de vàlvules internes que impedeixen que la sang retrocedeixi i n'asseguren el flux en direcció al cor.
• Capil·lars: vasos sanguinis extremadament prims que connecten les terminacions de les artèries (arteríoles) amb l'inici de les venes (vènules). Les seves parets, formades per una única capa de cèl·lules (endoteli), permeten l'intercanvi de nutrients, oxigen, diòxid de carboni i substàncies de rebuig entre la sang i les cèl·lules dels teixits.

La Sang

La sang és un teixit líquid vital que circula pels vasos sanguinis.

Funcions de la Sang

• Nutrició: transporta els nutrients absorbits a l'aparell digestiu cap a totes les cèl·lules del cos.
• Respiració: transporta l'oxigen (O2) des dels pulmons fins a les cèl·lules i el diòxid de carboni (CO2) des de les cèl·lules fins als pulmons per a la seva eliminació.
• Excreció: recull les substàncies de rebuig produïdes pel metabolisme cel·lular i les transporta cap als òrgans de l'aparell excretor (ronyons, principalment) perquè siguin eliminades.
• Defensa: transporta cèl·lules del sistema immunitari (glòbuls blancs) i anticossos que protegeixen l'organisme contra infeccions i agents patògens.
• Regulació tèrmica: contribueix a mantenir i regular la temperatura corporal distribuint la calor per tot l'organisme.

Composició de la Sang

La sang està composta per una part líquida, el plasma sanguini, i una part sòlida, les cèl·lules sanguínies.

• Plasma sanguini: representa aproximadament el 55% del volum total de la sang. Està format majoritàriament per aigua (aproximadament un 90%) i la resta (un 10%) són substàncies dissoltes com proteïnes (albúmina, globulines, fibrinogen), sals minerals, lípids, glucosa, hormones, diòxid de carboni i nitrogen.

Tipus de Cèl·lules Sanguínies

Les cèl·lules sanguínies constitueixen aproximadament el 45% del volum total de la sang. N'hi ha de tres tipus:

• Glòbuls vermells o eritròcits: són les cèl·lules més nombroses de la sang. Són petites, bicòncaves i no tenen nucli (en mamífers). La seva funció principal és transportar l'oxigen des dels pulmons fins a les cèl·lules de tot l'organisme, i també participen en el transport d'una part del diòxid de carboni. Contenen hemoglobina, una proteïna rica en ferro que s'uneix a l'oxigen i dóna el color vermell a la sang. Són elàstics i deformables, la qual cosa els permet passar pels capil·lars més estrets.
• Glòbuls blancs o leucòcits: són cèl·lules més grans que els eritròcits i tenen nucli. Existeixen diversos tipus de leucòcits, cadascun amb funcions específiques en la defensa de l'organisme contra infeccions, agents estranys i cèl·lules canceroses.
• Plaquetes o trombòcits: són fragments cel·lulars petits, irregulars i sense nucli, originats a la medul·la òssia. Intervenen en el procés de coagulació de la sang, formant un tap a les lesions dels vasos sanguinis per aturar les hemorràgies.

El Cor

El cor és l'òrgan muscular encarregat de bombejar la sang per tot el sistema circulatori.

Parts del Cor

• Miocardi: és el teixit muscular cardíac que forma les parets del cor i és responsable de la seva contracció.
• Aurícules (dreta i esquerra): són les dues cavitats superiors del cor que reben la sang. L'aurícula dreta rep sang pobra en oxigen del cos, i l'esquerra rep sang rica en oxigen dels pulmons.
• Ventricles (dret i esquerre): són les dues cavitats inferiors del cor que bomben la sang cap a l'exterior. El ventricle dret bomba sang pobra en oxigen cap als pulmons, i l'esquerre bomba sang rica en oxigen cap a la resta del cos.
• Les aurícules i els ventricles del mateix costat estan comunicats per vàlvules auriculoventriculars, que impedeixen el retrocés de la sang:
  • Vàlvula mitral o bicúspide: situada entre l'aurícula esquerra i el ventricle esquerre; té dues valves o làmines fines.
  • Vàlvula tricúspide: situada entre l'aurícula dreta i el ventricle dret; té tres valves o làmines.

Funcionament del Cor

El cor funciona mitjançant un cicle rítmic de contracció (sístole) i relaxació (diàstole) de les seves cavitats, conegut com a cicle cardíac. Aquest cicle comprèn les fases següents:

• Sístole auricular: les aurícules es contrauen i bomben la sang cap als ventricles.
• Sístole ventricular: els ventricles es contrauen i bomben la sang cap a les artèries (pulmonar i aorta).
• Diàstole general: totes les cavitats del cor es relaxen i s'omplen de sang.

