L'ésser humà segons Aristòtil i Hegel: Filosofia i Societat

Aristòtil: L'ésser humà com a animal polític

Aristòtil definia l'ésser humà amb el terme zoon politikon (animal polític), ja que pensava que les persones necessitem la societat i la cultura per poder realitzar-nos com a individus i com a espècie. Aristòtil entén que les persones estem plenes de mancances que només poden ser pal·liades en la societat i també és la societat el que extreu les nostres millors capacitats.

Hegel: L'idealisme alemany i l'autoconsciència

Hegel és, per a molts historiadors de la filosofia, el filòsof en qui l'idealisme alemany arriba al seu punt àlgid des d'Immanuel Kant.

Durant la seva joventut fa una crítica a la religió cristiana, ja que pensa que ha provocat certa deshumanització: la religió ens proporciona lleis heterònomes i no autònomes (ens fan obeir, no reflexionar), cosa que va contra la naturalesa humana.

El camí cap a l'autoconsciència

• Per retrobar-nos, Hegel defensa que per autodeterminar-nos primer ens hem d'arribar a l'autoconsciència: ens hem de conèixer a nosaltres mateixos.
• En altres paraules, Hegel pensa que aquesta religió ens determina culturalment i no deixa lloc per a l'autodeterminació. Hegel afirma que per arribar a aquesta autoconsciència hem d'intentar comprendre la història, ja que és allò purament humà.
• Així doncs, Hegel proposa l'autoconsciència com el màxim desig humà: absolutament tot allò que fem té com a objectiu el coneixement de nosaltres mateixos.
• Segons Hegel, quan l'ésser humà es coneix a si mateix es dona el fi de la història: en el moment en què som autoconscients tot adquireix sentit i racionalitat i la realitat deixa de ser conflictiva.

La dialèctica de l'amo i l'esclau

• Esclau: Treballa però no té poder. Necessita l'amo, qui té el poder, per sobreviure i té por a la mort. El seu desig és ser amo.
• Amo: Té poder, però no treballa. És qui s'ha enfrontat a la por a la mort i ha sobreviscut, esdevenint amo. No obstant això, necessita l'esclau per executar el seu poder sobre algú.
• Encara que no en són conscients, ambdós es necessiten l'un a l'altre. El moment en què prenen consciència de si mateixos (i de que es necessiten mútuament) se supera la lluita entre l'amo i l'esclau arribant a la fi de la història i al que tots dos desitgen: la llibertat.

Segons Hegel, la història evoluciona amb l'enfrontament entre contraris, que en realitat consisteix en una anàlisi de relacions de poder entre persones.