Malalties del Sistema Circulatori

• Arterioesclerosi: enduriment i pèrdua d'elasticitat de les artèries, sovint causat per l'acumulació de dipòsits de greix (plaques d'ateroma) i colesterol a les seves parets internes, la qual cosa dificulta el flux sanguini.
• Infart de miocardi: es produeix quan un coàgul de sang obstrueix una artèria coronària (que subministra sang al múscul cardíac), interrompent el flux sanguini a una part del cor. Això provoca la mort (necrosi) de les cèl·lules musculars cardíaques d'aquella zona per manca d'oxigen.

El Sistema Circulatori Limfàtic

El sistema circulatori limfàtic és una xarxa de vasos i òrgans que treballa en paral·lel al sistema circulatori sanguini.

Funcions del Sistema Limfàtic

• Recull l'excés de líquid intersticial (líquid que envolta les cèl·lules als teixits) i el retorna a la sang, mantenint l'equilibri hídric.
• Transporta els greixos absorbits a l'intestí prim (en forma de quilomicrons) cap a la sang.
• Participa en la defensa de l'organisme: filtra la limfa als ganglis limfàtics, on s'eliminen substàncies estranyes, bacteris i cèl·lules canceroses, i es produeixen i maduren limfòcits (un tipus de glòbul blanc).

Components del Sistema Limfàtic

• Capil·lars limfàtics: vasos molt prims i de fons cec que s'originen als espais intersticials dels teixits i recullen la limfa.
• Vasos limfàtics: conductes formats per la unió de capil·lars limfàtics, que transporten la limfa. Tenen una estructura similar a les venes, amb vàlvules internes per evitar el retrocés de la limfa.
• Ganglis limfàtics: petits òrgans en forma de mongeta situats al llarg dels vasos limfàtics. Filtren la limfa i contenen una gran quantitat de limfòcits i macròfags que destrueixen microorganismes i partícules estranyes.
• Limfa: líquid transparent o lleugerament groguenc que circula pels vasos limfàtics. La seva composició és similar a la del plasma sanguini, però amb menys proteïnes. Conté glòbuls blancs, principalment limfòcits.

L'Aparell Excretor i el Sistema Urinari

L'Aparell Excretor

L'aparell excretor és el conjunt d'òrgans encarregats d'eliminar del cos les substàncies de rebuig produïdes durant el metabolisme cel·lular. Els principals òrgans excretors són:

• Ronyons: eliminen productes de rebuig nitrogenats (com la urea i l'àcid úric), sals minerals en excés i aigua, formant l'orina.
• Pulmons: eliminen el diòxid de carboni (CO2) produït durant la respiració cel·lular.
• Fetge: transforma substàncies tòxiques en menys tòxiques (que després poden ser excretades pels ronyons) i produeix urea a partir de l'amoníac.
• Glàndules sudorípares: eliminen aigua, sals minerals i una petita quantitat d'urea i altres substàncies de rebuig a través de la suor.

El Sistema Urinari

El sistema urinari és la part principal de l'aparell excretor i s'encarrega de la producció, emmagatzematge i eliminació de l'orina.

Components del Sistema Urinari

• Ronyons: dos òrgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. Filtren la sang per eliminar les substàncies de rebuig i l'excés d'aigua, formant l'orina. Estan formats per milions d'unitats funcionals microscòpiques anomenades nefrones.
• Vies urinàries: conductes que transporten l'orina des dels ronyons fins a l'exterior del cos. Inclouen:
  • Urèters: dos tubs que condueixen l'orina des de cada ronyó fins a la bufeta urinària.
  • Bufeta urinària: òrgan muscular en forma de bossa que emmagatzema l'orina.
  • Uretra: conducte que transporta l'orina des de la bufeta urinària fins a l'exterior del cos.

Malalties del Sistema Urinari

• Còlic nefrític: dolor lumbar intens i agut, sovint de tipus espasmòdic, causat per l'obstrucció de les vies urinàries (generalment un urèter) per un càlcul renal (pedra formada per l'acumulació i cristal·lització de sals minerals presents a l'orina).
• Cistitis: inflamació de la bufeta urinària, generalment causada per una infecció bacteriana que afecta les vies urinàries inferiors. És més comuna en dones.